Ha arribat una nova manera de fer política? A veure qui la diu més grossa?
Aquesta campanya està sent ben “curiosa”. Youtubers, programes d'influencers, entrevistes que acaben parlant de qüestions molt personals i banals... Preguntes pensades més perquè es parli dels polítics, que no pas de la política. Això sí, alguns polítics hi són convidats i d'altres no. Després, hores i hores de programes de televisió on tertulians, la majoria de part d’algú, comenten què ha dit un, com ha contestat l'altre i en fan els seus titulars.
Ja no són importants les propostes, ni explicar com les faràs possibles, sinó aconseguir que tothom parli de tu. Es busquen frases sonores, promeses que cridin l'atenció i missatges populistes. És igual si es fan propostes que saben que són impossibles; el que realment importa és fer-les.
I, a nosaltres, els ciutadans, de què ens serviran totes aquestes promeses?
Quan escoltem una proposta electoral, ens hauríem de fer dues preguntes: millorarà la meva vida? I, sobretot, és una mesura viable?
Aquesta és la mirada que, des del meu punt de vista, hauria de guiar una campanya electoral. Perquè tenim molts problemes: trens que arriben tard, carreteres en mal estat, males connexions, llistes d'espera interminables, factures que cada cop costa més de pagar... Sabem què costa tirar endavant un negoci, treballar al camp o trobar un habitatge. I sabem també què significa tenir un familiar dependent i necessitar més ajuda.
Durant aquests anys, Junts ha tingut capacitat d'influència a Madrid i podem fer balanç dels acords aconseguits que poden contribuir a solucionar bona part d'aquests problemes: la llei contra la multireincidència, les mesures de rebaixa fiscal per a autònoms i petites empreses, l'estudi d'un baixador ferroviari al costat dels hospitals de Lleida (que ha de millorar la mobilitat), projectes com la terminal de mercaderies de Torreblanca, la Llei ELA, recursos per al nostre patrimoni... I la defensa del català. Ara ja podem parlar en la nostra llengua al Congrés i ja no ens fan fora.
Però també hi ha coses molt importants que no hem aconseguit: el traspàs integral de les competències en immigració. No podem parlar d'acollida i d'integració sense tenir les eines per fer-ho. La iniciativa no es va aprovar pel vot contrari de Podemos, que ara es presenta de la mà d’ERC (continuarà amb el seu veto?).
Perquè el concert econòmic i les competències en immigració no són només qüestions de poder polític. Són eines per gestionar millor els recursos, els serveis públics i les necessitats del país.
Això és, per a nosaltres, posar Catalunya al Centre. Junts es defineix com l'únic partit d'obediència catalana, amb Catalunya i la seva gent com a prioritats. I quan parlem de Catalunya, parlem també de Lleida i de totes les comarques de la demarcació: dels pobles, de les ciutats i de les persones que hi viuen. Les nostres necessitats han de ser al centre de les decisions.
No es tracta de dir que tot el que hem fet està bé, ni de negar allò que encara tenim pendent. Cal fer balanç de la feina feta i continuar reclamant el que queda pendent.
El 29 de novembre estem cridats a les urnes. I m'agradaria que anéssim a votar havent escoltat les propostes, reflexionant sobre si són possibles o només propaganda i, sobretot, sobre si milloraran el nostre dia a dia. Tal i com va dir el MHP Mas l’altre dia a Lleida, “aquest 29N, Junts serà l’única veu catalana a Madrid independent i amb les mans lliures, al no estar supeditada a partits espanyols”.
M'agradaria que, en aquell darrer moment abans de dipositar el vot, ens féssim les següents preguntes: Votem perquè tot rebenti? Votem qui ha fet més soroll i ha set més maleducat insultant els rivals? Votem qui ha set més simpàtic en una entrevista? O votem pensant en qui creiem que pot defensar millor els interessos dels catalans?
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
