OPINIÓ | El 29-N mobilitzat i vota socialista

Article d'opinió de Xavier Lorenzo, candidat del PSC al Senat per al Baix Penedès

1000x600 (84)
Xavier Lorenzo
20 de novembre de 2026 a les 12:44h
Actualitzat: 20 de novembre de 2026 a les 12:48h

Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

El proper diumenge 29 de novembre estem cridats a les urnes. Pot semblar una cita més, una d'aquelles que es resolen lluny, a Madrid, entre debats i titulars. Però no és així. El que decidirem aquell dia arribarà a cada casa de Cunit i del Penedès: a la nòmina, a la pensió, a la consulta del CAP, a l'escola dels nostres fills i a la llibertat de viure com cadascú vulgui. 

Aquestes eleccions no van només de qui governa. Van de quin país volem ser. I davant tenim dos models molt clars.

D'una banda, el model progressista, el que ha defensat el Partit Socialista aquests anys: apujar el salari mínim, revaloritzar les pensions d'acord amb el cost de la vida, reforçar la sanitat i l'educació públiques, reduir la temporalitat amb la reforma laboral i protegir les famílies quan han arribat les crisis. És un model que entén que l'Estat ha de ser un escut per a qui més ho necessita, i no un obstacle.

De l'altra, una dreta que cada cop s'assembla més a l'extrema dreta, i que no amaga els seus acords amb ella allà on governen junts. Ja hem vist el que passa quan arriben a les institucions: retallades en polítiques d'igualtat, regidories de violència de gènere que desapareixen, qüestionament de la memòria democràtica, atacs a la diversitat i un discurs que divideix entre «nosaltres» i «ells».

Ens hi juguem molt més del que sembla. El dret de les dones a decidir sobre el seu cos. El dret a una mort digna. El dret a estimar qui vulguis i a formar la família que vulguis sense haver de demanar perdó. El dret a una sanitat pública que no et pregunti quant cobres abans d'atendre't. El dret dels joves a un habitatge i a una feina amb condicions dignes. Res d'això ha caigut del cel: són conquestes que han costat dècades i que, com hem vist en altres països, es poden perdre molt de pressa.

I a Catalunya ens hi juguem, també, la convivència. Venim d'anys de tensió i hem recuperat el diàleg, l'estabilitat i la normalitat institucional. Els que van fer del conflicte la seva bandera volen tornar-hi. Nosaltres volem continuar avançant: amb més autogovern, amb un finançament just i amb una Catalunya que torni a ser motor d'Espanya i d'Europa.

Cada país tria els seus referents. Hi ha qui mira cap a Trump, cap a Milei o cap a Orbán, i en copia les receptes: menys Estat per a la majoria, menys drets per a les minories, més soroll i més por. Nosaltres mirem cap a l'Europa social, cap als països que han demostrat que es pot créixer econòmicament sense deixar ningú enrere, que protegeixen els serveis públics, que creuen en la igualtat i en el pacte entre generacions. Aquest és el país que volem i el model al qual ens volem assemblar.

Volem un govern que pensi en la gent treballadora, en la gent gran, en els joves i en les famílies. Que escolti els municipis, que som l'administració més propera. I que no faci de la crispació una estratègia, sinó de la gestió i de l'acord una manera de governar.

La dreta i l'extrema dreta tenen el seu electorat molt mobilitzat. La pitjor notícia per al progrés seria que la gent progressista es quedés a casa pensant que tot està decidit o que el seu vot no compta. Compta, i molt. En molts escons, la diferència es decideix per pocs vots, i el resultat pot dependre del que facin els veïns i veïnes de pobles com el nostre.

Per això us demano una cosa molt senzilla: el 29 de novembre, aneu a votar. Si no podeu fer-ho aquell dia, informeu-vos del vot per correu. Parleu-ne a casa, amb els amics, amb els companys de feina. Animeu els joves que voten per primera vegada. La democràcia no es defensa sola: es defensa a les urnes.

Nosaltres ho tenim clar. Volem un país que avanci, no que retrocedeixi. Un país de drets, no de privilegis. Un país on ningú se senti de més. Aquest 29 de novembre, fem-ho possible. Vota.

 

Sobre l'autor
1000x600 (84)
Xavier Lorenzo
El més llegit