OPINIÓ | 180 anys de Guàrdia Urbana

Article d'opinió de Jordina Freixanet, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Lleida

Jordina Freixanet
21 de novembre de 2026 a les 11:26h

Demà, dia de Santa Cecília, Lleida homenatjarà la Guàrdia Urbana. La patrona no és una ocurrència recent: la ciutat va vincular-s’hi arran del setge del segle XVII, durant la guerra dels Segadors, i el 1948, els agents la van adoptar com a protectora. Però hi ha una altra data que també mereix ser recordada: el 20 de març de 1846. Fa 180 anys que va néixer el cos, un dels més antics de Catalunya. Aquells primers vuit guàrdies vigilaven, entre altres coses, la higiene dels carrers, els animals i la convivència. El 1919 arribà una reorganització que en posà les bases modernes i el 1955, les primeres motocicletes. La ciutat ha canviat molt. La necessitat de cuidar-la, no.

Avui, darrere d’un uniforme, hi ha persones que treballen de nit, quan plou, els dies festius i quan la majoria som a casa. Les que intervenen en accidents, en mobilitat i en delictes, però també atenen una persona desorientada, acompanyen una víctima de violència o intenten posar pau en un conflicte veïnal. No totes les actuacions esdevenen notícia. Sovint les millors són, precisament, les que eviten que passi res.

Cal dir-ho sense embuts: la Guàrdia Urbana mereix reconeixement, respecte i confiança. I també les condicions adequades per treballar. Perquè felicitar els agents un cop l’any i deixar-los sols amb problemes que no poden resoldre per si mateixos no seria cap homenatge.

Des d’Esquerra defensem una policia municipal present als barris, propera als comerciants i al veïnat, que conegui els carrers i els camins de l'Horta i sàpiga anticipar-se als conflictes. Hem proposat reforçar aquesta proximitat amb recursos i eines per al cos, hem demanat també un pla amb el comerç i combinar seguretat amb manteniment, atenció social i dinamització. La convivència no es resol només amb una patrulla, però sense una policia ben organitzada tampoc.

Fa tres anys vam plantejar un espai estable de treball entre Guàrdia Urbana, Mossos, educació, serveis socials i joventut per prevenir situacions de risc entre menors. Encara defensem aquesta feina transversal. També hem demanat que es facin públiques les dades de l’Enquesta de Victimització, perquè una política de seguretat rigorosa necessita diagnosi, no titulars. També hem demanat revisar el Pla de Seguretat Viària: protegir vianants i infants forma part de la seguretat quotidiana. I hem exigit informació i garanties davant la possible incorporació de pistoles elèctriques: si s’afegeix una eina d’ús de la força, cal justificar-la, formar els agents i escoltar la seva representació.

Queda feina per fer: dotacions suficients, torns sostenibles, formació contínua, equips adequats i coordinació real amb els Mossos. També més dones al cos i als llocs de responsabilitat, perquè una policia pública ha de reflectir la ciutat que serveix. I queda sobretot una convicció: seguretat i drets no són contraris. La fermesa davant la violència ha d’anar de bracet amb la prevenció, el respecte i la protecció de les persones vulnerables.

Santa Cecília és un bon dia per donar les gràcies. I per recordar al govern municipal que el reconeixement no s’acaba en una medalla, en anuncis que no arriben ni una fotografia. És escoltar els professionals, planificar amb criteri i posar els recursos al seu abast. Cuidar Lleida també vol dir cuidar aquells que, cada dia, la cuiden.

Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara