Feia dies que anava escrivint en el meu cap un article de balanç dels dos anys que han passat al Congrés dels Diputats des de les eleccions generals de juliol del 23.
Sort que no l’havia materialitzat perquè, com ja sabeu, els fets que hem conegut les darreres setmanes ho han fet trontollar tot, un cop més.
Quan miro enrere veig que aquest és el fenomen que més s’ha repetit en aquests 24 mesos, l’agitació constant. És permanent, des del primer dia i la primera nit. Recordo perfectament la sensació de victòria de la nit del 23 en comprovar que la dreta i l’extrema dreta no sumaven. La seva decepció era l’alegria de milions de socialistes i de persones progressistes, en general, que celebràvem que el front reaccionari no podria governar.
A partir d’aquell moment l’agitació permanent, que ja venia de la legislatura anterior, va prendre més força. La força de la ràbia i de l’odi d’una dreta i ultradreta que veien com se’ls escapava de nou el Govern del país.
Tot i això, va ser possible construir un nou Govern de coalició i sumar una nova majoria parlamentària decidida a consolidar els drets aconseguits i a continuar el desplegament de l’agenda progressista i transformadora que necessita la majoria social del país.
Des del PSC vam prometre progrés, drets i convivència. I dos anys després és innegable que la situació a Catalunya és infinitament millor. La convivència ha tornat a tots els espais públics. Les empreses que van marxar han començat a retornar a Catalunya. I la coneguda com Llei d’Amnistia, convertida en motiu permanent de confrontació per defensors i detractors, finalment, després de més d’un any de mentides i atacs de la dreta, és constitucional.
Però també han passat més coses en aquests dos anys. S’han revaloritzat cada any les pensions segons l’IPC, i les pensions no contributives han pujat encara més, sempre amb el “no” de PP i VOX. Tenim la taxa d’atur més baixa dels darrers 17 anys, un rècord històric de 21’8 milions de persones afiliades a la Seguretat Social, l’economia espanyola és la que més creix de la Unió Europea i, fins i tot, hem superat en PIB per càpita al Japó.
Seguim endavant amb les transformacions socials i econòmiques amb les 36 lleis ja aprovades, sempre dialogant i sumant els suports de la majoria dels grups parlamentaris.
Estem transformant l’economia apostant per la formació professional dual, impulsant la necessària transformació digital i la transició ecològica urgent que ha d’afrontar tota l’activitat econòmica.
Els i les socialistes estem actuant amb contundència perquè l’accés a l’habitatge deixi de ser un problema. Ho fem des del Govern de l’Estat però també des dels Governs socialistes de la Generalitat i de centenars de municipis, com els de Tarragona i Reus, on es posa fre al lloguer turístic i es construeixen pisos de lloguer social.
I què més ha passat? Fem memòria: la tragèdia de la DANA de València, on el Govern de Pedro Sánchez va posar en marxa 3 paquets d’ajudes als afectats amb una inversió superior als 16.000 milions d’euros (VOX va votar en contra); La crisi dels aranzels on, de nou, el Govern va activar un paquet de mesures per ajudar a les empreses més afectades pels deliris de Trump. Mesures que a Catalunya van ser complementades pel Govern de Salvador Illa. Sabeu què van votar PP i VOX? Doncs això, un altre cop “no”. L’apagada, que han aprofitat les dretes per atacar, amb els lobbys energètics, la gran revolució verda que estan suposant les energies renovables al nostre país.
I, per últim, la corrupció i la traïció als valors feministes que formen part indestriablement dels fonaments ideològics i ètics del Partit Socialista. També aquest sotrac l’hem utilitzat per impulsar mesures que ens facin millors, com a partit, fent incompatible el consum de prostitució amb la militància socialista, i com a país, posant en pràctica un Pla Estatal Contra la Corrupció, consensuat amb l’OCDE, per lluitar amb més contundència contra la corrupció i els corruptors.
En aquests dos anys al món ha guanyat força l’auge de l’extrema dreta, creix la polarització política, continua la invasió d’Ucraïna, el genocidi de Gaza, el qüestionament de la democràcia i del feminisme, i en paral·lel augmenta el racisme, la xenofòbia i l’homofòbia.
I davant d’aquest panorama, amb el govern encapçalat pel president Pedro Sánchez, ens podem sentir orgullosos del lideratge d’Espanya en la defensa dels drets civils, en la lluita contra el canvi climàtic, en la denúncia del genocidi de Gaza i en l’oposició a Trump.
No sabem què passarà durant els propers dos anys. Només sé que podem tenir total confiança en què, passi el que passi, com ja ha quedat demostrat amb totes les crisis recents, amb aquest govern progressista la solució sempre serà la millor pels interessos de la majoria social del país i de la democràcia. Seguim, amb força, pel progrés, els drets i la convivència, camí al 2027 i més enllà.