Ja fa massa anys que el mercat laboral al sud de Catalunya, i Tarragona en concret, s’està empobrint sense que s’albiri cap mena de solució. Mai no hi ha hagut, per exemple, una aposta forta per estudiar alternatives al tancament futur de les centrals nuclears. Si finalment es produeix el desplegament industrial i la consolidació de l’hidrogen verd i la progressiva descarbonització, caldrà una mà d’obra competent i capacitada.
Per situar-nos cronològicament, a fi de contrarestar l’impacte socioeconòmic de la pandèmia originada per la COVID, la UE va presentar el Fons de recuperació europeu Next Generation, amb una dotació de 750.000 milions d’euros per invertir en el període 2021-2026, la base principal del qual era i és el Pacte Verd Europeu.
Com a conseqüència d’aquest fet, el sector energètic requerirà, cada cop més, una mà d’obra diversa: no només tècnics que col·loquin plaques solars, sinó també enginyers que siguin capaços de desenvolupar la indústria de l’energia, i Tarragona no pot continuar nodrint-se tan sols de treballadors no qualificats, amb salaris baixos. L’economia d’aquestes comarques no pot dependre només del turisme i del sector serveis. L’empobriment i la manca de competitivitat de la classe treballadora condueix a la pauperització de l’economia d’aquest territori, amb un desequilibri creixent entre les retribucions laborals i el preu dels elements bàsics i imprescindibles, com els aliments o l’habitatge, a causa d’una inflació que provoca l’encariment sostingut del cost de la vida.
Així doncs, tenim un mercat laboral que no pot respondre a la demanda que s’està projectant, per manca de formació i perquè no s’han dedicat els esforços suficients per atraure i retenir talent. Ben al contrari, sembla que durant molt de temps, els empresaris només han pretès contractar treballadors amb un nivell formatiu baix, sovint immigrants, per tal de pagar-los sous miserables, en condicions laborals pèssimes i contractes precaris.
Des de la Unió Europea, hi ha una aposta molt forta per implantar un sistema energètic eficient, descarbonitzat i descentralitzat. Per consegüent, el conjunt d’aptituds i coneixements idonis estaran altament relacionats amb les matemàtiques, l’estadística i la física. Tot aquest potencial requereix persones amb perfils amb unes habilitats “toves” (soft skills): són les competències tècniques que pot tenir una persona, com són el pensament crític, la resolució de problemes, la parla en públic, l’escriptura professional, el treball en equip, l’alfabetització digital, el lideratge, l’actitud professional, l’ètica laboral, la gestió de la carrera professional i la fluïdesa intercultural. Així mateix, es preveu que, a banda del tipus d’estudis, les habilitats laborals més sol·licitades en el sector energètic, el 2025 en endavant, seran l’aprenentatge actiu, la tolerància a l’estrès, la resiliència i la flexibilitat (Fòrum Econòmic Mundial, 2020).
Amb la finalitat de continuar amb l’economia baixa en carboni, el govern espanyol ja va aprovar el 2020 l’Estratègia de descarbonització a llarg termini, que permetrà reduir un 90% les emissions de gas d’efecte hivernacle el 2050 respecte de l’any 1990. Com a conseqüència de tot això, s’obre un món d’oportunitats per crear l’ocupació qualificada a què em referia abans i, per tant, créixer econòmicament. És important destacar que l’OCDE calcula que Espanya està a la part alta del rànquing pel que fa als llocs de treball que estan en risc de ser automatitzats, un 21,7%, en concret (OECD, 2018).
Malauradament, aquests perfils STEM (Science, Technology, Engineering & Maths) estan en declivi i, per tant, serà difícil trobar mà d’obra que tingui aquestes qualitats, a part d’una creixent bretxa de gènere, si no es fan polítiques actives que serveixin per captar-hi dones.
Les empreses energètiques també demanen que els candidats sàpiguen informàtica, ofimàtica i tecnologies de testing i framework. I aquí ens trobem amb un altre tipus de bretxa, la generacional. Per tant, insisteixo a dir que un pla de formació contínua a les empreses és absolutament imprescindible, ja que l’edat pot ser un hàndicap. Cal incloure en aquest tipus de perfil professional tot tipus d’edats, atès que els treballadors d’edat més avançada poden aportar una experiència inestimable i que cap empresa no s’hauria de deixar perdre.
Arribats a aquest punt, o es produeix una transformació d’aquest mercat laboral, millorant ostensiblement els salaris i la qualitat dels llocs de treball, amb una modernització de la indústria i la consolidació d’una economia circular, o el Camp de Tarragona està condemnat a la pèrdua de competitivitat i, lògicament, del benestar socioeconòmic.
