Catalunya ha estat històricament un “territori d’acollida”, un concepte modern que deriva d’un fet antic: Catalunya “terra de pas”, ja des de fa mil·lennis. L’actitud de l’Estat espanyol, les estructures del qual estan dominades amb mà de ferro per un dels dos socis fundacionals, Castella- no facilita les mesures de protecció que els canvis demogràfics exigeixen per garantir un desenvolupament equilibrat i enriquidor per a tothom. Prou complex és en qualsevol cas, però, en les condicions en què Catalunya afronta cada nova etapa, encara n’és més si es vol preservar la cultura i la llengua com a motors de la supervivència nacional.
Cada vegada que afrontem noves cruïlles ens posem a prova i podríem pensar que a cada bugada perdem un llençol, però fins avui en dia les hem resolt amb força èxit, sobretot si ens comparem amb com han retrocedit els germans catalans de l’altra banda del Pirineu i les Alberes.
L’eclosió d’un nou repte
Avui, s’afegeix a tot un nou repte: l’eclosió de la intel·ligència artificial. La gran expansió planetària de les democràcies com a sistema de govern es va produir després de l’auge de les tecnologies de la informació com la impremta, els diaris, el telègraf, la ràdio i la televisió com a mecanismes de difusió de la ideologia que les fa possibles. I és així que qualsevol canvi important en la tecnologia és probable que comporti una nova agitació o trasbals en el sistema polític.
Quan va néixer Internet i les xarxes socials, els “gurus” van proclamar el principi de la fi de les tiranies mediàtiques del segle XX, però no sembla que el futur apunti cap a unes societats més transparents on la informació ajudi a millorar la vida de les persones i orienti el progrés de la societat. Sovint, podem pensar el contrari si ens fixem només una mica en com van les lluites de poder econòmic ara per ara. Permeteu-me un apunt: la figura del periodisme, sovint tan vilipendiada, reapareix amb força avui, malgrat tot, com una tènue llum d’esperança que no podem deixar apagar.
Sigui el GPT-4 o el DeepSeek, la IA d’avui ja és capaç no solament de produir textos, imatges i vídeos, sinó també de conversar amb nosaltres directament fent-se passar per humans. Pot analitzar com es veuen les coses des de la perspectiva d’un interlocutor humà i com manipular les emocions, opinions i expectatives humanes.
Aliada del progrés i perill a la vegada
De la IA se’n pot fer un bon ús i, en moltes matèries com la ciència, la logística o la cultura, pot ajudar la humanitat a fer grans salts endavant. Però lamentablement, també planteja un repte molt important que caldria aturar com més aviat millor: els bots. Són un nou perill per als quals les persones individualment considerades -però també com a integrants de les marees socials- no estem preparats. Els bots -que sempre treballen amb la intencionalitat propagandística de qui els dirigeix- poden crear falses relacions íntimes amb la gent i utilitzar el poder de la intimitat per influir-nos. Per fomentar la “falsa intimitat”, els bots no necessitaren desenvolupar cap sentiment propi; només han d’aprendre a fer-nos sentir emocionalment lligats a ells.
I aquest fenomen planetari pot fer més mal en uns llocs que a d’altres. A Catalunya, on com dèiem la pèrdua del control o influència sobre l’aparell de l’Estat espanyol ja ha generat prou problemes al llarg dels darrers segles, què pot passar si un algoritme fingeix relacions personals que després es poden utilitzar per persuadir de vots polítics, compra de productes o adopció de certes creences?
Quan participem en debats sobre la independència, el canvi climàtic, l’increment del salari mínim, o qualsevol debat ideològic o polític amb un bot que es fa passar per un humà, perdem dues vegades. En primer lloc, estem perdent el temps intentant canviar les opinions d’un bot propagandístic que simplement no està obert a la persuasió. En segon lloc, com més hi parlem més informació li estem donant sobre nosaltres mateixos, cosa que facilita que el bot perfeccioni els seus arguments i influeixi encara més en els nostres punts de vista.
Drets dels humans, no de les màquines
El concepte de la llibertat d’expressió, inherent a la democràcia i el respecte als drets fonamentals és quelcom relatiu a les persones. És un dret humà que s’ha de reservar a la humanitat. Mirem-ho així: els bots no tenen dret a la llibertat d’expressió perquè són enginys tecnològics que ens menteixen sobre allò que realment són.
Enmig del batibull, les lluites de poder dels magnats i les rivalitats geoestratègiques és evident que és difícil actuar amb eficàcia. Però com a mínim cal aixecar el dit per assenyalar que hi ha coses que no poden ser. No ens podem permetre fer veure que no passen. Com a persones individuals, cadascú des del seu lloc. I també des de la política. Cal alçar la veu i actuar amb les eines jurídiques i també l’enginy i la capacitat de previsió que ens caracteritza com a humans. Ser savi no vol dir saber moltes coses de memòria. Vol dir entendre les coses i orientar les actuacions.
La tecnologia de la informació sempre ha estat una arma de doble tall i ara, en plena nova revolució tenim noves amenaces que cal aturar. Perquè és la societat tal com la coneixem en el sistema democràtic que pot acabar passant a millor vida. I després, un dia, serà massa tard.
