Lleida és una ciutat solidària, amb una llarga tradició de compromís social. Aquesta vocació es fa especialment visible en l’àmbit de la inclusió laboral de les persones amb discapacitat, on els Centres Especials de Treball (CET) d’iniciativa social són una eina imprescindible. No parlem només de llocs de feina: parlem de dignitat, d’autonomia personal, de cohesió social i de futur per a centenars de famílies lleidatanes.
A la nostra ciutat i al conjunt de la província, dotze CET d’iniciativa social donen feina a prop de 1.400 persones, més de 1.000 de les quals tenen una discapacitat reconeguda. Són dades que impressionen, però encara ho fa més conèixer les històries personals que hi ha al darrere: persones amb discapacitat intel·lectual, del desenvolupament o problemes de salut mental que, sense aquests centres, quedarien excloses del mercat laboral ordinari. Els CET no són una opció accessòria; per a moltes d’aquestes persones són l’única alternativa real per exercir el dret al treball en condicions d’equitat.
Fa pocs dies vaig tenir l’oportunitat de visitar l’Associació La Torxa i escoltar de primera mà la situació que viuen els CET. El diagnòstic és preocupant i no es pot maquillar: impagaments acumulats, incertesa pressupostària i dificultats greus per garantir la continuïtat dels projectes i del personal de suport. Entitats que fan una tasca social imprescindible es veuen obligades a avançar nòmines, a recórrer a crèdits bancaris i a assumir interessos per poder complir amb els seus treballadors.
Un CET d’iniciativa social no funciona com una empresa convencional. A més de l’activitat productiva, incorpora equips de psicòlegs, educadors socials, terapeutes i orientadors laborals, entre d’altres, que ofereixen un acompanyament constant i adaptat. Aquest suport és el que fa possible que persones amb discapacitats severes o complexes puguin treballar amb seguretat i estabilitat. Qualsevol retallada o manca de finançament en aquest àmbit no és un ajust tècnic: és un impacte directe en la salut, el benestar i la qualitat de vida.
Des del Partit Popular a la Paeria hem presentat una moció amb un objectiu clar: sumar esforços i donar una resposta institucional, serena però ferma, a aquesta situació. No es tracta de confrontar per confrontar, sinó d’exercir la responsabilitat que ens correspon com a ajuntament i com a representants de la ciutadania. El finançament dels CET depèn de la Generalitat, però la defensa dels col·lectius vulnerables, la promoció de la inclusió i la contractació pública responsable són també competències municipals.
Què defensem des del PP Lleida? En primer lloc, expressar el suport institucional de la Paeria als CET, reconeixent-ne el paper essencial. En segon lloc, instar el Govern de la Generalitat a abonar de manera immediata les quantitats pendents, regularitzar el deute acumulat amb un pla de pagament públic i calendaritzat, revertir qualsevol retallada en el personal de suport i establir un model de finançament estable i plurianual.
A més, proposem obrir un espai permanent de diàleg entre l’Ajuntament i les entitats gestores dels CET de Lleida. Escoltar, compartir informació i fer seguiment periòdic no és una concessió, és una obligació institucional. També plantegem estudiar mesures municipals de suport, especialment en l’àmbit de la contractació pública, la simplificació administrativa i les accions de sensibilització. L’Ajuntament pot i ha de ser part activa de la solució.
Les polítiques públiques han de basar-se en dades, rigor, transparència i avaluació contínua. Només així podrem anticipar problemes i actuar amb temps.
Defensar els Centres Especials de Treball no és una qüestió ideològica, és una qüestió de justícia social i de sentit comú. Lleida no es pot permetre perdre un model que funciona i que ha demostrat, amb fets, la seva utilitat social. Des de l’oposició, però amb voluntat constructiva, continuarem treballant perquè els CET tinguin l’estabilitat i el reconeixement que mereixen. Perquè quan defensem els CET, defensem el millor de la nostra ciutat. Aquesta és la #Lleidaimplicada que vull i defenso per la nostra ciutat.
