Francisca Viveros, més coneguda com a Paquita la del Barrio, un mite de la música mexicana, glosadora de l’amor i el desamor i una feminista avançada al seu temps, va morir aquest dilluns a 77 anys després d’enfrontar diverses malalties que l’havien obligat a retirar-se dels escenaris des de feia uns mesos.
Viveros, que en la seva llarga trajectòria musical va ser nominada a diversos Premis Billboard, també es va exercir com a actriu en pel·lícules mexicanes i, el 2021 va ser candidata a una diputació local al seu natal estat de Veracruz, a l’orient del país, pel partit opositor Moviment Ciutadà (MC).
DES DE BAIX DE TOT
Francisca va néixer el 2 d’abril del 1947 a Alto Lucero, Veracruz, on des de ben petita va treballar a la collita de mangos i cafè per ajudar la seva família.
La pobresa va marcar la seva infància i adolescència, per la qual cosa no va acabar la primària fins als 15 anys per aconseguir el certificat que li permetés treballar al Registre Civil de l’Ajuntament.
Muere Paquita la del barrio a los 77 años. ¿Podemos por favor parar 4 minutos y detenernos a apreciar, sin ningún tipo de ironía, lo absolutamente icónica y poderosa que es Rata de dos patas?pic.twitter.com/zFukZMsvJg
— Juan Ceñal (@ordago13) February 17, 2025
En aquest lloc va conèixer el seu primer marit, Miguel Gerardo Martínez, que era més gran que ella per 30 anys i tenia un matrimoni previ.
A la relació, la cantant va viure violència domèstica, per la qual cosa va acabar amb la unió després de set anys de relació.
ICONA DE LA CULTURA POPULAR
Des de ben petita, va destacar per la seva veu i després de casar-se per primera vegada, va començar la seva carrera musical juntament amb la seva germana Viola amb el duet Las Golondrinas, que es presentava en restaurants i cantines a Veracruz.
Del seu primer matrimoni, la cantant va tenir dos fills, però els va deixar amb la mare d’ella per buscar sort juntament amb la seva germana a Ciutat de Mèxic, on es van mudar el 1970 amb la idea de triomfar a la música.
Enmig de l’incipient èxit, Viola va aconseguir una gira per Sud-amèrica, però no contemplava Francisca, i va decidir abandonar el seu somni de cantar.
Va ser llavors que Francisca va conèixer el seu segon espòs, Alfredo Martínez, amb qui també va viure violència domèstica, però es va mantenir amb ell durant 30 anys malgrat els maltractaments i les infidelitats.
Analistes creuen que aquesta experiència personal va marcar el seu rumb musical, ple de boleros, ranxeres i música popular, forjant-se una imatge d’algú que cantava al desamor, al despit i buscava la revenja i venjança contra els homes.
Per això cançons com ‘Rata de dos patas’ i frases com ‘¿Me oyes inútil?’ són ara una icona de la cultura popular.
El 1970, la cantant va comprar un local a la colònia (barri) Guerrero, al centre de la Ciutat de Mèxic, on va establir un restaurant que a les nits oferia un xou amb un repertori de cançons plenes de despit i coratge cap als homes.
ARRIBA L’ÈXIT
El seu primer disc ‘El barrio de los faroles’ el va editar el 1984 amb els seus propis diners, i va ser aquest títol el que li va valer el sobrenom de Paquita la del Barrio. Va estar nominada als premis Grammy en la categoria de música ranxera pels àlbums ‘Puro Dolor’ (2007), ‘Eres un farsante’ (2010) i ‘Romeo y su nieta’ (2013).
El 2011 va rebre el premi Billboard de la Música Regional Mexicana ‘La Voz’ en el marc del seu 40è aniversari. A més, va col·laborar amb artistes com Juan Gabriel, Lupita d’Alessio, Vicente Fernández, l’espanyola Natalia Jiménez, el duet Rio Roma, Marco Antonio Solís, Jenni Rivera, Joan Sebastian i Pepe Aguilar i, fins i tots.
Al cinema, va aparèixer a ‘Modelo antiguo’ (1992) i ‘Cansada de besar sapos’ (2006), mentre que a la televisió va participar a la telesèrie ‘Mujer, casos de la vida real’ (1993) i a les telenovel·les ‘María Mercedes’ (1992), ‘Velo de novia’ (2003) i ‘Amor de barrio’ (2015).
La seva història va inspirar una sèrie biogràfica que va produir Sony Pictures Television i Teleset per a Imagen Televisión per estrenar-se el 25 d’abril del 2017.
Entre les seves cançons més representatives hi ha ‘Tres veces te engañé’, ‘Que me perdone tu perro’, ‘Taco placero’, ‘Cheque en blanco’, ‘Piérdeme el respeto’, i ‘Me saludas a la tuya’.
