Fidels, religiosos i curiosos vinguts de tot el món han omplert la plaça Sant Pere diverses hores abans de l’inici del funeral del papa Francesc que tindrà lloc aquest dissabte a Roma. Enmig de notables mesures de seguretat, el cor de la Santa Seu s’ha omplert de grups de joves, monges, sacerdots i religiosos en una jornada que ha despertat amb una temperatura càlida i el cel clar a la capital italiana. Tot i l’arribada massiva de dirigents mundials, fins a 150 delegacions amb reis i caps d’estat dels cinc continents, el flux d’entrada al Vaticà era constant i no s’han produït aglomeracions. A la Via della Conciliazione, s’han instal·lat diverses pantalles gegants per seguir les exèquies papals, que començaran a les deu del matí.
Mentre la plaça de Sant Pere i la Via della Conziliazione s’omplen de fidels, dins la basílica espera el fèretre del papa Francesc, que es va tancar finalment divendres amb la tradicional cerimònia de clausura, després de tres dies exposat en què més de 250.000 persones li van donar un últim adeu. El ritual de clausura del taüt es va celebrar al vespre d’ahir, un cop es va tancar l’accés a la majestuosa basílica del Vaticà. Es tracta d’un ritual privat que es fa en presència d’autoritats de l’Església i que va estar presidit pel cardenal Kevin Joseph Farrell. També hi van ser presents alguns familiars del papa difunt, segons ha explicat el Vaticà.
En la cerimònia es va llegir un text en llatí sobre la vida i obra del papa Francesc, el qual es va introduir després al taüt juntament amb les monedes i medalles encunyades durant el pontificat de Francesc. El ritual va acabar amb la col·locació solemne d’un vel blanc sobre el rostre del cos del pontífex i posterior tancament del taüt. A sobre del fèretre, s’hi va col·locar la cobertura on hi ha una creu i l’escut papal, i una placa amb el nom del papa i el seu any de naixement i mort.
El funeral
Les exèquies del papa començaran a les 10 h. A la Via della Conziliazione s’han instal·lat diverses pantalles gegants perquè els fidels puguin seguir en directe la missa, que estarà presidida pel cardenal Giovanni Battista Re. Tal com han indicat des de la Santa Seu, la voluntat és que el funeral sigui el d’un “pastor” més que no pas el d’un sobirà i un cap d’Estat. Per aquest motiu, s’han aplicat diversos canvis al ritual seguint les indicacions que Francesc va deixar en vida. Això no obstant, l’atenció de l’esdeveniment és global amb més de 2.000 mitjans acreditats i desenes de milers de curiosos que no han deixat d’arribar a Roma els darrers dies.
Pel que fa a la col·locació de les autoritats -s’esperen més de 130 delegacions i l’assistència de líders com Donald Trump, Volodímir Zelenski, Ursula von der Leyen, Javier Milei o Emmanuel Macron- durant el funeral, un assumpte que ha generat molta expectació pels conflictes internacionals que sobrevolaran la missa, el Vaticà ha precisat que es farà seguint un estricte protocol. A primera fila hi haurà els presidents de l’Argentina, pàtria del papa, i d’Itàlia, d’on era bisbe. Després estaran els representants de cases reials i els altres presidents per ordre alfabètic francès.
Després de la missa, el funeral donarà pas a un seguici fúnebre amb un vehicle obert per mostrar el cos del papa als fidels. La comitiva sortirà de l’Estat de la Ciutat del Vaticà per la Porta del Perugino i es dirigirà cap a la Basílica de Santa Maria la Major en un trajecte que durarà entre 30 i 40 minuts i que anirà a 10 km per hora. Allà el rebran un grup de migrants, persones sense sotre, presos i del col·lectiu trans. “Els últims de l’Evangeli seran els últims a acollir-lo”, ha afirmat la Santa Seu. Un cop a l’església, es farà un ritu d’inhumació de caràcter privat que acabarà amb un rosari públic al carrer en record de Francesc. La tomba del papa es podrà visitar a partir de diumenge.
Un rosari de rituals i cues
El funeral del papa tanca un camí de rituals que va començar el mateix dia de la seva mort. El primer pas va ser la constatació de la defunció i la col·locació al taüt de les restes mortals del pontífex. Aquesta primera cerimònia va tenir lloc a la llar del papa, la Residència Santa Marta, i va ser oficiada pel cardenal Kevin Farrell, camarlenc de la Santa Seu i màxim responsable de la cúria durant la ‘sede vacante’.
Superats aquests primers passos, el Vaticà va fer públic el testament del bisbe de Roma, un text molt breu presidit pel lema ‘Miserant atque Triant’ on es revelaven les característiques que havia de tenir l’adeu del pontífex. Allà s’hi reclamava que les despulles fossin enterrades lluny de la basílica de Sant Pere, on descansen bona part dels papes anteriors, i es col·loquessin en un nínxol senzill de la basílica de Santa Maria la Major, temple que Francesc visitava recurrentment.
Amb les darreres voluntats del papa ja revelades, el cos del pontífex va ser traslladat al Vaticà per ser exposat a la basílica de Sant Pere, allà, desenes de milers de persones han fet cua per donar-li un últim adeu durant dies. Tot plegat, en cues inacabables que han obligat les autoritats romanes a allargar horaris i desplegar un exèrcit de voluntaris. Curiosos, monges, religiosos, bisbes, diplomàtics, turistes i fins i tot fidels no cristians han esperat pacientment sota el sol per passar uns segons davant el cos del papa.
