James Hamblin, metge especialitzat en medicina preventiva i professor a l’Escola de Salut Pública de la prestigiosa Universitat de Yale, va prendre una decisió inusual el 2015, allunyant-se de la norma social: va deixar de dutxar-se.
Aquesta elecció, aparentment estranya en una societat que valora tant la higiene diària, tenia un propòsit clar i fonamentat en la curiositat científica: Hamblin va decidir explorar els efectes de la higiene mínima en la salut de la pell i el benestar general.
La d’aquest metge de 40 anys no va ser simplement un experiment excèntric, sinó una investigació profunda sobre com les pràctiques d’higiene moderna afecten la nostra salut.
‘EM TROBO PERFECTAMENT’
“Em trobo perfectament. T’hi acostumes. Em sento normal”, assegura Hamblin, que ha reduït la neteja corporal a l’ús exclusiu de sabó de mans.
El seu enfocament se centra a permetre que el cos assoleixi un equilibri natural amb els olis i microbis presents a la pell. Segons Hamblin, en reduir l’ús de productes d’higiene agressius, el cos ajusta la seva producció d’oli i manté un entorn microbià més estable i saludable.
Al seu llibre “Clean: The New science of skin and the beauty of doing less” (“Neteja: la nova ciència de la pell i la bellesa de fer menys”), llançat el 2020, Hamblin presenta un estudi sobre neteja, pell i salut en els primers 5 anys sense banyar-se.
L’expert descriu com la seva pell s’ha adaptat i ha deixat de tornar-se greixosa. Aquest equilibri s’assoleix en evitar els sabons forts que eliminen els olis naturals de la pell, els quals són reemplaçats pel cos de manera natural quan es permet que el seu microbioma floreixi sense interrupcions químiques.
“S’assoleix “un estat equilibrat amb els olis que la teva pell està segregant, els microbis que viuen a la teva pell, tot l’entorn és menys volàtil”, afirma Hamblin.
I L’OLOR CORPORAL?
A més, Hamblin sosté que l’olor corporal no és necessàriament un indicador de brutícia sinó de desequilibri microbià. Explica que l’olor és produïda per bacteris que s’alimenten de les secrecions olioses de la suor i les glàndules sebàcies.
“Quan apliquem productes d’higiene, alterem l’equilibri natural d’aquests microbis, cosa que pot afavorir els que generen males olors”, assegura Hamblin.
El canvi de Hamblin no va ser abrupte, va ser un procés gradual que va implicar reduir de mica en mica l’ús de productes d’higiene. Inicialment, va començar per espaiar les dutxes i reduir la quantitat de sabó, xampú i altres productes de cura personal.
Aquest enfocament progressiu va permetre al cos adaptar-se lentament, minimitzant la sensació d’incomoditat i les olors corporals.
“Hi va haver moments en què em volia dutxar perquè ho trobava a faltar, feia mala olor i sentia que tenia greix. Però això em va començar a passar cada cop menys”, explica Hamblin.
A mesura que el seu cos s’acostumava a la menor freqüència de dutxes, va notar que la pell i els cabells es van tornar menys greixosos i més equilibrats.
“Amb el temps el teu cos s’acostuma cada vegada més perquè no faci tanta olor si no fas servir desodorant i sabó. I la teva pell no es torna tan greixosa quan deixes de fer servir sabons forts”, va assenyalar.
En explicar per què qüestiona la freqüència amb què ens dutxem, Hamblin va esmentar que fins fa poc, la majoria de la població no tenia accés a aigua corrent i que era una pràctica més comuna entre la reialesa.
Actualment, la producció massiva de productes d’higiene i la tecnologia de seqüenciació d’ADN ens han permès entendre millor el microbioma de la pell, cosa que suggereix que no tots els microbis són nocius.
“Els microbis a la nostra pell són tan importants per a la seva aparença i per a la nostra salut com ho és el microbiota intestinal per al sistema digestiu”, va destacar el metge.
Al llarg de la història, la percepció de neteja ha canviat. “Durant la major part de la nostra història, vam tenir olors que van ser part de com ens comunicàvem amb altres persones”, va explicar Hamblin. Tot i això, la indústria actual promou una idea de neteja que moltes vegades implica l’ús excessiu de productes.
A més, va explicar que encara que no es dutxa, s’esbandeix quan ho necessita o ho desitja amb aigua, especialment quan té els cabells com si s’hagués acabat de despertar.
“Pots exfoliar o eliminar els olis simplement fregant amb les mans i pentinant els cabells ocasionalment. Això és tot”, va remarcar.
RUTINA HIGIÈNICA DE HAMBLIN
De fet, Hamblin no va abandonar completament la higiene personal. Va adaptar la rutina per mantenir la neteja d’una manera que considera més natural i sostenible:
- Rentat de mans: Hamblin continua rentant-se les mans amb sabó, una pràctica essencial per prevenir malalties i mantenir la higiene bàsica.
- Humitejar els cabells: De tant en tant, s’esbandeix els cabells amb aigua, especialment quan sent que està massa brut o desordenat. Tot i això, ha renunciat a l’ús de xampú i condicionador.
- Neteja corporal selectiva: En lloc de dutxar-se, Hamblin esbandeix amb aigua quan ho necessita. Aquest mètode, segons ell, és suficient per mantenir una sensació de neteja sense eliminar els olis naturals de la pell.
- Cura bucal: Hamblin segueix una rutina regular d’higiene bucal, incloent-hi el raspallat de dents amb pasta dental, per prevenir càries i mantenir la salut oral.
- Eliminació de productes cosmètics: Hamblin ha abandonat l’ús de productes cosmètics com ara exfoliants, cremes hidratants i desodorants. Assegura que la pell s’ha adaptat bé i ja no requereix aquests productes per mantenir-se sana.
El metge també va explicar que en reduir l’ús de productes d’higiene, va trencar el cercle d’eliminar i afegir olis sintètics al cabell i la pell. Va insistir que aquesta pràctica no és imposició, sinó una opció per als que desitgin explorar alternatives als règims d’higiene convencionals, i suggereix que adoptar dutxes més curtes i menys freqüents podria ser un bon primer pas.
