Segons ha confirmat desolada la família de Shani Louk, la noia germanoisraeliana de 22 anys qui els militants de Hamàs van ferir i vexar el seu cos semidespullat damunt d’una pickup, és morta. Concretament, s‘ha trobat un os del seu crani.
Shani Louk participava en la ‘rave’ que es feia a tocar de la Franja de Gaza, al costat del seu xicot mexicà. La llibertat, la música, la diversió, de cop van esdevenir la plataforma d’una camioneta que rebotava i exhibia el seu cos ferit, inconscient i mig despullat pels carrers de franja, mentre era objecte d’escopinades, insults i vexacions.
QUI ERA SHANI LOUK?
Shani, una jove de vint-i-dos anys amb mare alemanya que havia estat vivint a Tel Aviv, Israel, on treballava com a tatuadora, havia estat segrestada al Festival Super Nova prop del kibbutz Reim, al desert del Nèguev, el passat 7 d’octubre.
L’havien segrestada el dia de l’apocalipsi, quan 260 joves havien estat massacrats només en aquella rave. La seva mare va reconèixer el cos malferit de Shani precisament pels seus tatuatges.
A partir de les imatges difoses immediatament per Hamàs, la impressió era la d’una dona indefensa i greument ferida. Un tall al cap, sang, una cama doblegada de manera antinatural. Un milicià que li va escopir a la cara mentre cridava ‘Hallahu Akbar!’.
ESPERANÇA D’UNA MARE
La mare de Shani, Rebecca, havia fet repetides crides a les autoritats i havia rebut la notícia que volien que la noia encara viva a Gaza: el 10 d’octubre, una família palestina havia plantejat la hipòtesi que la jove estava ferida i hospitalitzada.
La seva targeta de crèdit s’havia utilitzat en aquella zona en aquells dies. Després, ahir, la dutxa freda. Una calavera trobada a terra li pertanyia. La prova d’ADN d’aquell petit ossicle no va deixar cap dubte.
Sense aquell bocí d’os, segons els metges, Shani no hauria pogut sobreviure. Per tant, Shani va ser assassinada brutalment i decapitada, tal com va explicar el president israelià Isaac Herzog.
Shani ha esdevingut un símbol de la llibertat enfront de la barbàrie -de totes les barbàries-, de la dignitat de les dones enfront del masclisme més intolerant, de la vida enfront de la mort més negra.
