Científics de l‘Institut Salk, als Estats Units, han descobert que el tractament d’immunoteràpia anti-CTLA-4 augmenta considerablement la supervivència dels ratolins amb glioblastoma.
A més, segons informa Infosalus, han demostrat que aquesta teràpia depenia de que unes cèl·lules immunitàries anomenades limfòcits T CD4+ s’infiltressin al cervell i desencadenessin les activitats destructores de tumors d’altres cèl·lules immunitàries anomenades microglia, que hi resideixen permanentment.
Les troballes, publicades a la revista ‘Immunity’, mostren els avantatges d’aprofitar les cèl·lules immunitàries del propi organisme per a combatre el càncer cerebral i podrien conduir a immunoteràpies més eficaces per tractar el càncer cerebral en humans.
QUÈ ÉS EL GLIOBLASTOMA?
El glioblastoma, la forma més comuna i mortal de càncer cerebral, creix ràpidament fins a envair i destruir el teixit cerebral sa. El tumor envia ‘filets’ cancerosos cap a l’interior del cervell que fan que l’extirpació quirúrgica del tumor sigui extremadament difícil o impossible.
“En l’actualitat no existeixen tractaments eficaços per al glioblastoma, el diagnòstic del qual és bàsicament una sentència de mort” afirma la professora Susan Kaech, autora principal i directora del Centre NOMIS d’Immunobiologia i Patogènesi
Microbiana.
“Estem molt il·lusionats per haver trobat un règim d’immunoteràpia que utilitza les pròpies cèl·lules immunitàries del ratolí per combatre el càncer cerebral i condueix a una reducció considerable, i en alguns casos a l’eliminació, del tumor”.
LA IMMUNOTERÀPIA
Quan els tractaments estàndard contra el càncer, com la cirurgia, la quimioteràpia i la radioteràpia, deixen de ser eficaços, els metges recorren cada cop més a la immunoteràpia, la qual anima les mateixes cèl·lules immunitàries de l’organisme a buscar i destruir les cèl·lules canceroses.
Tot i que no és universal, la immunoteràpia funciona en molts tumors i ha proporcionat a molts pacients respostes anticanceroses potents i duradores. Kaech volia trobar noves maneres d’aprofitar el sistema immunitari per desenvolupar tractaments més segurs i duradors contra el càncer cerebral.
L’ANTI-CTLA-4
El seu equip va descobrir tres eines de lluita contra el càncer que s’havien passat una mica per alt en la investigació del càncer cerebral i que podrien cooperar i atacar eficaçment el glioblastoma: un fàrmac d’immunoteràpia anomenat anti-CTLA-4 i unes cèl·lules immunitàries especialitzades anomenades cèl·lules T CD4+ i microglia.
La microglia viu a temps complet al cervell, on patrulla a la recerca d’invasors i respon als danys, però no és clar si exerceix algun paper en la mort tumoral.
En primer lloc, els investigadors van comparar la durada de la vida de ratolins amb glioblastoma tractats amb anti-CTLA-4 davant anti-PD-1. Després de descobrir que el bloqueig de CTLA-4 perllongava considerablement la vida dels ratolins, però no el de PD-1, l’equip va passar a esbrinar què feia possible aquest resultat.
Van descobrir que després del tractament anti-CTLA-4, les cèl·lules T CD4+ secretaven una proteïna anomenada interferó gamma que feia que el tumor llancés “banderes d’estrès”, alhora que alertava a la microglia perquè comencés a devorar aquestes cèl·lules tumorals estressades.
A mesura que engolien les cèl·lules tumorals, la microglia presentava restes de tumor a la superfície per mantenir les cèl·lules T CD4+ atentes i produint més interferó gamma, creant un cicle que es repeteix fins que es destrueix el tumor.
“El nostre estudi demostra el prometedor de l’anti-CTLA-4 i esbossa un procés nou en què les cèl·lules T CD4+ i altres cèl·lules immunitàries residents al cervell s’alien per destruir cèl·lules canceroses”, indica el coautor Dan Chen, investigador postdoctoral a el laboratori de Kaech.
Per comprendre el paper de la microglia en aquest cicle, els investigadors van col·laborar amb Greg Lemke, coautor i catedràtic de Salk, titular de la Càtedra Françoise Gilot-Salk. Durant dècades, Lemke ha investigat molècules crítiques, anomenades receptors TAM, utilitzades per la microglia per enviar i rebre missatges crucials.
Els investigadors van descobrir que els receptors TAM indicaven a la microglia que engullís cèl·lules canceroses en aquest nou cicle. “Ens va sorprendre aquesta nova codependència entre la microglia i els limfòcits T CD4+” indica Siva Karthik Varanasi, coautor de l’estudi i investigador postdoctoral al laboratori de Kaech.
“Ja estem entusiasmats amb tantes noves qüestions biològiques i solucions terapèutiques que podrien canviar radicalment el tractament de càncers mortals com el glioblastoma”. -assegura Kaech.
A continuació, els investigadors examinaran si aquest cicle cel·lular anticancerigen és present en els casos de glioblastoma humà. A més, pretenen estudiar altres models animals amb diferents subtipus de glioblastoma, ampliant així la seva comprensió de la malaltia i dels tractaments òptims
