Aquest descobriment, resultat de l’assaig clínic internacional Adaura, presentat durant el congrés de la Societat Americana d’Oncologia a Chicago, representa la reducció de mortalitat més gran mai registrada en el camp del càncer de pulmó i demostra com les teràpies dirigides a alteracions específiques dels tumors estan revolucionant l’oncologia i brindant tractaments més efectius per a grups de pacients específics.
En aquest estudi, el tractament es va enfocar a la proteïna EGFR, responsable d’una proliferació descontrolada de cèl·lules en un 15-20% dels casos de càncer de pulmó a Europa i un 30-40% a Àsia.
La importància d’aquest avenç rau que mai no s’havia aconseguit un augment de supervivència tan significatiu en el camp del càncer de pulmó. Les alteracions a EGFR són la mutació més comuna en càncers de pulmó en persones no fumadores, i són menys freqüents en fumadors.
A més, s’observa una prevalença més gran en dones, encara que les raons d’això encara no es comprenen completament. L’assaig clínic va involucrar 682 pacients de 26 països que havien estat sotmesos a cirurgia per extirpar un càncer de pulmó i amb una anàlisi tumoral que va revelar la presència de la mutació del gen de la proteïna EGFR. Dos terços dels participants en l’estudi no havien fumat mai.
El diagnòstic es va realitzar quan el càncer encara estava localitzat al pulmó i era susceptible de ser extirpat, cosa que passa en aproximadament un terç dels casos a Espanya. Tot i això, aquests pacients tenien un alt risc que la malaltia tornés a aparèixer.
RESULTATS ESPECTACULARS
Després de la cirurgia, la meitat dels participants va rebre osimertinib, un fàrmac que inhibeix la proteïna EGFR, mentre que l’altra meitat va rebre un placebo. Alguns pacients també van rebre quimioteràpia, tant entre els tractats amb osimertinib com entre els que van rebre placebo.
Els primers resultats presentats el 2020 van indicar que el tractament amb osimertinib va reduir en una sisena part el risc de recurrència en els primers tres anys. Tot i això, quedava la incògnita de si aquest benefici es mantindria a llarg termini i si es traduiria en una reducció de la mortalitat.
Els resultats de supervivència presentats al congrés de Chicago revelen que, després de cinc anys de seguiment, va morir un 22% dels participants que van rebre placebo i un 12% dels tractats amb osimertinib. La majoria dels efectes secundaris relacionats amb l’osimertinib van ser lleus o moderats, encara que un 13% dels pacients van abandonar el tractament abans de finalitzar l’estudi a causa de la toxicitat.
Els investigadors destaquen que aquests descobriments representen un avenç significatiu en el tractament del càncer de pulmó i assenyalen que la teràpia dirigida contra la proteïna EGFR podria ser una opció prometedora per millorar els resultats en pacients amb aquesta mutació.
