La natura és preciosa, però a vegades també perillosa, si et pensaves que només havies d’anar amb compte amb els animals salvatges ho portes clar. Hi ha moltes plantes que són capaces de matar de manera més eficient que un animal. L’Arbre de la Mort és segons Record Guinness el més perillós del món, simplement pel nom que li han posat ja sabràs que no t’hi has d’acostar per molt inofensiu que sembli. És de l’espècie Hippomane Mancinella que és pròpia d’Amèrica des del sud de Califòrnia fins al nord de Sud-amèrica, i és capaç de destrossar-nos les vacances com ningú.
Totes les parts de l’arbre que poden assolir fins als 20 metres d’alçada són perilloses per a l’ésser humà, des de les fulles fins a la saba i fins i tot els seus fruits. Tocar la saba produeix un dolor inaguantable del qual no podríem salvar-nos ni encara que portéssim roba cobrint la zona, ja que és capaç de cremar fins a la tela de cotó, aquesta saba de la qual estem parlant conté una gran gamma de toxines, però es creu que els efectes més greus provenen del Forbol, és altament soluble en aigua i el mer fet de resguardar-se sota les seves fulles en una tempesta pot fer que acabis amb tota la teva pell plena de butllofes.
Alhora col·locar-te sota l’ombra d’aquest arbre sota un llarg temps et pot produir èczemes a la pell fins a convertir-se en cremades de primer i segon grau. Hi ha informes de casos greus d’inflamació dels ulls i fins i tot ceguesa temporal provocada pel fum en intentar cremar aquest arbre. Diversitat de morts s’han registrat en els darrers anys i la majoria d’aquestes s’han produït quan els incauts turistes visiten les platges caribenyes i han dinat de l’aparent poma que dona com a fruit i que es troben escampades a la sorra, en provar-les. Gust dolç i agradable de la mossegada inicial es converteix al cap de 10 minuts en una inflamació virulenta de les mucoses, la tràquea es tanca, en alguns casos es produeix una hemorràgia massiva quan la toxina arriba a l’estómac. Aquest arbre ha estat utilitzat pels habitants del carib durant segles obtenint verí per a les seves fletxes i va ser descobert pels exploradors espanyols quan van arribar a les platges de Nou Món on com a bons turistes també van menjar les fruites d’aroma especialment dolça i agradable però amb resultats totalment desastrosos. Però no tot és dolent, també juguen un paper important als ecosistemes locals, l’arbre de la mort subministra una protecció contra l’erosió costanera. Actualment múltiples rètols de perill han estat col·locats com a advertiment així és que des d’avui si et topes amb un d’aquests el millor és allunyar-te de l’arbre de la mort.
