Totes les criatures desitgen tenir un cadell de gos. Però a aquesta família és possible que li n’hagin passat les ganes. La família van decidir un gosset perquè els fes companyia en una botiga de mascotes de Yunnan (Xina). La petita de la casa de seguit es va encarinyar d’un adorable cadell.
Els responsables de la botiga els van advertir que es tractava d’un mastí tibetà, una raça que, en l’edat adulta, pot arribar als 70 kg. Malgrat això van decidir quedar-se amb el gos. Ben aviat van poder comprovar que creixia molt de pressa, que alimentar-lo els sortia caríssim i que, per últim, tenia un pelatge força estrany.
Els lladrucs del gos tampoc eren gaire normals, ja que semblaven més aviat crits o grunys… coses de la raça, van pensar. Quan feia dos anys que el tenien, la situació va començar a fer-se insostenible: el gosset pesava uns 120 quilos!
NO ERA UN GOS; ERA UN OS
La família va començar a témer per la pròpia seguretat, tant per l’envergadura de l’animal com per les grans ungles i ullals amb què estava dotat. Van decidir dur-lo a un veterinari que, per a sorpresa de tothom, va dictaminar que no es tractava d’un gos; era un os tibetà.
L’os negre tibetà (Ursus thibetanus) és una espècie en greu perill d’extinció a la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, per la qual cosa les autoritats se’l van endur a un centre de conservació d’espècies en greu perill d’extinció. Una història que afortunadament va acabar bé però que podria haver acabat en tragèdia.
