 (1).png)
.png)
La manifestació massiva que dissabte va fer bullir els carrers de Barcelona va deixar alguns testimonis de la desesperació d’algunes famílies i llars catalanes davant l’augment imparable dels preus dels lloguers.
Un d’ells va ser el de la Míriam Rodríguez, una dona que va explicar a ‘La Ciutat’ que és mare soltera amb dos fills a càrrec seu. “Fa mesos que ens volen fer fora del pis. No puc pagar el lloguer i no sé on dormirem el mes vinent”.
La Míriam explica, a més, que el fet de veure’s obligada a pagar un lloguer desorbitat l’ha fet sentir fins i tot mala mare. “Vaig haver d’escollir entre alimentar els meus fills o pagar el lloguer. És inhumà. Em sento una mala mare perquè no els he pogut protegir d’aquesta situació”, explicava amb llàgrimes als ulls.
L’Antonia Manzano, de 82 anys, també explicava a la periodista Lourdes Tasies com la seva pensió s’havia tornat insuficient per cobrir el lloguer del seu pis, al barri del Raval, on ha viscut tota la vida.
“Sempre m’han dit que els drets es guanyen al carrer, i aquí estic, pels joves i pel futur”, assegurava plena de força i esperança en una lluita que afecta pràcticament totes les franges d’edat.
La situació ha arribat a uns límits en què fins i tot no descarta perdre la seva autonomia i independència i tornar a viure amb els seus fills si la situació no millora.
En una situació semblant es troba el Manuel Ortiz, un altre manifestant que dissabte va protestar contra els preus dels lloguers a Barcelona: “El Govern em fa fàstic. Parlen de drets, però el que fan va en contra dels ciutadans. No podem pagar més del 50% dels nostres ingressos en lloguer, però és la realitat de molts. És vergonyós”.
Entre les peticions del Sindicat de Llogateres hi ha rebaixar un 50% el preu dels lloguers i convertir-lo en un preu “assequible”, ja que consideren el dret a l’habitatge un dret fonamental: “no pararem fins que es respecti”, assegura l’Antonia.
