Estamariu (Alt Urgell), amb poc més de 130 habitants, comença l’any estrenant forn de pa artesà i brioixeria. El projecte va a càrrec d’una família de Terrassa, amb una llarga experiència a la co-capital del Vallès Occidental i que es va instal·lar al poble l’estiu passat. Anys enrere, els veïns es proveïen d’aquest tipus de productes amb el servei que els prestava un establiment de la Seu d’Urgell, que els hi feia arribar al municipi. Ara, aquest s’ha convertit en el primer i, de moment, l’únic que hi ha al poble, després que la darrera botiga que hi havia dins l’hotel tanqués fa més de 25 anys. Una situació que també es dona en diverses poblacions de l’entorn, a les quals preveuen arribar-hi els propietaris de la nova fleca.
La fleca s’anomena Ca la Xata, recuperant així el nom amb què era coneguda a Terrassa l’àvia del Quim Sànchez. De fet, ell representa la quarta generació del negoci de forner, que ara obre una nova etapa a Estamariu després d’haver apostat, ell i la seva família, per fer “un canvi de vida radical”. Assegura que la rebuda que han tingut al poble ha estat “impressionant” i que ells estan “encantats”.
El forn pretén donar valor al producte d’elaboració artesana, tant del pa tradicional com de varietats integrals amb nous, sègol i espelta o productes de brioixeria com ara magdalenes, croissants o coques de sucre, entre d’altres. En aquest sentit, creu que obrir en aquest petit poble pirinenc pot ser positiu, en un moment en què en diversos llocs s’estan produint tancaments per l’encariment dels preus i la competència que tenen de les grans superfícies.
Per la seva banda, Esther Masana ha comentat que estan molt il·lusionats amb el nou projecte, situat als baixos de la seva nova casa. Tot i això, pretenen que els productes vagin més enllà de la botiga física, fent repartiment als pobles del voltant. Així, la idea és idear diferents rutes en funció del dia de la setmana amb objectiu de “portar producte bo i de qualitat a qui ho demani”, explica.
Masana afirma que el pa que fan al seu establiment no té “res a veure” amb el que es pot trobar als prestatges d’un gran supermercat i conclou: “Si hem de fer quilòmetres per servir el producte, ho farem”. A la nova fleca han volgut recuperar altres elements que han format part de la seva història, com ara unes rajoles que tenien al primer establiment que va obrir la família a Terrassa o la porta d’entrada a l’obrador, que també va viatjar des del Vallès Occidental.
