El Consell Comarcal de l’Alt Urgell ha impulsat la recuperació dels malnoms que utilitzaven els veïns per referir-se, de forma popular, als habitants dels diversos pobles de la zona. El projecte, anomenat Motarrots de l’Alt Urgell i que s’ha presentat aquest dijous als alcaldes de la comarca, pretén preservar i divulgar aquest element singular com un patrimoni cultural de caràcter immaterial. Tot plegat s’ha dut a terme partint del treball de recerca que l’escriptor peramolí Josep Espunyes va plasmar ara fa vint anys al llibre ‘Segrada: motarrots i llegendes de l’Alt Urgell’. A banda de donar a conèixer aquests gentilicis, s’han elaborat uns dissenys preparats per poder ser estampats en una samarreta o en altres tipus de suports.
Des de l’ens alturgellenc, a través de la seva pàgina web, s’han posat els dissenys a disposició d’ajuntaments, comissions de festes i altres entitats per tal que aquestes en puguin fer ús. La idea és donar una imatge homogènia a escala comarcal. A més, també es pot consultar un mapa interactiu amb els 124 ‘motarrots’ i el seu significat. El projecte ha estat creat de manera conjunta pels serveis de Turisme i de Cultura del Consell Comarcal i compta amb el finançament de la Diputació de Lleida.
Els ‘motarrots’ tenen el seu origen en un fet històric, una llegenda, un costum, o bé en la geografia, la climatologia, la manera de ser o alguna altra característica que singularitza cadascun dels pobles. Sovint, a més, aquests tenen una intenció irònica, pejorativa o, fins i tot, ofensiva, la qual s’entén per la tradicional rivalitat entre pobles veïns, tal com ha recordat la presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós, que ha destacat que l’objectiu és donar a conèixer a les noves generacions aquest element patrimonial que forma part de la tradició i les arrels d’aquestes poblacions.
Per la seva banda, el tècnic de Cultura de l’ens comarcal, Isidre Domenjó, ha puntualitzat que només alguns pobles mantenien encara vius els seus ‘motarrots’, com el cas del dels ‘ganxos’ d’Organyà, i que en d’altres s’estaven perdent. Per aquest motiu, ha afegit que s’ha volgut impulsar aquest projecte de recuperació a partir d’una feina “exhausta” duta a terme per l’investigador, lingüista i poeta Josep Espunyes. Mentre, la tècnica de Turisme del Consell de l’Alt Urgell, Montse Ripoll, considera que ara cal que la gent del territori aposti per aquest projecte com a “propi” i que els dissenys s’utilitzin en àmbits com ara el de les festes majors.
