La Cerdanya veu en el “desenvolupament regeneratiu” una fórmula pel seu model de futur

La comarca aposta per la desestacionalització turística, la producció agroalimentària i una economia més equilibrada

Una de les ponències de les jornades Kerretània sobre desenvolupament regeneratiu a la Cerdanya que se celebren a Alp. ACN

La Cerdanya veu el “desenvolupament regeneratiu” com un punt de partida per repensar el seu model de creixement de cara al futur. Amb aquest objectiu, aquest dimarts i dimecres s’han celebrat les primeres jornades Kerretània, impulsades pel consell comarcal cerdà i que han comptat amb la participació d’unes 150 persones. Durant la trobada s’ha parlat de la importància que té per a la comarca la desestacionalització del turisme, a més de millorar la interrelació d’aquest sector i l’agroalimentari. La posada en valor de la producció local i aconseguir un tipus d’economia més equilibrada, amb salaris “justos” i més oportunitats per poder-se quedar a viure i treballar al territori són altres dels eixos principals que s’han tractat.

La cap de l’oficina del Patronat de Turisme de Cerdanya, Maria Faura, creu que cal anar més enllà dels projectes de desenvolupament sostenible i que el futur passa per aconseguir que els diversos sectors econòmics de la comarca treballin conjuntament. Així, ha defensat la desestacionalització com una necessitat, a més de tenir en compte la població local en tots els projectes que es desenvolupin a partir d’ara. Tot plegat, ho ha emmarcat també en un context de canvi climàtic que obligarà a buscar a buscar alternatives a la neu.

Per la seva banda, el tècnic dinamitzador agroalimentari del consell comarcal cerdà, Abel Solé, ha assegurat que aquest sector és un dels pilars fonamentals de l’economia regenerativa. D’aquesta manera, ha ressaltat que el paisatge de la comarca té el seu origen en les feines del camp de generacions anteriors i que, per tant, cal vincular els productors i elaboradors amb els agents turístics. A més, ha destacat la importància que té la creació de nous productes i recuperar també varietats autòctones antigues com a eina per fer viable el sector en un futur.

Finalment, la tècnica de l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran a la Cerdanya, Marta Visa, considera que cal pensar en una economia “més justa” per la comarca i ha posat de manifest que hi ha treballadors que actualment perceben sous molt baixos. En aquest sentit, ha dit que hi ha una “desproporció” en relació amb els beneficis que tenen algunes empreses i el valor que s’ha donat als terrenys on s’han construït segones residències. Així, ha defensat la necessitat de donar més oportunitats per promoure que els residents puguin viure i treballar a la zona i que aquests comptin amb més serveis.