Ferran Rella destaca que l’obra “acostarà les Valls d’Àneu als estudis de toponímia amb un doble vessant: la gent del Pallars disposarà d’una obra que expliqui el significat originari dels seus propis noms de lloc i en contrapartida els estudiosos de la toponímia veuran incorporades les Valls d’Àneu als territoris dels Països Catalans –i del Pirineu– que compten amb un estudi específic i ben complet”.
La singularitat del llibre
‘Pagus Anabiensis’ és un estudi que no només vol ser exhaustiu pel que fa a l’inventari de topònims, sinó que alhora té l’objectiu principal d’esbrinar l’etimologia d’un territori ampli com les Valls d’Àneu, que, sense arribar a ser una comarca (es troba sens dubte en el marc del Pallars Sobirà), sí que té una història i unes característiques geogràfiques ben diferenciades.
L’obra s’estructura en dues parts: El Diccionari toponímic, on s’estudien un per un els noms de lloc aneuencs, i l’Assaig onomàstic, on es presenta un estudi integrat que explica globalment la toponímia aneuenca en el marc pirinenc i en el català.
El llibre recull alguns topònims representatius d’indrets aneuencs com Sorpe, Espot, València d’Àneu, Escalarre, Tèsol, el riu Escrita, el coll de Fogueruix, Àneu o la mateixa Valls d’Àneu.