Els pagesos concentrats a Puigcerdà continuaran amb el tall de la N-152 en ambdós sentits de la circulació per exigir eines de regulació dels mercats “com a mínim fins dijous”. Així ho ha assenyalat el ramader de Casa Cerdanya (dedicada a la venda de carn ecològica d’alta muntanya), Josep Altimiras, qui ha explicat que el permís per bloquejar el pas finalitza el 29 de febrer, però que la voluntat dels manifestats és intentar allargar-ho dos dies més.
Altimiras proclama que els talls del pas fronterer són “una mesura de pressió” per reclamar una “preferència comunitària dels productes agraris a la Unió Europea” per capgirar la caiguda dels preus en origen i fer front a l’encariment dels costos de producció. D’altra banda, els pagesos demanen “menys burocràcia, la recuperació de pastures i solucionar els problemes amb la fauna salvatge”.
A més a més, exigeixen el “cessament immediat” de les negociacions de tractats de lliure comerç i la sortida de l’agricultura i l’alimentació de les actuals regles de l’Organització Mundial del Comerç, “perquè es deixi d’afavorir altres sectors de l’economia en detriment dels productes agroalimentaris locals”. Des de la Unió de Pagesos també sol·liciten “una revisió de la Directiva europea de pràctiques deslleials a la cadena alimentària”.
Els protestants que s’han apropat a Puigcerdà no només són de la Cerdanya, sinó que molts d’ells han vingut des del Bages, del Berguedà i de l’Alt Urgell. De moment, resten a l’espera d’una “resposta que havia d’arribar fa dies” a les seves peticions per part de la Generalitat de Catalunya. “L’única cosa que ens han dit és que estan estudiant la situació”, afirma Altimiras.
Derogació agenda 2030
Entre les reivindicacions dels pagesos es demana la derogació de l’agenda 2030, que ha generat “sorpresa” a la comunitat científica. “L’agenda demana incrementar la producció agrícola, però en el sentit de què sigui una producció resilient i adaptada al canvi climàtic”, va declarar el passat 12 de febrer la directora de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de l’UAB, Isabel Pont.
Tanmateix, el sector primari considera que “aquests canvis que exigeixen són molt costosos”, per la qual cosa “continuar amb l’ofici es complica cada vegada més”, apunta un manifestant que ha vingut amb el tractor des de Guardiola de Berguedà i qui ha volgut fer declaracions de manera anònima.
Aquest home comenta que fa sis anys que té bestiar, però que recentment ha hagut de vendre les ovelles i quedar-se només amb les vaques “per no tenir més pèrdues de diners”. Té 38 anys i reconeix que si pogués tornar al passat, no tornaria a dedicar-se al camp. “Al jovent jo li dic que si la situació segueix igual, no treballin de pagesos”, apunta. Actualment, “per poder pagar el tractor —que li va costar setanta mil euros— i les factures”, compagina la seva feina amb una altra de mitja jornada.
Camioners parats a la frontera
Arran dels talls a la carretera que connecta la Cerdanya i França, centenars de camioners s’han vist obligats a detenir els seus vehicles a un marge de les vies, rotondes, benzineres, pàrquings de grans superfícies o descampats. “Nosaltres vam arribar ahir al matí de França i no sabíem que no podríem passar. En un principi la concentració durava 48 hores, però ara ens hem assabentat que potser l’allarguen”, explica un dels camioners afectats, Vasile, qui tot just avui fa anys. “Estem acostumats a passar dates importants fora de casa. Jo ja fa quaranta-un anys que em dedico a això i aquest any vull jubilar-me”, comenta.
Mentre que els cotxes i els autobusos poden travessar la frontera prenent rutes alternatives, com carreteres secundàries o per l’interior de Puigcerdà, els camions únicament poden circular per la N-152 per la seva llargada i pes. “Els camioners som els grans perjudicats i oblidats a aquesta societat”, exclama Vasile. “Ara mateix dedicar-se al transport no és una professió, és una explotació”, afegeix.
Els camioners assenyalen que entenen les protestes del sector agrari, però els demanen que els deixin passar perquè molts d’ells cobren per quilòmetre circulat. “Si no em moc, jo no cobro”, manifesta Vasile. Un dels seus companys de professió, Daniel, diu que té “la sort de tenir un salari fix mensual”, per la qual cosa estar quiet no li repercuteix monetàriament. “El que sí que m’afecta és no puc estar amb la meva família, que està preocupada perquè hem de fer nit al mig de la carretera amb temperatures per sota dels zero graus i nevant”, conclou Daniel.
