Jordi Fàbrega, alcalde de la Seu d’Urgell: “El missatge de la Seu medieval és molt potent des del punt de vista turístic i patrimonial”

Jordi Fàbrega, alcalde de la Seu d’Urgell. CEDIDA.

El passat mes de juny va fer un any que va prendre possessió com a alcalde de la Seu d’Urgell. Com valora aquest primer any de mandat?
Ha estat un any complicat. Com sabeu, tenim un acord de govern entre Junts per la Seu i Esquerra Republicana, en el qual ens partim l’alcaldia. Els primers dos anys i 3 mesos estarem Junts al capdavant del govern i, després, un any i nou mesos ho farà Esquerra. Com deia, ha estat complicat perquè dels nou regidors que formem l’equip de govern només dos repeteixen mandat, la resta venim de fora i sempre costa una mica agafar el pols a l’Ajuntament i a l’equip de govern. Justament quan ja estàvem amb el pols agafat i amb molts projectes importants iniciats, com el d’INEFC, la millora de l’hospital i la residència per la gent gran i el conveni amb Andorra per col·laborar des del punt de vista sanitari, ha arribat aquesta pandèmia que ho ha capgirat tot de dalt a baix. Ha fet que ens haguem de centrar primerament en aquesta crisi sanitària i en minimitzar els danys sanitaris per tots els nostres veïns i veïnes, però també per donar suport i intentar ajudar de la millor manera possible per fer front a aquesta crisi social i econòmica derivada de la crisi sanitària.

Desgraciadament, des del mes de març la vida política, econòmica i social del municipi gira entorn de la Covid-19. Com esteu gestionant la crisi sanitària des de l’Ajuntament?
Des de l’Ajuntament hem intentat col·laborar i ens hem implicat de manera molt important des del primer moment. Sobretot durant la primera onada vam fer un suport molt important de tot el sistema sanitari, tant de l’hospital, com del CAP, com, sobretot, de les residències. Vam aconseguir traslladar als padrins i padrines que teníem a la unitat sociosanitària de l’hospital al seminari, gràcies a un acord amb el Bisbat d’Urgell. Això ens va permetre alliberar espais de l’hospital per poder utilitzar per Covid, doblar la capacitat de llits de l’hospital i poder crear llits de crítics. Al mateix temps, també va permetre allunyar a aquesta població més vulnerable de la zona de l’hospital, on sempre és més perillós estar. De fet, això encara es manté així. També vam treballar molt per donar suport a les residències, tant al Taller Claror com a la residència la Llar de Sant Josep, on la primera onada pràcticament no tenien material EPI perquè la manera de treballar era diferent. Ens vam bolcar per ajudar-los també aconseguint espais per sanitat. Ara hem contractat dues agents cívics perquè ajuden a la gent a fer els aïllaments. També hem apostat per la política comunicativa perquè ara mateix la gent vol saber com està la seva ciutat en termes sanitaris. I també hem posat en marxa un important paquet d’ajudes on hem destinat més d’1 milió d’euros per famílies, empreses i autònoms que tenen dificultats amb motiu de la Covid-19.

Què ha estat el més complicat de tota aquesta gestió?
Per parlar del més complicat podríem dividir-ho en dues fases. Al principi de tot perquè intentes gestionar una crisi sanitària on tens moltes preguntes i molts neguits i pràcticament no hi ha respostes. Hem anat aprenent dia a dia. Per tant al principi ha estat molt complicat el suport als professionals sanitaris per aconseguir material. Va ser aquell moment en què el Govern d’Espanya va agafar el ‘mando único’ amb l’Estat d’Alarma i no deixava fer les compres als hospitals ni al Departament de Salut. Això va ser un drama i ens va costar molt aconseguir material. Des de l’Ajuntament ens vam bolcar per aconseguir bates, mascaretes, etc, i vam trobar la complicitat de la població que va treballar per fer mascaretes casolanes. Vam ser dels primers municipis a recomanar l’ús de mascaretes a tothom i vam tenir un exèrcit de gent fent-ne i també la gent amb impressores 3D, fent materials pels hospitals. Aquest va ser un dels punts més importants per aconseguir material per a l’hospital i, sobretot, per les residències, que encara en tenien menys.

Ara és un altre punt complicat perquè hem de mantenir l’equilibri entre reduir els contactes socials per no saturar els hospitals i aconseguir que aquesta segona onada, i si n’hi ha una tercera, no sigui tan forta i no hi hagi tanta mortalitat, però també hem d’evitar aturar el País perquè econòmicament estem en una crisi molt greu. Buscar aquest equilibri és complicat.

Creu que, en general, els urgellencs i urgellenques estan complint amb les mesures que se’ls demanen?
Sí, estic molt orgullós de ser urgellenc i de com s’estan comportant tots els nostres veïns i veïnes. La gent ho està fent d’una manera exemplar des del primer dia. Sempre hi ha petites minories que no ho fan bé i de seguida es veu molt, però el 99% de la població ho ha fet perfecte des del principi. S’ha d’agrair perquè, tot i les dificultats que comporta, s’han implicat tant en complir les mesures com en ajudar tot el que és possible. De fet, sempre dic que durant la primera onada la paraula que més vaig pronunciar va ser ‘gràcies’ perquè quan demanava alguna cosa tothom em deia que sí, fins i tot abans de saber que volia. Per tant, l’agraïment sincer i etern a tots els veïns i veïnes de la Seu d’Urgell.

Des de l’Ajuntament heu obert fins a 3 convocatòries d’ajuts per a persones a l’atur o ERTO. En què consisteixen?
Des de l’Ajuntament vam arribar a un pacte, també amb l’oposició, per poder posar a disposició dels urgellencs i les urgellenques més d’un milió d’euros amb tres grans ajudes. La primera, 250.000 euros, per ajudes socials per tota aquella gent més vulnerable per culpa de la Covid o perquè ja ho era abans i la Covid va incrementar la seva vulnerabilitat. Una segona ajuda, de 300.000 euros, per autònoms i empreses que han hagut de tancar per la Covid-19 o els qui, encara que no hagin hagut de tancar, hagin vist que els ha baixat la seva facturació. I, finalment, 200.000 euros en una targeta moneder per tota la gent a l’atur o amb ERTO perquè la poguessin gastar als establiments de la Seu. Així, tenia un doble vessant, ajudar a la gent que s’havia quedat sense feina i ho estava passant malament i, també, ajudar a revitalitzar els negocis del municipi. Una altra ajuda que valoràvem amb 300.000 euros i que potser acabarà sent de 400.000 euros és la de les taxes i els tributs que l’ajuntament ha deixat de cobrar durant aquest temps de Covid i que, per tant, s’ho han estalviat els veïns i veïnes.

Passant a temes municipals, el passat mes d’octubre van començar les obres del nou consultori mèdic de Castellciutat. Que suposarà això pels veïns?
El consultori de Castellciutat era llargament reivindicat perquè ara mateix està en un local de lloguer. Des que al 2018 Ràdio Seu va canviar la seva ubicació, el compromís era que el consultori ocupés aquest espai. Primer per estalviar un lloguer, però sobretot per millorar les instal·lacions i la comoditat de tots els veïns i veïnes quan van al consultori i la dels professionals sanitaris que hi treballen.

Aquestes obres s’afegeixen a les que actualment s’estan realitzant per edificar el nou Centre d’Atenció Primària de la Seu d’Urgell. En quin punt està aquest altre projecte?
Sí, aquestes obres del consultori de Castellciutat se sumen a les obres del nou Centre d’Atenció Primària de la Seu que es va començar a construir al gener de l’any passat. Les obres de construcció en principi havien de durar un any, per tant s’haurien d’acabar a principis de l’any vinent. No obstant això, com que van estar aturades durant l’Estat d’Alarma, anem amb dos o tres mesos de retard. L’important és que avancen a bon ritme i que, segons ens diuen, entre la Setmana Santa i l’estiu el podrem tindre acabat i durant l’any vinent s’hauria d’inaugurar. Serà un gran avantatge perquè és un equipament que fa molt temps que s’està demanant. A més, l’actual CAP està ocupant una zona de l’hospital i, per tant, no només passarà a tenir el triple d’espai, sinó que ens alliberarà 720m2 de l’hospital. Amb la pandèmia ens n’hem adonat més de la precarietat d’algunes instal·lacions sanitàries i, per tant, serà un pas molt important. Esperem que durant el 2021 sigui una realitat i es pugui inaugurar.

Seguint amb obres al municipi, durant els treballs d’excavació per instal·lar una central tèrmica de biomassa al pati del Centre Cultural les Monges s’ha descobert un important jaciment arqueològic de diferents cronologies. Quines possibilitats d’explotació comporta aquesta descoberta?
Les obres per col·locar la caldera ens han descobert un jaciment arqueològic molt important perquè es visualitza clarament tota l’etapa medieval de la Seu, i potser fins i tot més enllà. Els carrers estan molt ben conservats perquè des que es van abandonar, sembla que durant la pesta negra, no es van tornar a urbanitzar fins que es va fer el convent de les monges. Per tant el seu estat de conservació és molt bo. Esperem que quan estigui aixecat tot el patí de les monges puguem veure l’abast d’aquest jaciment i confiem que serveixi per explicar la nostra història i l’important que va ser la Seu com a una de les vies més important del Pirineu durant tota l’Edat Mitjana. El missatge de la Seu medieval és molt potent des del punt de vista turístic i patrimonial. Cal destacar que tenim l’única catedral totalment romànica de Catalunya i el carrer Canonges, que és un museu a l’aire lliure. Ara, aquest jaciment arqueològic, encara ens dóna més valor des del punt de vista pedagògic per explicar i entendre d’on venim i qui som.

Malgrat la situació complexa del moment, quins altres projectes destacaria com a primordials a desenvolupar durant aquest mandat?
Un dels projectes més importants és aconseguir els estudis d’INEFC al centre INEFC-Pirineus, vinculat a la Universitat de Lleida. Ja tenim el conveni signat i el setembre de l’any vinent hauria de començar el curs. És un projecte que pensem que canviarà totalment la Seu, convertint-la en una ciutat universitària -a banda dels estudis de la UNED que ja teníem- i portant-nos molta vitalitat, gent i una nova manera de revitalitzar la Seu.

Un altre tema molt important és tota la millora que destacàvem en l’àrea sanitària. El consultori de Castellciutat, el nou CAP, el projecte de l’hospital nou, el dels pisos amb serveis per a la gent gran. Hem de remodelar tota la infraestructura social i sanitària per donar resposta a les necessitats actuals de l’Alt Urgell.

I un altre projecte molt important que estem treballant és aconseguir millorar el parc públic d’habitatge, el parc públic i l’assequible. Tenim problemes d’habitatge, s’ha construït molt poc i els preus s’han disparat a l’haver molta demanda i poca oferta. A més, també ens repercuteix el fet que a Andorra l’habitatge també està molt car i baixa molta gent per comprar o llogar habitatges aquí. Aquest és un dels projectes primordials que hem d’aconseguir desenvolupar durant aquesta legislatura.

I, finalment, fer de la crisi una oportunitat. Hem vist molta gent que ara té interès per viure en zones rurals i més despoblades. Aquest fet, unit al teletreball, pot facilitar l’arribada de persones. Per tant hem de fer una aposta per les noves tecnologies, per crear hubs i coworkings tecnològics que ens permetin retenir el nostre talent pirinenc i importa talent de fora cap aquí per començar el repoblament del Pirineu en general i de la Seu en particular.

Per acabar, com a alcalde, quin missatge donaria als urgellencs i urgellenques en aquest moment?
Els enviaria un missatge de resiliència; hem d’aguantar aquesta crisi. Són moments molt complicats i qui no ho reconegui s’equivoca. Tothom ho està passant molt malament i hem de preservar la salut, però al mateix temps hem d’aconseguir no enfonsar l’economia i crear més situacions vulnerables. Estem en un túnel fosc, però hi ha sortida. I la sortida ens donarà oportunitats que hem de saber aprofitar per sortir més forts. Animo als urgellencs i les urgellenques a continuar com ho estem fent, que ho estem fent molt bé, perquè estic segur que en sortirem més forts perquè com a comunitat també haurem crescut.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Comencen les sancions als conductors que superin el límit de velocitat de 30

Notícia següent

Arriba la borrasca Clement a Tarragona

Notícies relacionades