La Seu d’Urgell estrena nou alcalde, després que Compromís per la Seu es quedés a un sol regidor de l’absoluta. Joan Barrera encetarà el mandat en minoria i haurà de bastir ponts amb els partits de l’oposició per tirar endavant el seu pla de govern. Per començar, el nou alcalde marca qüestions com la neteja, la residència de gent gran, l’hospital o la dinamització econòmica com algunes de les prioritats del seu executiu en el primer tram de mandat. Entrevistem Joan Barrera per conèixer quin mandat projecta.
A la seva investidura va parlar de la vocació de “construir sobre el que ja està construït” i d’un “canvi tranquil” que aprofiti el que ja s’ha fet. Quins àmbits són els que s’ha trobat en millor estat a l’Ajuntament i quins necessiten un canvi més profund?
S’ha fet feina en el passat i ens trobem un ajuntament que té un recorregut. En algunes coses podem estar més d’acord i en d’altres menys. Les que volem continuar són per exemple INEF. L’alcalde Batalla va tenir la idea de portar la universitat d’educació física a la Seu i nosaltres el continuarem i l’intentarem potenciar per buscar més estudis universitaris i més jovent a la ciutat.
En altres temes que no ens agraden… cadascú té el seu model de ciutat i hem de posar la nostra petjada en tot allò que fem. Volem donar un tomb en projecció econòmica o en la neteja, que és un tema imprescindible per a nosaltres. És el punt número 1 a canviar aquesta legislatura. Són coses que ja hem dit en campanya. Quan entres a governar has de continuar amb la tasca que vas dir que faries.
En neteja han començat amb qüestions com els grafitis o els coloms. Quines són les altres mesures que s’han d’aplicar com a ‘pla de xoc’?
Al final, estem canviant la manera de fer. Amb els grafitis es feia alguna cosa, però no decididament. El que volem és canviar el model de gestió. S’ha fet el que s’ha pogut durant molts anys i ara toca fer un pas endavant. Hem posat el Toni Nadal com a regidor de Via Pública i es dedica exclusivament al tema de Pia Pública i Seguretat. És un tema molt important i hi treballarem intensament.
S’ha d’incrementar el personal que hi treballa?
El personal sempre treballa, però s’han de reforçar altres temes. Per exemple, en el tema dels coloms, hi ha edificis que estan oberts i els coloms entren a les parts altes, fan nius i fan les necessitats als carrers. Per tant, no és un problema de personal, sinó de com s’han de fer les coses. Són temes de neteja i també d’urbanisme i manteniment. Una altra qüestió a treballar són els excrements de gos, que se n’ha d’ocupar la policia per perseguir els incívics.
Els projectes els haurà de tirar endavant amb un govern en minoria. Li preocupa que en algun punt sobrevoli la possibilitat d’una moció de censura o no li donin els números per aprovar diverses qüestions?
El que hem de fer és aplicar el nostre projecte per la Seu, no ens preocupa una moció de censura. No perquè anem de sobrats, sinó perquè hem de fer el nostre camí i fer iniciatives lògiques, normals i pactades amb la resta. Segur que serà una legislatura que costarà, però hem de convertir aquesta dificultat en una oportunitat per al diàleg. No volem que es trobin com nosaltres la legislatura passada. Quan tens una majoria absoluta, al final vas fent i l’oposició queda sorda i cega. Això no pot passar. A més, no proposem fer la Torre Eiffel al mig del passeig. Tothom ha d’estar d’acord amb la residència, el nou hospital o que la Seu sigui més dinàmica. No estalviarem ni un sol esforç en parlar amb tothom.
La possibilitat que ERC entri al govern es pot obrir després del 23J o a partir de 2024?
Quan vam guanyar les eleccions, vam voler parlar amb els grups municipals per veure fins on es podia arribar. El to va ser correcte i ningú va pensar que fos el moment de sumar-se a un equip de govern amb nosaltres. Tothom s’ha de ressituar i buscar el seu paper en aquesta legislatura. Les mateixes dinàmiques seran les que portin un possible pacte amb qui sigui, estem oberts al diàleg. Serà una de les nostres senyes d’identitat.
Sobre el govern, l’han organitzat en tres àrees. Què pretén aconseguir aquesta repartició?
Persegueix aprimar el que són les comissions per fer-les més àgils i també facilitar que tothom participi en l’oposició i a la Junta de Govern. Són tres àrees lògiques i coherents: urbanisme i via pública, tema econòmic i acció social, cultura i educació.
Vostè es farà càrrec de Cultura i Patrimoni. Quines seran les prioritats?
El regidor de Cultura i Patrimoni de l’anterior legislatura va fer una bona feina. En la línia del que va deixar, hem de pensar en què volem a escala cultural. Hi ha reptes que hem de tirar endavant, com l’espai Armengol. També hem de treballar el tema del Teatre-Auditori. D’altra banda, en Patrimoni portàvem al programa triar la figura de tècnic de patrimoni per posar-lo en valor.
La residència de gent gran era un dels grans projectes que plantejava en campanya com a “prioritat absoluta”. Com poden avançar en aquest sentit?
Hem de fer que estigui construïda abans que acabi la legislatura el 2027. És una de les nostres prioritats, ho portàvem al programa el 2015, el 2019 i el 2023. Estem dedicant molts esforços aquestes primeres per tirar-la endavant. Tenim 3 milions d’euros de l’Estat que és una oportunitat, però també una obligació, ja que hem de licitar el projecte constructiu abans de finalitzar aquest any. Si no es fa, es perden. S’ha de construir tant sí com no.
Quines sinergies es poden explorar amb el Principat d’Andorra?
El primer, l’hospital. Sempre ho hem dit des de l’oposició. Ha de ser una oportunitat per estalviar-nos viatges cap a Lleida i Barcelona. És prioritari. En segon lloc, pel que fa als fronterers, hi ha molts temes en comú que s’han de tirar endavant. El sanitari o el transport, que se n’ha parlat molt. I, finalment, el centre de salut mental, que també és un exemple de col·laboració. A més, hi ha altres qüestions com l’àrea econòmica, que ha d’ajudar a impulsar la Seu i la comarca amb aquest suport mutu d’Andorra.
L’habitatge és un dels grans problemes al municipi. Les àrees de zones de mercat residencial tensat que estan en procés d’aplicació pot ser la solució?
Pot facilitar que no segueixi aquesta escalada. Creiem que serà positiva, malgrat que tingui unes conseqüències difícils de predir. A més, hem de fer més pisos per a famílies vulnerables i joves, i facilitar la construcció de nou habitatge que pugui esponjar la dificultat d’accedir a l’habitatge.
Quines són les vies per adquirir aquests habitatges?
Volem aplicar diferents vies. Una és l’antic edifici del Cal Pensament, una altra són els terrenys a la Seu que són susceptibles de fer nou habitatge protegit i també apostem al Centre Històric de rehabilitar edificis que estan en mal estat. Evidentment, la Sareb també ha de tenir un paper important.
A banda del que faci la Seu o Catalunya, potser també es necessita que Andorra apliqui mesures per destensar el mercat. Ho va parlar amb el Cap de Govern, Xavier Espot, quan es van reunir?
No en vam parlar específicament. L’habitatge també és prioritari, però tenim el màxim respecte institucional cap al govern d’Andorra. Ells saben que tenen un problema greu i ja van anunciar fa poc que farien una acció decidida per l’habitatge social assequible. Esperem que, per les dues parts, això alleugereixi el lloguer. No vam parlar de cap política conjunta perquè Andorra té la seva pròpia dinàmica. Des de les dues administracions farem esforços per fer habitatge assequible, però cadascú farà el que li correspongui.
Quins objectius es marquen per aquest primer tram de mandat durant l’any 2023?
Millorar la neteja, que ja ho estem fent; apropar l’Ajuntament a la ciutadania perquè tot sigui més fàcil i que els canals siguin assequibles; tenir l’avantprojecte i la licitació del projecte de la residència de gent gran; ser valents i continuar amb l’Hospital, i seguir amb la dinamització de la Seu en l’àmbit econòmic per ser una ciutat molt més viva amb l’Oficina de Reactivació Econòmica. Són objectius ambiciosos.
Les eleccions generals poden crear una inestabilitat política en aquest nou mandat. Li preocupa?
La inestabilitat no afavoreix ningú. A la ciutadania tampoc, que necessita polítiques decidides, estables i saber cap on anem. Desitgem que puguem parlar amb totes les administracions. És importantíssim parlar amb la Diputació, la Generalitat i l’Estat. De fet, ha sigut l’Estat qui ens ha donat els 3 milions d’euros per fer la residència.
