Les obres de restauració dels Prats d’Albinyana de Vila-seca, inclosos dins de la Xarxa Natura 2000, donen oficialment el seu tret de sortida. En els pròxims 12 mesos s’hi invertiran 2,3 milions d’euros amb l’objectiu de restaurar els hàbitats i ecosistemes d’aquest espai natural. Una actuació que ha estat definida pels seus responsables com “un dels projectes de restauració de zona humida més important de Catalunya”.
L’espai que es recuperarà té una superfície de 37,78 hectàrees situades entre la ZAL i el nucli de la Pineda. Concretament, a la Séquia Major, que comprèn dos sectors separats: la Séquia Major pròpiament dita i els Prats d’Albinyana. El projecte preveu crear una llacuna de grans dimensions amb una illa central, que permeti reintroduir diverses espècies. Al voltant d’aquesta llacuna es crearà un bosc de ribera gràcies als més de 13.000 arbres que s’hi plantaran i previsiblement uns 45.000 peus vegetals.
Aquesta actuació tindrà una importància cabdal per la biodiversitat de la zona. Sobretot amb algunes espècies que tenen un alt risc d’extinció. Algunes de les espècies destacades que podrà albergar són la bívia tridàctila, l’escarabat blau, la tortuga babua, la gamba, la gavina corsa, la papallona tigre o el lliri groc. Rafael López-Monné, cap del Departament d’Acció Climàtica i Territori de l’Autoritat Portuària, assegura que la restauració serà “especialment important per afrontar el repte de la davallada de la biodiversitat” i remarca que “de la biodiversitat depèn la nostra existència”.
Els ports del futur
L’obra duu el segell del Port de Tarragona, que impulsa la seva restauració com a mesura de compensació per al desenvolupament de la ZAL. “El Port de Tarragona estem sent punta de llança d’una nova manera de plantejar els ports. És un canvi de paradigma simptomàtic”, destaca el president de l’Autoritat Portuària, Saül Garreta. Per la seva banda, Xavier Villacampa, director dels Serveis Territorials de Territori a Tarragona, apunta que aquesta recuperació “crearà la millor de les transicions entre allò que mou el territori i el lloc on residim”. Una cohesió entre la ZAL i el nucli de la Pineda.
L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, també ha subratllat el fet que el seu municipi és “precursor” d’aquesta nova mentalitat ambiental. Els anys 90 van ser un dels primers municipis a fer una actuació directa al litoral i fa poc han recuperat el parc de la Torre d’en Dolça. Si ens centrem en els Prats d’Albinyana, però, una de les persones que va posar la llavor del projecte és Toni Vara, introduint la Séquia Major al Pla d’espais d’interès natural del 1992. El 2005 entra en la Xarxa Natura 2000, sent aquest l’aiguamoll més important entre el Delta del Llobregat i el de l’Ebre.
Es podrà visitar?
La idea és que aquest espai sigui visitable, però “de manera ordenada”. És a dir, la intenció és que estigui més enfocat a l’educació ambiental que no pas a ser un parc obert. Tot i això, gaudirà d’un mirador i una passarel·la. El mateix alcalde afirma que no es tracta d’una “atracció turística” i recorda que està previst més endavant el Centre Experiencial i d’Interpretació de Cal·lípolis, que hauria de donar context a aquest “ecoparc històric”. El jaciment arqueològic i la biodiversitat ambiental.
El que s’està fent ara és desenrunar i treure espècies invasores. Tot seguit, es començarà a despavimentar els carrers i els accessos, a més de recuperar la cimentació de l’antic canal que travessava la zona. Més endavant, s’excavarà la llacuna i actualment també s’estan preparant els vivers.
