Amb el pas dels anys, la Festa Major de Sant Antoni s’ha consolidat com un referent del calendari hivernal del Camp de Tarragona, i un reclam que atrau visitants que volen viure de prop unes celebracions singulars, marcades per dos grans protagonistes: els Tres Tombs i el Tradicional Cós de Sant Antoni.
El calendari d’actes confirma que aquesta festa és el batec col·lectiu d’un municipi que manté amb orgull un vincle antic amb els cavalls, el món rural i la transmissió de costums heretats de generació en generació.
La devoció dels Tres Tombs: una tradició que travessa segles
Entre tots els actes del programa, els Tres Tombs continuen sent el símbol més potent de la festa. La tradició, estesa arreu de Catalunya, té el seu origen en la veneració a Sant Antoni, protector dels animals domèstics i de treball. En municipis de passat agrícola com Vila-seca, la benedicció es buscava amb el convenciment que garantiria salut, resistència i prosperitat per als animals que sostenien el dia a dia familiar al camp.
Encara avui, la cerimònia manté aquesta aura solemne i festiva. A Vila-seca, la jornada comença amb la Missa Major en honor al sant. Tot seguit, carruatges antics i moderns, traginers, cavalls engalanats i veïns i veïnes amb animals de companyia prenen els carrers principals en una desfilada que recorre tres cops, diferents punts emblemàtics del municipi. El públic els acompanya fins davant de l’església, on se celebra la tradicional benedicció d’animals.
Aquest moment, carregat de significat, també dibuixa un retrat del Vila-seca d’avui: famílies que porten gossos, gats o animals de granja; agrupacions eqüestres que mantenen viu un ofici i una passió; i infants que descobreixen com una tradició centenària continua mantenint-se viva i necessària.
El Cós de Sant Antoni: emoció pura a la Torre d’en Dolça
Si els Tres Tombs expliquen la dimensió devocional de la festa, el Tradicional Cós de Sant Antoni n’escriu el vessant més esportiu i espectacular. Declarat Element Festiu Tradicional d’Interès Nacional, aquest conjunt de curses equestres és una de les cites més esperades de l’any.
El paisatge canvia i es desplaça fins al parc de la Torre d’en Dolça, perquè aquest espai natural de gran valor ambiental es transforma, durant unes hores, en un hipòdrom a l’aire lliure. Centenars de persones —i sovint milers— hi conflueixen per veure com els cavalls pura sang i els seus genets s’alineen i tronen per la pista, en un duel breu però intens on cada segon compta.
El Cós combina tres proves diferenciades, mantenint intacta una essència que es remunta als temps en què els cavalls no eren esport, sinó que s’utilitzaven per treballar, com una eina indispensable. Amb el pas del temps, la cursa ha esdevingut una celebració de l’habilitat, del vincle humà-animal i de la força amb què Vila-seca preserva un patrimoni immaterial que la defineix i personalitza.
L’ambient que envolta les curses és tan important com les proves en si. Famílies, aficionats, curiosos i visitants comparteixen tribunes i marges, sovint acompanyats d’activitats complementàries, com ara mostres de gastronomia local i parades que converteixen el recinte en un punt de trobada social indispensable.
Més enllà dels cavalls: foc, música i cultura popular
Tot i que la tradició eqüestre és el gran emblema, el calendari festiu s’estén molt més enllà. Un dels moments més icònics és la Nit del Foc, en què Vila-seca es transforma sota el ritme del tabal i l’espetec de les guspires. Les colles convidades i el Ball de Diables de Vila-seca ofereixen una combinació de foc i moviment que abraça el centre del municipi, amb correfocs infantils i actuacions que culminen en un correfoc que convida tot el públic a participar-hi i a gaudir-ne.
Aquesta nit és també el moment de retrobar el ball parlat, una tradició teatral d’arrel rural on personatges simbòlics s’enfronten dialècticament i que, amb ironia i dramatització, recupera un estil d’entreteniment popular gairebé desaparegut. Els veïns responen fidelment i converteixen la plaça en un amfiteatre obert.
La música, com sempre, hi juga un paper decisiu. Enguany, orquestres com La Selvatana comparteixen protagonisme amb bandes actuals i sessions joves al pavelló municipal, convertit en punt de reunió i espai per allargar la celebració fins ben entrada la matinada.
Aquest mateix esperit d’obertura marca altres jornades del programa. Propostes familiars —espectacles infantils, circ contemporani, animació de carrer— conviuen amb funcions teatrals, monòlegs, exposicions i competicions esportives. El municipi s’omple de veus diferents, totes amb l’objectiu de participar activament en la festa.
Les entitats locals són les autèntiques protagonistes de l’esdeveniment. Geganters i grallers, castellers, trabucaires, diables, escoles esportives i clubs culturals s’organitzen durant mesos per garantir que cada acte funcioni, i que el calendari, any rere any, continuï sent d’una riquesa extraordinària.
Un municipi que celebra la seva identitat col·lectiva
Per a Vila-seca, Sant Antoni, més enllà de ser una commemoració religiosa o folklòrica, és un espai de memòria que connecta el present amb un passat agrari i menestral; un instrument de cohesió per a generacions que, enmig de noves realitats, troben en la festa un lloc comú; i un excel·lent motor de projecció exterior que reforça la personalitat del municipi dins l’escena cultural catalana.
Aquesta combinació —patrimoni, territori i participació popular— explica per què molts vilatans no es plantegen el gener sense que el so dels picarols i el galop dels cavalls ressonin pels carrers. I també per què cada cop són més els visitants que aprofiten els dies de festa per descobrir el municipi amb una mirada diferent.
La Festa Major de Sant Antoni, en definitiva, és una celebració viva que manté el pols actiu gràcies a la implicació veïnal i al respecte profund per les arrels. Un calendari que es renova sense trair-se, que dona espai a les noves generacions i que recorda que les tradicions més arrelades són aquelles que continuen formant part del dia a dia.
Vila-seca ho sap i ho viu. I per això, cada gener, el municipi confirma que quan passa el primer cavall, l’hivern s’il·lumina, i brilla.