Els Xiquets de Valls actuaran a l’interior de la basílica de la Sagrada Família en un acte d’homenatge a Antoni Gaudí el dissabte 5 de setembre. La Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Vella dels Xiquets de Valls participaran conjuntament en aquesta iniciativa, organitzada en el marc de l’Any Gaudí, que commemora el centenari de la mort de l’arquitecte català.
L’Ajuntament de Valls va traslladar, el passat mes de febrer, a la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família la voluntat de la ciutat d’adherir-se a la commemoració. La proposta plantejava que les dues colles dels Xiquets de Valls oferissin els seus castells com a homenatge al mestre Gaudí en un acte que unís cultura, tradició, arquitectura i espiritualitat.
L'acte commemoratiu del 5 de setembre
L’acte tindrà com a moment central els castells de les dues colles vallenques a l’interior de la basílica, en el transcurs de la missa internacional que se celebrarà a les 20 h. Prèviament, davant de la façana del Naixement, tindrà lloc l’acte institucional, amb la intervenció de l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, i una glossa a càrrec del teòleg Armand Puig i de la historiadora de l’art Maria Garganté.
La jornada es completarà amb una ofrena floral de la ciutat de Valls a la tomba d’Antoni Gaudí, situada a la cripta de la basílica, amb la participació de representants de les dues colles dels Xiquets de Valls. Els detalls definitius de l’acte i de l’actuació castellera es donaran a conèixer més endavant.
Connexió entre Antoní Gaudí i Valls
L’homenatge vol posar en relleu la vinculació històrica i simbòlica entre Antoni Gaudí i Valls, una relació que es concreta a través de referents culturals i artístics de la ciutat com són els Xiquets de Valls i dos ciutadans il·lustres com l’escultor barroc Lluís Bonifàs i l’arquitecte Cèsar Martinell.
Gaudí admirava Lluís Bonifàs, un dels màxims exponents del barroc català, i va tenir l’obra d’aquest escultor vallenc del segle XVIII com a referent. Aquesta influència és especialment visible en el projecte de la capella de l’Assumpta de la Sagrada Família, concebut cap al 1920. Per dissenyar-la, Antoni Gaudí va reinterpretar amb el seu propi llenguatge un conjunt escultòric de Bonifàs dedicat a la dormició de la Mare de Déu, conservat a la capella de l’Esperança de la catedral de Girona. Gaudí hi va incorporar també referències al mantell protector de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus.
Un altre dels grans vincles de Gaudí amb Valls és Cèsar Martinell, arquitecte de les conegudes Catedrals del Vi i deixeble i amic de Gaudí. Martinell va ser una de les figures que més van contribuir a preservar i difondre el pensament i llegat de Gaudí i va recollir les converses mantingudes amb el mestre en el llibre Gaudí i la Sagrada Família, comentada per ell mateix, publicat l’any 1951. La seva obra constitueix una de les fonts més valuoses per conèixer directament el pensament arquitectònic, religiós i artístic de Gaudí.
És precisament gràcies a Martinell que es coneix l’admiració de Gaudí pels Xiquets de Valls i la seva utilització dels castells com a metàfora del treball col·lectiu. En una de les converses recollides al llibre, l’arquitecte explica que les figures dels sants, situades les unes damunt de les altres als vitralls de la Sagrada Família, podien recordar una construcció castellera. Davant d’aquesta comparació, Gaudí va defensar que la semblança reforçava el simbolisme del temple, perquè ningú no pot arribar al cel només pels seus propis mitjans, sinó que necessita l’ajuda dels altres per enfilar-s’hi.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
