La metodologia tradicional per a l’ensenyament de la sintaxi lingüística és cada vegada més ineficaç. Així ho apunten diversos estudis científics, que han comprovat també que a entorns bilingües com Catalunya, on es treballa per partida doble l’ensenyament d’una llengua, els resultats acadèmics no milloren respecte a la resta de territoris. Des de fa anys s’estan buscant nous enfocaments per revertir aquesta situació i ara un equip investigador de la URV ha desenvolupat una metodologia que, implementada de forma integral, ha demostrat una millora significativa dels resultats acadèmics en l’estudi de la sintaxi.
“En la majoria dels casos el català i el castellà s’imparteixen de forma separada, sense relacionar-se entre sí i sense coordinació ni comunicació entre les persones responsables del seu ensenyament”, apunta Antoni Brosa, investigador del grup de recerca en Lingüística Matemàtica al Departament de Filologies Romàniques de la URV, que ha liderat l’estudi. “No hauríem de tenir por, per exemple, a fer comparacions d’oracions entre diferents llengües i reflexionar-ne”, afegeix.
A partir d’aquest context, la recerca ha proposat una sèrie de canvis en l’ensenyament de la sintaxi a l’escola, dissenyats per abordar les deficiències identificades en la metodologia més tradicional. “Són aspectes que apel·len al sentit comú, però que moltes vegades no s’acaben aplicant. Es fan només de forma parcial”, apunta Brosa.
En aquest protocol de bones pràctiques, en el que també ha participat la investigadora del mateix grup de recerca, María José Rodríguez Campillo, s’aconsella unificar la terminologia sintàctica i els mètodes d’ensenyament en tots els idiomes impartits a l’escola per tal que l’alumnat tingui una experiència d’aprenentatge més coherent i cohesionada.“Per exemple, consensuar que s’utilitzarà en totes dues llengües la paraula ‘sintagma’ i no d’altres similars com ‘grup’, o decidir que l’anàlisi de l’oració es farà sempre amb calaixos”, comenta Campillo.
També se suggereix explicar el contingut gramatical en totes dues llengües de forma simultània, per tal de fomentar comparacions constants entre les estructures lingüístiques de cada idioma i reforçar el seu coneixement a través de connexions interlingüístiques.
El protocol també aconsella promoure un canvi cap a activitats basades en competències, anant més enllà de la simple anàlisi d’oracions. Es demana, així, que es fomentin activitats que requereixin justificació, elaboració d’oracions i comparacions entre llengües per millorar la participació activa de l’alumnat en el procés d’aprenentatge.
Tot aquest protocol es va aplicar de forma experimental a dos grups de segon d’ESO d’un institut de secundària de Cambrils. L’alumnat d’una de les aules -el grup experimental- va aplicar, durant tot un trimestre, el protocol íntegre recomanat per aquest grup de recerca. L’altra classe -el grup de control- va continuar amb la metodologia que habitualment s’utilitza a l’institut per ensenyar llengües.
Els resultats acadèmics, un cop finalitzat el trimestre, van demostrar una diferència considerable en les qualificacions dels alumnes. El grup de control va assolir una mitjana de 5,43 punts sobre 10. En canvi, al grup experimental, que havia aplicat el mètode proposat a l’estudi, les puntuacions van mostrar una millora substancial: un 7,71, fet que indica una comprensió més sòlida de la sintaxi a curt termini.
Els resultats obtinguts suggereixen que la nova metodologia va ser més efectiva per millorar la comprensió sintàctica de l’alumnat en comparació a la metodologia tradicional. Els beneficis d’aquesta nova metodologia es van observar de manera uniforme entre nois i noies, sense que influís la llengua que parlaven a casa i també sense variacions entre aquells perfils més humanístics o més científics.
“Els resultats confirmen que els canvis que proposem en el nostre model funcionen, però cal analitzar la seva evolució amb el temps per observar si els beneficis es mantenen a llarg termini”, apunta l’investigador, qui també assenyala la importància d’enfocar des d’un punt de vista més innovador i consensuat entre el professorat l’ensenyament d’idiomes, per tal d’obtenir un aprenentatge més efectiu i integrat.
Ara, el següent pas és veure si aquest protocol manté la seva incidència en l’ensenyament a llarg termini, no només pel que fa al coneixement sintàctic, sinó també a altres aspectes gramaticals on la sintaxi incideix.
