La falsificació de productes és un problema creixent a escala global, accentuat per l’auge del comerç electrònic, que obre vies perquè els articles falsificats entrin fàcilment al mercat. Els productes d’alta gamma són especialment susceptibles a patir les conseqüències d’aquesta pràctica, que no només enganya els consumidors sinó que també perjudica la reputació dels productors autèntics.
Tot i que existeixen diverses tècniques per certificar l’autenticitat d’un determinat bé, com ara hologrames, codis QR o etiquetes RFID —acrònim en anglès d’identificació per radiofreqüència—, també hi ha mètodes per falsificar-les.
Un equip d’investigació de la Universitat Rovira i Virgili proposa una fórmula per combatre aquesta amenaça, centrant-se en el potencial de la tecnologia d’identificació per radiofreqüència. L’RFID convencional funciona gràcies a un circuit integrat que reflecteix un senyal determinat, emès per una font d’ones de ràdio, que un receptor identifica a posteriori. Es tracta de sistemes molt comuns que podem trobar, per exemple, a centres comercials, en algunes caixes automàtiques de grans superfícies i a la sortida dels supermercats, col·locats amb la intenció d’evitar robatoris. Però, com és capaç de diferenciar un producte d’un altre, el receptor? La morfologia del circuit integrat, que reflecteix el senyal de ràdio, també la modula d’una forma única que identifica l’ítem inequívocament.
No obstant això, el sistema té vulnerabilitats: un cop se sap de quina manera el circuit integrat modula les ones de ràdio, se’n pot reproduir un clon que es comporti de la mateixa manera. La solució que proposen els investigadors del Departament d’Enginyeria Elèctrica, Electrònica i Automàtica de la URV millora la tecnologia: en lloc d’utilitzar un circuit integrat, aposten per una superfície inclonable de grafè. Tot i que es tracta d’un procediment compatible amb diverses superfícies i aplicable a diversos sectors, com el farmacèutic, l’alimentari o el de la moda, han desenvolupat un primer prototip que identifica ampolles de vi.
Toni Lázaro, investigador del grup de recerca NEPHOS del departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica (DEEEA) de la URV, descriu aquesta signatura única com “una empremta digital de radiofreqüència, extremadament difícil de reproduir”. Aquesta superfície de grafè —un material que ordena els àtoms de carboni d’una forma molt particular— modula les ones de ràdio com ho faria un circuit integrat, però n’impossibilita la falsificació i s’imprimeix directament sobre els taps. El suro, doncs, un material natural preferit durant segles per la seva elasticitat i impermeabilitat esdevé, ara, el suport perfecte per aquesta tecnologia innovadora.
Crear una etiqueta inclonable
El mètode per aplicar etiquetes RFID inclonables sobre el suro consta de dos procediments. En el primer, els investigadors apliquen un feix làser directament sobre la superfície del material per gravar-hi un dibuix o un logotip. El làser, calibrat de forma precisa, converteix els àtoms de carboni del suro en grafè, un material amb una conductivitat elèctrica molt més alta que el carbó o el grafit. Controlant paràmetres com la velocitat d’impressió i la potència del làser, els investigadors poden determinar la conductivitat del grafè i de quina manera modula les ones de ràdio en rebotar-les, conferint-li la seva signatura única.
Però, per si no n’hi hagués prou, l’equip investigador augmenta la seguretat de les etiquetes amb un segon procediment: una electrodeposició de Níquel. Tot i que el grafè és conductor per si mateix, aquest procés de galvanitzat diposita una finíssima capa de níquel sobre la impressió del làser. Aquest pas afegeix un paràmetre addicional de variabilitat: el temps d’electrodeposició, que determina el gruix de la capa de níquel i, per tant, la conductivitat final de l’etiqueta. Finalment, a les particularitats de la capa de grafè i l’electrodeposició de Níquel, s’hi sumen les imperfeccions del substrat de suro per crear una signatura electromagnètica única.
Identificar les ampolles
Més enllà d’això, els investigadors del grup NEPHOS també han dissenyat un sistema específic per llegir i verificar l’autenticitat de les etiquetes. Es tracta d’un prototip que subjecta l’ampolla i la fa girar mentre aplica ones de ràdio al tap i llegeix com l’etiqueta les modula. Un receptor mesura la resposta de radiofreqüència reflectida, la qual varia en funció de l’angle de rotació de l’ampolla, creant una signatura electromagnètica única.
Aquesta signatura es guarda en una base de dades gestionada pels fabricants o organismes reguladors. Quan una ampolla és escanejada, la seva signatura es compara amb les registrades a la base de dades. Si no coincideix o no està registrada, l’ampolla pot ser identificada com a falsa. Els estudis de fiabilitat han demostrat un percentatge d’èxit molt alt en la diferenciació de les etiquetes, confirmant que la signatura produïda és pràcticament única per a cada tap.
Una tecnologia amb potencial
Tot i que l’article proposa un cas pràctic —encara en estat de desenvolupament— per verificar l’autenticitat de productes enològics —ja siguin lots sencers o ampolles singulars—, aquesta tecnologia es pot aplicar a diversos sectors. A més, els autors de la recerca expliquen que és possible reproduir etiquetes RFID de grafè sobre poliamida, un tipus de plàstic molt popular, i fins i tot sobre teixits. Això obre la porta a protegir una gran varietat de productes: des de fàrmacs —un sector en què les falsificacions impliquen riscos per a la salut de les persones— fins a productes tèxtils, passant per qualsevol bé que pugui envasar-se en plàstic. Les possibilitats són gairebé infinites. En un context de consum cada cop més globalitzat i digitalitzat, en què el control sobre l’origen i la traçabilitat dels productes és d’especial rellevància, la solució que proposen els investigadors de la URV no passarà inadvertida.