Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
La Universitat Rovira i Virgili ha presentat aquest migdia el tercer informe de la seva història sobre l'impacte econòmic de la Universitat. El primer va arribar l'any 1999, el segon l'any 2009 i el tercer aquest 2026, on s'ha analitzat l'impacte i els múltiples beneficis que genera en el conjunt del territori.
La Universitat Rovira i Virgili (URV) s'ha convertit en una de les principals fonts de riquesa i ocupació del sud de Catalunya. L'activitat de la institució universitària mobilitza 900 milions d'euros i genera prop de 18.000 llocs de treball, segons un estudi elaborat pel Departament d'Economia de la mateixa universitat.
Una de les conclusions més destacades de l'informe és que, per cada euro de finançament públic que rep la URV per al seu funcionament, es generen set euros d'activitat econòmica. Actualment, la institució rep uns 130 milions d'euros de les administracions públiques, sense comptabilitzar les aportacions directes als projectes de recerca.
El document, encarregat pel Consell Social de la URV, també situa l'aportació de la universitat en el 3% del producte interior brut (PIB) de la demarcació de Tarragona. Una xifra que en comparació amb altres activitats del sector públic solament seria equiparable al sector sanitari, mentre que al sector privat generaria un efecte similar a les grans petroquímiques del Camp de Tarragona.
La URV guanya pes en els sectors de més valor afegit
L'evolució de la universitat durant les darreres dècades ha comportat un canvi en la seva incidència sobre el teixit empresarial. Si durant els primers anys l'activitat universitària tenia una repercussió important en la construcció dels campus, actualment el seu impacte està cada vegada més vinculat als serveis científics i tècnics.
“La URV és ara una universitat més madura, amb funcions més típiques d’una universitat consolidada perquè genera un impacte sobre la producció i sobre l’ocupació en serveis de més valor afegit, que requereixen un nivell més alt de capital humà”, explica Maria Llop, directora de l'estudi.
Els investigadors Maria Llop i José Manuel Giménez han analitzat la repercussió econòmica tant de la URV i la seva fundació (FURV) com de l'activitat i el consum dels treballadors i estudiants.
Tres llocs de treball per cada ocupació directa
La presència de la universitat al territori també té un efecte multiplicador sobre el mercat laboral. Segons els resultats de l'informe, per cada lloc de treball directe es generen dos llocs de treball addicionals. En conjunt, l'activitat vinculada a la URV proporciona prop de 18.000 llocs de treball.
Per determinar aquesta xifra, els investigadors han analitzat tres tipus d'impacte. El directe correspon a l'activitat de la institució i a les despeses quotidianes de la comunitat universitària, com les compres o el lloguer d'habitatges. L'indirecte es deriva de l'activitat de les empreses proveïdores, mentre que l'induït és conseqüència de l'augment de la producció, l'ocupació i el consum generat pels dos efectes anteriors.
El càlcul inclou els 2.246 membres del professorat i els 747 professionals del personal tècnic, de gestió i d'administració i serveis, així com els treballadors d'empreses de manteniment, restauració i altres serveis vinculats a l'activitat universitària.
Maria Llop destaca que “els primers són llocs de treball que es perdrien de forma instantània si la URV deixés d’existir, i els segons desapareixerien a mig i llarg termini per l’efecte de la recessió causada pel buit productiu de la desaparició de la URV”.
La universitat recupera el seu impacte econòmic
L'informe també permet observar com ha evolucionat la capacitat de la URV per generar riquesa després dels períodes de dificultats econòmiques. Entre el 2015 i el 2019 es va registrar l'ajust més accentuat de l'activitat econòmica vinculada a la institució. Des d'aleshores, però, el retorn del finançament públic ha experimentat una recuperació.
El rector de la URV, Josep Pallarès, ha posat en valor aquesta evolució: “tot i la profunda transformació del context econòmic i universitari, la contribució de la URV al producte interior brut del territori es manté pràcticament als mateixos nivells. És la constatació que la URV aporta riquesa des d’un model cada vegada més intensiu en coneixement, innovació i valor afegit”.
L'estudi ha estat impulsat pel Consell Social de la URV amb el suport econòmic de la Diputació de Tarragona. La voluntat és posar a disposició de les administracions, les empreses i la ciutadania dades que permetin dimensionar la importància de la institució universitària.
Josep Poblet ha defensat la necessitat de disposar d'aquesta informació “per conèixer a fons la nostra realitat” i ha afegit que “perquè només allò que es mesura es pot valorar adequadament, i només allò que es valora es pot protegir i projectar cap al futur”. A més, el representant ha apuntat que la funció de la universitat no es fonamenta en factors econòmics sinó de formació i ha compartit amb il·lusió que durant els últims 15 anys, el 60% dels graduats s'han convertit en "la primera generació de casa seva que tenen estudis universitaris".
D'aquesta forma, després de 15 anys des dels últims estudis, els resultats mostren que els 130 milions d'inversió pública generen prop de 900 milions de retorn al territori. A més, el seu impacte també afecta en gran manera el mercat laboral, generant en conjunt prop de 18.000 llocs de treball, evidenciant que la Universitat Rovira i Virgili s'ha convertit en un "ecosistema" propi amb "utilitat per les famílies" i que encara compta amb un marge de millora en aspectes com la inversió aconseguida.