Les illes Canàries són conegudes arreu del món pel seu clima suau, els seus paratges volcànics i la gran biodiversitat dels seus ecosistemes. El que molta gent no sap és que també són un referent mundial en el món del vi. Només a l’illa de la Palma hi ha set varietats exclusives de vinya de les quaranta que es poden trobar repartides per l’arxipèlag.
Una de les raons de la riquesa vitivinícola de la Palma és la seva geografia. Aquesta propicia l’existència de diversos microclimes que permeten cultivar diferents varietats i que, alhora, afecten les característiques del raïm i el vi que se’n fa. L’aïllament d’aquest ecosistema insular és un altre factor que, amb el pas del temps, ha contribuït al fet que en cap lloc del món convisquin tantes varietats diferents.
Entre aquesta riquesa treballa un equip investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, liderat per Francesca Fort, que fa molts anys que estudia la identitat genètica de les vinyes de les Canàries. Aquesta vegada van estudiar 96 mostres de vinya de la Palma per identificar noves mutacions i potencials varietats desconegudes. Tot comença amb una crida del personal tècnic agrònom de l’illa, que demana als agricultors i agricultores que reportin qualsevol vinya de la qual no sàpiguen identificar la varietat. Després de visitar-la —i només si ho consideren oportú— els tècnics en prenen mostres llenyoses, les identifiquen i les envien als laboratoris de la URV.
Del sarment a l’ADN
Un cop al laboratori, Fort i el seu equip les preparen per extreure’n l’ADN. El primer pas és descartar la part llenyosa externa i la medul·la —el cotó intern— del sarment. Amb el que en resta se’n fa pols, mitjançant un molí especial que refreda la mostra fins als -180 graus amb nitrogen líquid. “Cal treballar a baixes temperatures per inhibir els enzims que degraden l’ADN”, detalla Qiying Lin-Yang investigadora predoctoral a la URV.
Aquesta pols se sotmet a un protocol molt específic i complex per extreure’n l’ADN, que la investigadora de la URV ha confeccionat durant molts anys d’experiència. Un cop extret aquest àcid nucleic, que conté la informació genètica que caracteritza els individus, cal amplificar-ne algunes regions per poder analitzar-les, en un procediment que anomenen “reacció en cadena de la polimerasa”.
També anomenada PCR, aquesta tècnica crea milions de còpies de regions específiques de l’ADN que el personal investigador pot analitzar en el seqüenciador, un aparell que els permet comparar la similitud genètica de les mostres: “Si trobem una mostra amb diferències genètiques superiors al 15% la considerem una nova varietat; si no hi arriba, la cataloguem com a mutació”.
Tres varietats desconegudes
Els resultats de l’anàlisi revelen que entre les 96 mostres que van rebre hi havia 44 perfils genètics diferents. Això implica que 52 mostres, és a dir la resta, eren redundants. Entre aquests 44 perfils únics, l’equip investigador ha pogut identificar 31 varietats diferents, de les quals 28 els són conegudes: “Podem fer aquest tipus d’estudis gràcies al fet que sempre hem estudiat les mateixes regions de l’ADN. Això fa que tinguem una de les bases de dades més completes del món en aquest àmbit”, explica Fort.
Així doncs, tres de les mostres analitzades corresponien a varietats que, tot i que han estat conreades durant anys, eren desconegudes per a l’Administració i la comunitat científica. Les han anomenades Aromática Eufrosina, Cagarruta de Oveja i Viñarda Rosada.
A banda, la recerca també ha detectat 16 mutacions de vinya fins ara desconegudes: 14 a través de diferències en l’ADN i dues pel color del raïm. Fort explica que, com que no seqüencien la totalitat del genoma de la planta, pot ser que no es detectin diferències d’ADN en els fragments que analitzen, però que n’hi hagi en altres parts de la doble cadena.
Les vinyes sota el volcà
L’última erupció volcànica de la Palma va començar al parc natural de Cumbre Vieja el 19 de setembre de 2021. L’episodi va durar 85 dies, durant els quals el volcà va expulsar prop de 200 milions de metres cúbics de material, que van afectar més de 1.200 hectàrees de l’illa. Els camps dedicats al conreu vitivinícola no van ser una excepció. Es calcula que, de les 480 hectàrees de vinya de l’illa, 40 van quedar totalment sepultades.
De les 96 mostres que va rebre l’equip de la URV, catorze provenien d’exemplars que van quedar enterrats per la lava o la cendra de l’erupció. Entre aquestes, l’equip investigador en registra quatre mutacions: tres es troben en altres illes de l’arxipèlag, però n’hi ha una que era única de la zona afectada. Tot i que Fort revela que no seria impossible reproduir la planta a partir de la mostra que en guarden, també indica que la mutació és molt similar a la varietat original i, per tant, les plantes resultants serien gairebé idèntiques a les que ja existeixen.
