La transició verda cap a una economia més sostenible i respectuosa amb el medi ambient s’ha convertit en una necessitat per combatre el canvi climàtic, l’escassetat de recursos i la contaminació. Les empreses s’han vist obligades a fer un gir en els seus processos per substituir l’ús dels combustibles fòssils tradicionals cap a fonts d’energia renovable.
Però, com pot afectar aquesta transformació al mercat i a la competència entre les empreses? Un estudi impulsat per un grup investigador de la URV ha buscat les respostes a aquesta qüestió i ha evidenciat la necessitat d’una actuació immediata a les polítiques ambientals per tal fomentar una transició completa i evitar així l’existència de riscos ambientals, monopolis d’empreses o l’absència d’inversió.
Durant l’estudi, que s’ha publicat a la revista científica Journal of Cleaner Production, es va desenvolupar un model teòric de competència en el que es plantejaven tres escenaris diferents que poden produir-se durant la transició verda. Al primer, cap empresa faria inversions en processos més sostenibles i perpetuarien la producció de productes ambientalment nocius.
El segon escenari planteja una transició parcial, en què la meitat de les empreses aposta per la transició verda mentre que l’altra meitat manté els processos productius convencionals. Finalment, al tercer escenari, totes les empreses inverteixen en transició verda i una producció lliure d’emissions. Els dos primers escenaris presenten preocupacions sobre una possible concentració de mercat i una competència reduïda.
L’estudi adverteix sobre la urgència de mitigar els riscos ambientals i econòmics associats als equilibris dels dos primers escenaris. Fer el pas cap a uns sistemes de producció més sostenibles implica assumir uns elevats costos per a la indústria, i aquest és el motiu principal que explicaria que cap o la meitat de les empreses aposti per un canvi a processos sostenibles, segons el model teòric.
El treball també constata que durant el procés de transició verda és inevitable un augment de preus. Això és degut als canvis necessaris en les pràctiques de producció i als costos associats a la implementació de tecnologies i materials més respectuosos amb el medi ambient.
L’equip investigador apunta al fet que aquest escenari agreuja aquest augment de preus. El motiu és la diferenciació vertical, que implica que el líder verd, que ha fet la transició, gaudeix d’un avantatge competitiu perquè obté una posició de lideratge com a primer a adoptar pràctiques beneficioses per al medi ambient. A llarg termini, a més, el “líder verd” pot perpetuar aquest avantatge cap a algun tipus de monopoli o poder del mercat.
L’estudi també remarca que, tot i que els preus són més alts en l’escenari que aposta perquè totes les empreses fan la transició verda, aquest és el supòsit que aporta un màxim benefici global. “En aquest cas els consumidors estan disposats a pagar un preu més elevat per productes respectuosos amb el medi ambient, reflectint les seves preocupacions ambientals. Tot i el cost més elevat, la satisfacció ambiental dels consumidors eleva el seu benefici general en aquesta situació”, apunta António Osório, investigador del Departament d’Economia de la URV, que ha liderat la recerca.
En resum, tot i que l’augment de preus és inevitable durant la transició verda, l’elecció d’estratègies empresarials i la resposta dels consumidors poden influir significativament en el benefici global i, per tant, en el resultat final de la transició cap a pràctiques més sostenibles.
