L'Audiència Provincial de Tarragona ha dictat una sentència que condemna a vuit anys de presó els tres germans pertanyents a un clan familiar implicat en un tiroteig ocorregut el 17 de gener del 2024 al barri Sant Josep Obrer de Reus. Segons la resolució consultada per l'Agència Catalana de Notícies (ACN), el tribunal els imposa sis anys per un delicte d'homicidi en grau de temptativa i dos més per la tinença il·lícita d'armes prohibides o modificades, juntament amb el dipòsit no autoritzat d’armes de foc.
A més, se’ls priva del dret a posseir armes durant més de tres anys després del compliment penitenciari. En contraposició, l’Audiència ha absolt els altres dos investigats vinculats al grup rival, ja que considera insuficients les proves presentades durant el judici per acreditar la seva participació. La Fiscalia havia demanat penes entre 20 i 32 anys.
Dubtes sobre la responsabilitat dels acusats rivals
Les magistrades que integren la secció segona del tribunal argumenten que la tesi fiscal, segons la qual dos homes vinculats a una banda rival haurien disparat contra dues vivendes on residien el pare i tres germans del clan familiar - presumptament enemistat -, no ha quedat clarament demostrada.
Tot i reconèixer que el tiroteig va tenir lloc al carrer Mas Pellicer, cap a les 9:30 hores del mateix dia dels fets, sostenen que "la prova practicada durant el judici no ha estat suficient" per atribuir-los autoria. Sobre això afirmen: "El reconeixement d’aquests investigats no ens ofereix prou garanties".
Anàlisi crítica dels testimonis familiars
La Sala subratlla que cal valorar amb "cautela" les declaracions aportades per la mare i una germana dels condemnats, ja que són "d’alguna manera part interessada". Les jutgesses remarquen que aquestes declaracions no eren completament "coincidents" i tampoc van aclarir si van veure clarament els agressors des del balcó o finestra on es trobaven.
A més, assenyalen: "No va quedar clar si anaven amb caputxes o portaven passamuntanyes ni tampoc podem donar validesa al fet que la testimoni digués que els va reconèixer perquè els coneix de tota la vida".
Dificultats en la identificació dels agressors
La majoria dels testimonis van declarar haver vist dues persones encaputxades sense poder observar-los la cara, fet coincident amb les declaracions familiars. Això dificulta donar credibilitat als testimonis, ja que aquestes últimes sostenen fermament que aquests dos acusats van participar en els fets.
També s'indica en la sentència que els investigats neguen tenir els sobrenoms 'Peluca' i 'Mudo'. El tribunal destaca: "No existeix cap gestió, indagació o prova que se'ls conegués amb aquests sobrenoms", afirmant també que aquests neguen qualsevol relació amb aquestes apel·lacions.
Armes intervingudes i validesa dels registres policials
Davant les qüestions prèvies plantejades per la defensa sobre possibles irregularitats en els registres domiciliaris on es van trobar diverses armes i munició, les magistrades consideren l’actuació policial com "adequada, necessària i proporcionada", ratificant així la legalitat dels escorcolls realitzats.
S'ha constatat l'existència de múltiples orificis compatibles amb trets tant als habitatges com a l’espai públic on es van interceptar fins a 45 elements relacionats amb armament: beines, cartutxos, tacs i fragments projectils. També es recalca: "Cap dels tres acusats tenien llicència d’armes ni n’havien tingut mai".
Els tres germans asseguren que estaven al domicili en el moment dels trets
Els tres germans han mantingut versions similars davant el tribunal indicant estar presents en un domicili quan es produïren els trets però assegurant no haver-hi intervingut activament. Van explicar haver sentit dispars sense intervenir-hi directament i després traslladar una arma des del pis superior del seu pare fins al pis inferior.
Aquest últim no forma part del procés judicial, ja que va morir prèviament a causa d’una malaltia. Malgrat negar-ho frontalment, segons el tribunal "la prova practicada ha permès declarar provat que són els autors dels trets", basant-se principalment que estaven dins els habitatges des d’on es van efectuar dispars.
Evidències balístiques vinculants als imputats
L’Audiència destaca: "Ells mateixos se situen en el moment del tiroteig en un dels pisos; en cap cas ubiquen el seu pare al pis inferior; només haurien agafat l’única arma disparada pel seu pare; aquest fet no infereix amb la resta del quadre probatori".
S’apunta també sense dubte als trets efectuats des de dos pisos diferents i s’hi intervenen cinc armes relacionades amb l’incident - quatre vinculades directament al tiroteig -, almenys tres de les quals resultaren disparades.
Tot i no trobar empremtes ni restes residuals específiques sobre les armes confiscades, s’estableix inequívocament l’autoria dels tres acusats. No obstant això conclouen: “La declaració d’ells flaqueja”.
Pena final imposada pels fets
Tota aquesta evidència ha portat a condemnar cadascun dels germans a sis anys per homicidi intentat sumat a dos anys addicionals pels càrrecs relacionats amb armes prohibides/modificades combinat amb tinença il·lícita i dipòsit indegut d’aquestes.
A més s’aplica una pena complementària consistent en privar-los-en del dret a posseir armes durant més temps posteriors al període penitenciari.
Paral·lelament se’ls absoldrà respecte a un segon delicte intentat requerit pel ministeri públic així com s’imposaran les costes processals corresponents.
Absolució per als membres rivals acusats
D’altra banda, respecte als altres dos individus absolts - inicialment imputats pels mateixos càrrecs - se'ls exonera també tant pel delicte d’intent d’homicidi com pels relacionats amb tinença il·lícita o dipòsit il·legal d’armes prohibits/modificades.
Fiscalia demanava penes fins a 32 anys contra aquests investigats. També sol·licita aixecar mesures cautelars perquè estaven empresonats preventivament. Quant a responsabilitat civil queda descartada atès que totes les parts renunciaren expressament a reclamar indemnitzacions durant tot aquest procediment judicial.