El Teatre de la Fira de Cambrils aconsegueix recaptar 1.160 euros per Càrites

L'Ajuntament ha repartit l'ajuda econòmica entre les dues parròquies del municipi: Càrites Sant Pere i Càrites Santa Maria

16 de juliol de 2025 a les 07:48h

La Teca Teatre i el Departament de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils va lliurar ahir al matí a Càrites els 1.160 euros recaptats amb la taquilla inversa de les dues sessions del Teatre de la Fira. Com és habitual, els diners s’ha repartit a parts iguals entre les dues parròquies: Càrites Sant Pere i Càrites Santa Maria

Dolors Sabaté, en representació de Càritas, ha estat l’encarregada de recollir els dos xecs de 580 euros del president i el tresorer de la Teca Teatre, Pep Pellicer i Joan Ortoneda. Cal destacar que la recaptació de les representacions de la fira es destina a aquesta organització humanitària des de l’any 2017.

Enguany la Teca Teatre va oferir dues sessions de l’espectacle còmic “Si no cobrem, no pagarem” de Darío Fo, el passat dimecres 28 de maig i dijous 29 de maig al Teatre del Casal Parroquial, dins de la programació de la 66a edició de la Fira de Cambrils

La companyia cambrilenca Teca Teatre va néixer l’any 1966 com a Grup de Teatre del Casal i durant els primers anys es dedicava a representar obres del teatre clàssic català. A partir del 1984 es van canviar el nom, i van buscar una nova manera d’expressar-se i d’arribar al públic amb textos incisius, divertits i que connecten amb l’espectador d’una manera directa. 

L’obra “Si no cobrem, no pagarem”, estrenada a mitjans dels anys 70 en plena crisi del petroli, és una sàtira política, que retrata les dificultats de les classes humils per poder arribar a final de mes. Ofegades per les constants pujades de preus, dues matrones decideixen assaltar un supermercat i endur-se’n tot el que poden. Evidentment sense pagar. Però què en faran de tots aquells béns? Com reaccionarà el seu marit, un membre destacat del Partit Comunista? 

A l’obra hi surten molts temes de plena actualitat: la inflació, el negoci de la banca, la deslocalització de la indústria i la desviació de fons públics. Això sí, tot ben amanit amb l’humor fi i mordaç del gran mestre italià.