Franch va ser als Pallaresos el dia de la desaparició de Gallart i diversos dies abans

Els pèrits de la defensa qüestionen la validesa de l’anàlisi de telefonia fet per la policia i dubten que es pugui ubicar l’acusat als Pallaresos

El judici sobre la desaparició de Carme Gallart ha continuat aquest dimecres a la tarda amb les últimes proves pericials abans de la declaració de l’acusat, Ramon Franch, que es produirà aquest dijous al matí. Agents de la Unitat Central de Persones Desaparegudes i de la Unitat Central de Monitorització dels Mossos d’Esquadra han desgranat al jurat les ubicacions del telèfon mòbil de l’acusat en diverses dates clau, obtingudes a partir de les dades d’antenes de telefonia. Els pèrits policials han confirmat que Franch es va desplaçar als Pallaresos almenys deu vegades entre el 7 de maig i el 18 de juny del 2015, presumptament per fer seguiments de la víctima. A més, els mossos han ubicat el presumpte assassí i la seva víctima a la zona de l’aparcament de la Baixada del Toro, a Tarragona, el mateix dia de la desaparició de Gallart. En el transcurs d’un intens acarament, els pèrits contractats per la defensa han replicat que els mossos van partir de dades errònies per ubicar les antenes de telefonia i que no és possible afirmar que Franch hagués estat als Pallaresos analitzant, tan sols, l’àrea de cobertura dels repetidors.
Les pericials de telefonia han comptat amb els informes de cinc agents dels Mossos d’Esquadra i de tres especialistes contractats per la defensa de Franch. Durant diverses hores, tots ells han tingut ocasió d’exposar les seves conclusions i de rebatre’s els arguments cara a cara, sota l’atenta mirada dels membres del jurat popular que hauran de decidir sobre la culpabilitat o la innocència de l’agent de la propietat immobiliària.

Els agents han ratificat que, en base a les antenes de telefonia que abastien el seu telèfon mòbil en cada moment, Franch es va desplaçar als Pallaresos en una desena d’ocasions entre el 7 de maig i el 18 de juny del 2015, el dia de la desaparició de Gallart. Durant aquestes visites, que se solien produir sempre pels volts de les onze del matí, Franch deixava de tenir dades mòbils i només rebia trucades o SMS. La hipòtesi dels agents és que s’hi desplaçava per fer seguiments de la víctima i que, durant aquest temps, desactivava l’Internet perquè així creia que no se’l podria localitzar.

Un dels arguments esgrimits per la defensa ha estat que els mossos no han pogut determinar si la víctima, Carme Gallart, es trobava als Pallaresos durant les visites que Franch feia a aquest poble i, per tant, si efectivament l’hagués pogut vigilar o no. Segons han remarcat els pèrits contractats per l’acusat, l’anàlisi de les antenes no ofereix una posició exacta del telèfon sinó una zona de cobertura i, al seu parer, no és possible afirmar que Franch va ser als Pallaresos. Pels mossos, aquella antena només presta servei a l’àmbit d’aquest municipi i, per tant, el telèfon de Franch va estar indubtablement sota el seu abast.

Els experts de la defensa han assenyalat, també, que els mossos van partir d’unes dades de posicionament errònies de les antenes, atès que Movistar havia confós latitud amb longitud en les seves informacions tècniques. Els agents, però, han confirmat que les coordenades es corresponen efectivament amb la ubicació dels repetidors. Un dels pèrits, en el seu informe, també ha qüestionat que la policia no detallés si el repetidor de la Móra corresponia a Móra la Nova o Móra d’Ebre, a la Ribera d’Ebre. En canvi, els agents es referien a la urbanització de la ciutat de Tarragona que porta aquest nom i que és propera al domicili de Franch.

Els mossos han fet notar que l’esposa de Franch es mantenia a Tarragona mentre ell es desplaçava als Pallaresos, malgrat que l’acusat havia demanat prestat el vehicle a una amiga, segons la seva versió, per seguir-la perquè sospitava que li era infidel.

Els investigadors de la policia han exhibit recreacions en vídeo dels moviments de l’acusat en altres dates, com ara el viatge fugaç a la província d’Osca el 31 de maig -on va passar poc més de mitja hora amb les dades mòbils desactivades- i el que va fer al mateix lloc el 20 de juny, presumiblement amb el cadàver de Gallart ja a l’interior del maleter, segons els mossos. En aquesta ocasió, va passar més de dues hores i mitja sense connexió d’Internet al mòbil fins que va emprendre la tornada.

Els mossos sostenen que Gallart va desaparèixer de manera “no voluntària”

D’altra banda, els pèrits dels Mossos d’Esquadra han confirmat que la veïna dels Pallaresos desapareguda va interrompre tota la seva activitat vital el 18 de juny del 2015 d’una manera “no voluntària” perquè no s’ha posat mai més en contacte amb familiars o amics, ni ha fet ús de les seves xarxes socials, dels seus productes bancaris, ni de cap servei públic de l’administració com ara el CatSalut, que solia emprar recurrentment. Així mateix, tampoc es va preocupar dels seus pares grans -als quals cuidava- ni va assistir al seu funeral quan van traspassar aquest any 2017.

A més, han recordat que hi havia pendent el judici per estafa contra Franch, inicialment previst per finals de setembre i, després, posposat a petició de l’acusat fins el maig del 2016. “La incompareixença de Carme Gallart crida especialment l’atenció perquè, després de gairebé nou anys de lluita per sortir de la difícil situació que ha estat passant, a tres mesos del judici abandona tota possibilitat de ser rescabalada del seu patrimoni i de viure amb millors garanties econòmiques, sense dir res ni donar cap indicació al seu advocat”, ha subratllat un dels agents de la Unitat Central de Persones Desaparegudes.