Agents de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra de la comissaria de Salou (Tarragonès) van detenir el dia 2 d’agost dos homes i una dona, d’edats compreses entre 38 i 53 anys, de nacionalitat colombiana i veneçolana, veïns de Reus (Baix Camp) i Vila-seca (Tarragonès), com a presumptes autors d’un delicte d’estafa.
Els fets van succeir cap al migdia del mateix dia 2 d’agost, quan una patrulla de paisà, que realitzaven servei de prevenció per furts a La Pineda (Vila-seca), va observar una actuació sospitosa de diverses persones davant d’una oficina bancària situada al carrer Pau Casals.
Inicialment, els agents van parar atenció en l’actitud d’un home que es mostrava molt nerviós mentre parlava per telèfon. El van seguir i van veure que s’introduïa dins d’un vehicle.
Als pocs minuts i de manera separada, van arribar al mateix lloc una dona i un altre home amb cert nerviosisme i una actitud de vigilància.
Atès el comportament de les tres persones, els agents van sospitar que acabava de passar alguna cosa, motiu pel qual, s’hi van acostar i es van identificar com a policies.
Mentre els agents parlaven amb aquestes persones, una dona d’edat avançada els va requerir perquè possiblement havia estat víctima d’una estafa per part de les tres persones que es trobaven al lloc.
La víctima va explicar que feia poca estona, un dels dos homes se li havia apropat i li havia explicat que tenia problemes per cobrar un bitllet de loteria premiat. Seguidament es va acostar la dona, que havia escoltat la conversa, oferint la seva ajuda. Aquesta va trucar a una “suposada” administració de loteria on una tercera persona, còmplice de l’estafa, li va confirmar que el bitllet estava premiat, però que per tal de fer efectiu el pagament, el premiat necessitava de dos testimonis que aportessin d’entrada i de bona fe un aval econòmic, i que aquests dos testimonis a posteriori serien gratificats amb part del premi.
La víctima va poder escoltar la conversa mitjançant l’activació del mans lliures del telèfon mòbil des d’on s’havia efectuat la trucada.
La dona, que feia de “ganxo”, va oferir a la víctima que entre les dues aportessin l’aval econòmic necessari al propietari del bitllet, per tal de què pogués dur a terme el cobrament del premi.
La senyora va anar al seu domicili on va recollir diners i joies per aportar-les com a aval.
Quan la víctima va tornar i va lliurar la seva part econòmica pactada, com a maniobra de distracció, la dona li va demanar que anés a una farmàcia propera per comprar-li un medicament, mentre ella acabava de tancar el tracte amb el propietari del bitllet premiat.
En tornar de la farmàcia, la víctima va veure que al lloc on havia deixat a la dona “ganxo” i al suposat home premiat, ja no hi havia ningú.
Per sort, li va sobtar veure la policia al final del carrer on es trobava, i en atansar-s’hi, va veure que els agents tenien aturats a la dona “ganxo”, a l’home propietari del bitllet premiat i a un segon home.
Davant l’evidència que la víctima acabava de patir una variant de l’estafa coneguda com a “tocomotxo”, els mossos van detenir les tres persones sospitoses. A més a més, van recuperar els diners i joies propietat de la víctima.
Els detinguts van passar el dia 3 d’agost a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Tarragona, que en va decretar la seva llibertat amb càrrecs.
Modus operandi de l’estafa del “tocomotxo”
Aquesta modalitat d’estafa requereix de dues o tres persones, una de les quals simula tenir alguna mancança o necessitat urgent de diners, per la qual cosa s’adreça a la possible víctima, generalment persones d’edat avançada. L’estafador intenta fer creure que té un bitllet o resguard d’algun joc d’atzar premiat i li proposa a la víctima que li canviï per una quantitat de diners molt inferior al valor del premi.
Llavors entra en joc el segon estafador, que passa de casualitat pel lloc. Aquest segon es mostra molt interessat en el suposat bitllet premiat i li ofereix a la víctima comprar-lo a mitges per compartir els quantiosos guanys. Si és necessari, l’acompanyen fins una entitat bancària on pugui traure diners, o fins els seu domicili. Amb qualsevol pretext els estafadors marxen i deixen el bitllet suposadament premiat a la víctima. Quan els estafadors no tornen, la víctima s’adona de l’estafa al comprovar que el bitllet de loteria no està premiat.
