Un any i mig de malson són el que porten arrossegant sis famílies de la Secuita. El seu món es va ensorrar quan es van assabentar que estaven víctimes d’una estafa immobiliària i que, malgrat que pagaven religiosament el lloguer, hi havia una ordre de desnonament immediat sobre els seus habitatges. L’edifici on viuen les famílies va passar a ser propietat de la Sareb perquè el propietari va deixar de pagar les hipoteques. Els afectats no ho sabien i seguien abonant el lloguer a l’administrador de finques. Quan es van adonar del que va passar, també van descobrir que els contractes de lloguer mai no havien estat inscrits a la Cambra de la Propietat Urbana. La jutgessa ja ha emès l’ordre de desnonament fins a tres vegades, però els veïns han aconseguit paralitzar-lo sempre. Les famílies afectades fa mesos que busquen una alternativa habitacional assequible. Però no hi ha cap manera. Els lloguers a la zona són molt alts i temen que hagin d’abandonar la Secuita. «Són persones amb fills, molt arrelades al poble. No ens podem permetre perdre’ls», explica l’alcalde del municipi, Eudald Roca. Veïns i Ajuntament lluiten colze a colze perquè la Sareb reaccioni i els doni una solució.
El calvari per a aquestes famílies va començar l’octubre del 2020, quan els hi van tornar un rebut del lloguer, i l’administrador de finques els hi va dir que ingressés els diners en un altre compte. Va començar a investigar, i va ser llavors quan va saber que l’edifici era propietat de la Sareb i que els hi estaven estafant.
Menys sort va córrer una altra veïna, Georgina Tomás, que va continuar pagant el lloguer, i fins i tot per avançat.
Els dos blocs afectats foren construïts i comercialitzats fa anys per una promotora. Alguns dels pisos van ser venuts a particulars i dotze es van posar de lloguer. Les famílies complien a taula taula amb totes les despeses, però l’empresa propietària va deixar de pagar les hipoteques. Finalment, els edificis van ser adjudicats a la Sareb per impagament. Al principi, les famílies afectades eren 12, però algunes, en iniciar-se tot aquest malson, van decidir abandonar i anar-se’n a casa de familiars.
Fa aproximadament un any, la jutgessa emetia una ordre de desnonament i els donava tres mesos als afectats per abandonar casa seva. Davant d’aquesta indefensió, els veïns van anar a l’Ajuntament. El consistori es va posar en contacte amb Altamira –una de les comercialitzadores de la Sareb–, per fer una proposta de compra per tal que els veïns no haguessin de marxar dels seus domicilis. No els hi varen van contestar.
Finalment, es va aconseguir una altra pròrroga amb l’excusa de la negociació. Després d’un llarg periple de trucades i de correus, l’Ajuntament es reuneix amb la Sareb, que torna a demanar la documentació dels afectats. La proposta dels veïns i del consistori és comprar els habitatges al 70% del preu del valor de mercat. «La Sareb es nega perquè diu que les han de vendre al màxim preu», explica l’alcalde, que afegeix que «el sorprenent és que tampoc els donen una alternativa».
A tot això, la tercera data de desnonament s’acostava. Era demà, però els veïns –una altra vegada– han aconseguit parar-ho.
Les famílies afectades també han pensat a marxar i començar de nou a un altre municipi. Pero no hi ha lloguers assequibles a 20 quilòmetres a la rotonda. El més barat són 800 euros.
El pitjor de tot, expliquen les afectades, és que hi ha veïns que els jutgen. Pateixen ansietat i s’han de medicar per poder dormir. La seva vida s’ha vist truncada totalment sense menjar-ho ni beure’l. Ajuntament i afectats demanen que la Sareb els proposi una solució, ja sigui en forma de lloguer o de compra.
