La URV demostra la importància dels jardins de papallones per formar a futurs mestres

El creixement urbanístic ha fet disminuir la biodiversitat en entorns urbans, amb conseqüències per a la salut humana i també per a l’equilibri dels ecosistemes. Per posar un granet de sorra en pal·liar els seus efectes, la Universitat Rovira i Virgili (URV) va apostar fa set anys per instal·lar al campus Sescelades el Jardí de les Papallones, un espai de prop de 200 m2 amb plantes escollides per garantir la presència de flors durant pràcticament tot l’any i amb l’objectiu de recuperar part de la biodiversitat original dels terrenys ocupats pel campus. La iniciativa va permetre a un equip investigador i docent de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la URV impulsar un projecte educatiu que repeteixen cada any amb els estudiants d’Educació Primària al voltat del jardí. Ara han analitzat la repercussió d’aquesta acció i han comprovat que té un impacte molt positiu en l’increment de la formació i les habilitats en educació ambiental dels futurs mestres i que els prepara per incrementar la sensibilització dels infants envers la importància de preservar els ecosistemes urbans.

“A partir d’una metodologia d’aprenentatge basada en projectes els estudiants dissenyen activitats didàctiques al voltant del Jardí de les Papallones i les acaben posant en pràctica a la fira de ciències que organitzen per a escoles de primària un cop a l’any”, explica Maite Novo, investigadora i professora de Ciències Experimentals a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la URV. “Abans de tota aquesta feina les escoles de primària han fet un treball previ que consisteix en fer-se preguntes sobre biodiversitat per a les quals acaben trobant respostes a la fira”, afegeix.

Tant la Maite Novo com el seu equip ja eren conscients de què la iniciativa estava donant molt bons resultats, però van voler fer un estudi per obtenir evidències i dades objectives dels impactes sobre l’estudiantat del grau d’Educació Primària, i els resultats els ha publicat la revista científica Sustainability.

“Hem comprovat com un projecte educatiu basat en l’aprenentatge per projectes pot influir en la percepció dels estudiants de magisteri sobre la biodiversitat i la seva voluntat d’introduir l’educació ambiental en les futures classes”, comenta. Durant cinc setmanes, 86 estudiants de segon curs del grau d’Educació Primària van seguir la metodologia de l’aprenentatge basat en projectes i es va plantejar als participants el repte de dissenyar activitats educatives sobre biodiversitat per a la fira de ciències anual que s’adreça a escolars. “Aquesta aproximació pedagògica els va permetre fomentar l’aprenentatge actiu a través de la resolució de problemes reals”, afirma Novo.

La Unitat de Medi Ambient de la URV es va encarregar d’impartir tallers als estudiants sobre els efectes de la urbanització en la biodiversitat i explicar el concepte de jardins de papallones com a solució per millorar la presència d’insectes pol·linitzadors a les ciutats. De la mà dels docents de la facultat van aprendre a estructurar activitats d’educació ambiental i van elaborar propostes adaptades a diferents nivells educatius.

Durant la Fira de Ciències del Jardí de les Papallones van tenir l’oportunitat de posar en pràctica els coneixements adquirits, les activitats que havien preparat i van poder interaccionar amb alumnes d’educació primària. Un cop finalitzada l’activitat, l’equip investigador va recollir les seves percepcions sobre l’educació ambiental, l’impacte del jardí de les papallones en la renaturalització d’espais urbans i la seva aplicabilitat en un futur com a docents.

Les dades indiquen que els resultats van tenir un impacte molt positiu entre els estudiants. El 100% va afirmar que el jardí de les papallones contribueix a la biodiversitat urbana, i la gran majoria (un 97,5%) va indicar que aquesta experiència els havia ajudat a comprendre com integrar l’educació ambiental a les escoles. A més, el 84,1% considerava imprescindible incloure assignatures específiques sobre medi ambient en la formació del professorat.

Les respostes qualitatives també van posar en relleu altres beneficis del projecte. Molts participants van destacar que el contacte directe amb la natura i el fet d’haver de dissenyar activitats reals per a infants els havia fet prendre consciència del seu paper com a futurs transmissors de valors ambientals. Les paraules que més van esmentar en les seves explicacions tenien a veure amb els conceptes “sostenibilitat”, “aprendre”, “útil” i “consciència”. “Amb aquest estudi hem comprovat que els ha permès desenvolupar una actitud més compromesa amb la transmissió de valors ambientals a les aules”, indica Novo.

En les respostes també es va detectar que existeix la percepció de què la biodiversitat urbana és un àmbit que no té una repercussió directa amb la salut de les persones, mostrant que no tenen integrada la interconnexió entre la salut humana, animal i ambiental. “Aquest aspecte ens obliga a reforçar el concepte de One Health en la formació de mestres, que vincula salut humana, biodiversitat i qualitat ambiental”, conclou la investigadora.