L’aposta aranzelària del president dels Estats Units Donald Trump ha sacsejat l’economia mundial. El nou president republicà va donar un cop d’efecte a inicis d’abril amb la presentació dels nous aranzels a prop de 200 països, que van canviar tot el panorama comercial. En concret, a la Unió Europea va estipular-li un gravamen del 20% que podria tenir un efecte considerable en alguns sectors econòmics catalans. Els productes químics, la metal·lúrgia, l’alimentació, els productes farmacèutics o la producció de maquinària són alguns dels sectors que podrien notar més aquest cop.
Amb tot, la guerra comercial s’ha rebaixat i la Comissió Europea està maniobrant per reconduir la situació. De moment, hi ha una moratòria de 90 dies amb la intenció de facilitar les negociacions comercials. Per ara, aquests aranzels s’estableixen en el 10%, a l’espera que l’administració Trump i la Comissió liderada per Úrsula von der Leyen trobin un millor encaix.
Des del Camp de Tarragona es miren el xoc comercial amb prudència i esperen veure quin és el desenllaç per valorar els possibles efectes. Per ara, Elena Andreu, directora del departament d’internacional de la Cambra de Comerç de Reus, afirma que amb el 10% dels aranzels l’impacte és “reduït i moderat”. En aquesta línia, apunta que els sectors del territori que podrien patir més un enduriment fiscal són l’agroalimentari, la química, les farmacèutiques i alguns sectors industrials tecnològics. De totes maneres, fa una crida a la tranquil·litat i a la confiança en les negociacions que duen a terme des d’Europa. A més, assenyala que en sectors com l’agroalimentari els Estats Units no són el principal públic objectiu, sinó que estan per darrere de mercats com la Unió Europea, la Xina, Turquia, Emirats Àrabs o el Marroc.
El dòlar juga a favor d’Europa
En una conversa amb La Ciutat, Elena Andreu subratlla que també s’ha de tenir en compte la política monetària per posar el termòmetre a la situació. “Hi ha una forta depreciació del dòlar i una forta revalorització de l’euro. Això és positiu per a nosaltres perquè es cotitza en dòlar i ens dona força”, apunta.
A banda de recalcar que tot és encara incert, Andreu posa en relleu la capacitat d’adaptar-se de les empreses de la demarcació. A tall d’exemple explica com han canviat les exportacions amb la guerra d’Ucraïna. Abans del conflicte bèl·lic, el mercat rus liderava les exportacions, però en poc menys d’un any van saber revertir la situació. Per la seva banda, la Cambra de Comerç de Tarragona afirmen que necessiten calibrar encara quin pot ser l’efecte real dels aranzels. Totes dues cambres confirmen les constants consultes de les empreses davant la poca previsibilitat del context.
Reunió amb Salvador Illa
En el marc del cicle de xerrades Bon dia, la presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, Laura Roigé, va explicar com van entomar la notícia de Trump. “El dissabte vaig rebre una trucada de presidència per tenir una reunió dilluns i parlar de l’impacte dels aranzels al territori. El president de Reus i el de Tortosa estaven de viatge i vaig haver d’agafar les regnes. Vam treballar tot el cap de setmana”, relata. La presidenta va parlar amb l’AEQT i les DOs de la província de Tarragona, mentre que els tècnics d’exportació de la Cambra van elaborar el seu informe. Dilluns 7 d’abril va tenir una reunió al Palau de la Generalitat juntament amb altres cambres del país per posar en comú aquestes reflexions.
Precisament, l’última xerrada del Bon dia va comptar amb la presència de la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, que va abordar la qüestió dels aranzels. “No sabem quina afectació tindrà, però genera molta incertesa”, admet Romero. Tot i que la consellera recalca que les exportacions de Catalunya als Estats Units són únicament del 4,2%, també afirma que l’afectació és desigual depenent l’empresa. “A Catalunya hi ha empreses que tenen un 40% d’exportacions als Estats Units. Aquestes patiran més i hem d’estar a prop”, puntualitza.
De totes maneres, creu que productes gourmet com l’oli, el vi o el cava tindran una menor afectació que la resta. “És un producte car que pensem que el fet que els augmenti el preu no farà que el client no el compri. No ho sabem, hem de veure com respondrà el mercat”, explica. Elena Andreu coincideix amb la lectura que es té des de la Generalitat i considera que, en cas d’aplicar-se els aranzels, el cop no seria tan dur. “Els productes prèmium, que són els que realment s’exporten més, no es veuran tan impactats. Per qui té un alt poder adquisitiu, 10-15 dòlars no li suposen cap problema”, vaticina.
El pla del Govern
Per contrarestar la política de Trump, el Govern de Catalunya ha donat llum verda al pla “Responem: Pla de defensa de la Catalunya de tothom”, que mobilitzarà 1.500 milions d’euros per pal·liar els efectes que l’enduriment de la política aranzelària dels Estats Units pot tenir sobre l’ecosistema empresarial i agrícola de Catalunya. L’objectiu és doble: protegir l’empresa catalana i, de retruc, l’ocupació que genera, i rellançar-la al món fomentant-ne la internacionalització. El text també pretén promoure l’autonomia estratègica industrial i la captació d’inversions estrangeres.
El Pla preveu actuacions directes sobre tota la cadena de valor i inclou mesures repartides en cinc blocs: ajuts, finançament, inversió pública i serveis d’assessorament empresarial, a més de promoció i campanyes de comunicació.
- Ajuts i subvencions (300 M): Diferents línies de suport a fons perdut orientades especialment al sector agroalimentari, sobretot als sectors de l’oli i el vi. També es destinaran recursos a impulsar la promoció internacional i la multilocalització de les empreses catalanes.
- Préstecs i crèdits (900 M): L’Institut Català de Finances (ICF) desplegarà un seguit d’instruments per acompanyar les empreses segons les seves necessitats: avals i línies de crèdit per a circulant a 5 anys i per a inversió a 15 anys, amb un any de carència totes dues, que ja es poden sol·licitar, així com bonificacions del tipus d’interès dels crèdits fins a l’1,5%.
- Fons d’inversió i capitalització (150 M): La Generalitat enfortirà els mecanismes d’entrada al capital de les empreses a través de l’ICF i Avançsa, amb una participació minoritària, però amb capacitat d’influència. Aquestes inversions se centraran a donar suport a projectes innovadors, accelerar l’escalabilitat d’empreses i acompanyar l’entrada d’inversió estrangera directa a Catalunya.
- Assessorament i acompanyament (130 M): Es proporcionarà un suport especialitzat adaptat a les necessitats específiques del teixit empresarial, amb la reorientació de la xarxa d’oficines d’ACCIÓ i plans específics per a l’adaptació als nous mercats dels EUA. L’Oficina Tècnica de Barreres a la Internacionalització (OTBI) es reforçarà per garantir una resposta àgil davant de qualsevol incidència derivada del context internacional.
- Promoció i campanyes de comunicació (20 M): El Govern desplegarà accions promocionals per posar en valor els productes catalans en mercats estratègics, tant internacionals com locals, amb campanyes específiques per al nord-americà i altres mercats, i de dinamització del mercat intern.
L’amenaça del 200%
A banda d’aquestes mesures, Donald Trump també va amenaçar el mes de març amb uns aranzels del 200% als vins i begudes alcohòliques de la Unió Europea. En represàlia al possible gravamen al whisky estatunidenc. La UE, però, ha desestimat de moment la idea, la qual cosa ha frenat l’escalada. De totes maneres, el president de la DO Penedès assegura que la incertesa ha provocat una “inseguretat total” i que des de fa mesos no reben encàrrecs dels Estats Units “per por”.
