Augment generalitzat de la taxa d’escombraries. Els mitjans es van omplir a finals d’any de titulars en què l’increment d’aquesta taxa n’era la protagonista. De fet, algunes localitats com la Selva del Camp han hagut inclús de crear-la, ja que era inexistent i no la cobraven. Els qui no han pres aquesta decisió enguany és perquè ja havien aplicat els increments a les ordenances fiscals de 2023 o 2024.
La mesura, com tot el que toca la fiscalitat, ha sigut profundament impopular. Tot i això, els ajuntaments no tenien cap alternativa. Es tracta d’una normativa imposada per la Unió Europea i que es trasllada a la nostra legislació el 2022 amb la llei de residus i sòls contaminats per a una economia circular. La norma esmenta que ha d’existir una taxa “específica, diferenciada i no deficitària” abans de 2025. En definitiva, que aquesta taxa ha de tenir caràcter propi, cobrir tot el cost del servei i s’ha de pagar en funció de l’ús real.
L’objectiu de la llei no és escanyar els contribuents, com alguns pensen. La intenció és caminar cap a una taxa més personalitzada que incentivi el reciclatge i la reducció de la generació de residus. En aquest sentit, el mateix document planteja tres nivells per orientar als ens locals a adoptar una taxa més justa. És a dir, qui més contamina, més paga.
El primer nivell és l’elemental, que se centra en reduccions sobre una quota única, en funció de les aportacions a les deixalleries, noves recollides i autocompostatge. Opció que ha adoptat temporalment Tarragona. El segon és el mitjà, basat en una quota bàsica i una quota variable en funció del comportament segons les zones del municipi. I, finalment, hi ha l’avançat, que permet una quota fixa i una variable individualitzada en funció del comportament del ciutadà a través de sistemes de control d’usuari en els sistemes de Porta a Porta o contenidors tancats, que poden permetre identificar les aportacions individualitzades dels usuaris del servei. És el que es coneix com a pagament per participació/generació.
Per la seva banda, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) compta amb un document on apunten que sistemes com el porta a porta o els contenidors amb identificació dels usuaris i control d’accés són prioritaris són els únics que permeten identificar els usuaris i són un requisit imprescindible per a l’establiment de taxes justes. En aquest text, la mateixa ARC considera que els nivells elemental i mitjà són sistemes “d’incentius”, però no es consideren sistemes de taxa realment justa. Únicament ho seria el nivell avançat.
Ajustos de la taxa
Amb aquest context legal, els principals ajuntaments del Camp de Tarragona han hagut d’adaptar la seva taxa d’escombraries. En el cas de Tarragona, la pujada va venir el 2024, amb un 12%. En aquella ocasió es va aplicar una tarifa social, que de cara a les ordenances fiscals de 2025 s’ha actualitzat per fer-la més accessible i ampliar-ne el seu abast. La intenció és que aquesta tarifa social passi dels 100 beneficiaris d’enguany a les 3.000 persones. A més, l’Ajuntament de Tarragona entra al nivell elemental amb la reducció d’un 5% per l’ús de la deixalleria municipal, amb un màxim de 12 euros. Tot i això, es preveu que amb la posada en marxa del nou contracte de la brossa es puguin tenir dades més individualitzades del reciclatge a la ciutat i s’adaptin aquestes bonificacions.
L’altra gran ciutat d’aquesta àrea metropolitana tarragonina també ha actualitzat l’ordenança. Reus va incrementar el 14% durant 2024 i ara s’ajusta un 1,85% més. Com passa amb Tarragona, han creat una bonificació per dur residus a les deixalleries municipals. Concretament del 20% amb un màxim de 20 euros.
Si ens traslladem a Valls, el sistema de bonificacions fa quatre anys que funciona i ha tingut un bon efecte en el percentatge de selectiva. La taxa ha passat a ser com a màxim de 152 euros, però té un mínim de 60,80 si s’apliquen totes les bonificacions. Aquestes són del 25% pels qui demostrin que fan recollida selectiva, un 45% pels qui a més facin un ús habitual de la deixalleria i, si també utilitzen l’autocompostatge, la rebaixa s’enfilarà fins al 60%.
Les principals localitats de la Costa Daurada també han hagut d’incrementar la taxa per adaptar-se a la llei. Un 20% a Vila-seca, un 35% a Salou i un 23% a Cambrils.
55%, la xifra màgica
A banda de qüestions com les taxes o els sistemes per millorar la recollida selectiva, la legislació també estipula objectius de percentatge de reciclatge. Concretament, el 55% pel 2025, el 60% el 2030 i el 65% el 2035. De moment, entre els municipis més poblats del Camp de Tarragona, Vila-seca és l’única localitat a les portes de la fita. La majoria d’elles, però, han patit en els últims cinc anys un augment considerable d’aquest percentatge segons les dades de l’ARC.
Vila-seca se situava el 2018 amb 49,84% i va arribar el 2023 al 54,22%. Actualment, en segona posició estaria Cambrils. Té un 46,93%, percentatge lleugerament inferior que fa cinc anys (48,06%). El podi el tancaria Valls, que ha passat del 36,7% el 2018 al 42,10% el 2023. El cas de Salou és curiós perquè en cinc anys ha patit una baixada i una pujada, igualant pràcticament la xifra de 2018 i quedant-se en un 40,3%.
Tarragona i Torredembarra ronden el 37%. La capital ha passat del 32,28% al 37,04% i Torredembarra del 32,71% al 37,06%. Dues tendències similars. En canvi, Reus gaudeix de gairebé un increment de 14 punts respecte al 2018. Del 26,25% al 40,24%. (La dada de Reus estava incorrectament escrita al número 51 de la Revista La Ciutat. A les seves pàgines es marcava un 36,99%, xifra que correspon al 2022 i no al 2023)
Si ens centrem en tot el país, a Catalunya el percentatge es queda en el 40,3%. La xifra és encara minsa, si es té en compte el potencial que té. El projecte “Pesa la brossa” determinava el 2014 que el potencial de reciclatge de les fraccions corresponents a la matèria orgànica, envasos lleugers, vidre i paper i cartró era del 84%. Unes dades que s’havien recopilat gràcies a estudiar 300 llars.
Sancions a la vista?
Davant d’aquesta situació en què els principals municipis i el conjunt del país encara estan lluny de l’objectiu, la gran pregunta és: multaran els qui no assoleixin el 55% aquest 2025? Ara per ara, els residus que no es reciclen i s’han d’enviar a l’abocador o a la incineradora paguen un cànon, que s’encareix cada any. Per tant, reciclar més significarà pagar menys diners d’aquest cànon en augment. A banda d’això, de moment no existeix cap directriu que demani aquestes sancions immediates si no s’arriba al 55%, però són mesures que sempre han sobrevolat el debat.
Sense anar més lluny, l’anterior director de l’ARC, Isaac Peraire, remarcava que la tendència era “l’estabilització de les xifres” i que calia avançar cap a sistemes “més eficients”. A més, apuntava que era el moment de les “grans ciutats de més de 50.000” per implementar nous models i fer el salt. Peraire assegurava l’any passat que seria “probable que la Unió Europea sancionés a Espanya per no complir” i que no li semblaria malament perquè així “es posarien les piles”. Amb tot, creia que Catalunya havia “d’incentivar” els municipis i no multar-los.
La Ciutat s’ha posat en contacte amb Agència de Residus de Catalunya per saber quina és la seva actual posició. Fonts de l’ens afirmen que no en volen “ni parlar d’amenaçar amb multes” i que és massa aviat per “especular” si les dades de 2025 es convertiran en alguna mena de sanció si l’Estat Espanyol no compleix.
L’ARC subratlla “els esforços” que el món local està fent per posar-se al dia amb la recollida selectiva. Com a exemples, assenyalen l’adopció de nous sistemes de recollida amb els canvis de contracte, l’increment de les taxes per cobrir el cost del servei, la realització de campanyes i accions de prevenció i la millora d’infraestructures de tractament a tot el territori. Tot i això, són comprensibles amb les dificultats que poden tenir algunes institucions locals per fer el pas definitiu. En alguns casos destaquen “la impossibilitat de modificar els contractes a curt termini” o “la manca d’infraestructures per la gestió posterior dels residus recollits”.
L’agència catalana considera que aquest “esforç enorme” no s’està realitzant per possibles sancions, sinó “pel convenciment de lluitar per pobles i ciutats més sostenibles”. Sense tenir tancades les dades de 2024, faltarà veure si ens apropem a l’horitzó de 2025 i com actua finalment la Unió Europea en aquest repte. Uns objectius als quals el món local només arribarà si aconsegueix convèncer la població de la transcendència d’aquest desafiament.
