Tarragona veu l’obligació de fer un nou POUM com una “oportunitat”

L'Ajuntament i la Generalitat traçaran unes normes urbanístiques transitòries per salvaguardar els plans més avançats

La inesperada suspensió del POUM de Tarragona del 2013 per part del Tribunal Suprem fa que la ciutat es regeixi altra vegada pel pla general del 1995 i hagi de redactar un nou planejament. L’Ajuntament i la Generalitat treballaran conjuntament per traçar unes normes urbanístiques transitòries que permetin salvaguardar els plans urbanístics que estaven en una tramitació avançada i que es consideren necessaris, segons el govern municipal. L’alcalde, Pau Ricomà, ha admès que, malgrat les dificultats, ara podran fer un POUM amb criteris “del segle XXI”, basat en la cohesió social i la sostenibilitat. Així, ha obert la porta a aparcar definitivament grans projectes urbanístics com la Budellera, que preveia fins a 4.000 nous habitatges a Llevant.

En una roda de premsa posterior a una comissió de Territori extraordinària, l’alcalde Pau Ricomà i el conseller Xavier Puig han lamentat que la resolució judicial, que és ferma, deixa la ciutat “en una posició difícil de gestionar” que “ningú no havia previst”. El problema, segons ha subratllat l’executiu, és que la suspensió del POUM vigent des del 2013 afecta projectes, plans i expedients que estan actualment en marxa.

Puig ha detallat que només es troben en situació ferma aquells projectes que ja estan en obres o que estan consolidats per actes administratius, com és el cas del PP-10 -el pla de Ten Brinke vora l’Anella Mediterrània. També, aquells casos que, tot i estar inclosos en el POUM anul·lat ja figuraven al planejament del 1995 -o a les modificacions fetes fins a l’aprovació del 2013-, que és l’escenari que torna a estar vigent.

La resta s’hauran d’analitzar al detall per veure de quina manera queden afectats per la sentència. Puig ha explicat que el PP1 –a la zona de l’avinguda d’Andorra i els Quatre Garrofers- “pot tirar perfectament endavant”. També serien viables, d’entrada, el PMU 14, a l’entorn de l’escola Sant Pau; el PAU 58 a Túria oest -a Torreforta-, o l’ARE del Pou Boronat, al nord del nucli urbà, entre d’altres.

L’alcalde Ricomà ha subratllat que el POUM del 2013 estava fet amb criteris anteriors a la crisi i eren més propis del segle passat. Ara, ha dit, s’obre una oportunitat per fer un pla que es basi en criteris de cohesió social i màxim respecte ambiental i a la ciutadania. “Tenim al davant un repte important però també una oportunitat a superar entre tots”, ha resumit Ricomà.

En aquest sentit, l’alcalde ha reconegut que la situació actual obre una oportunitat per plantejar-se el polèmic pla de la Budellera, que preveia fins a 4.000 habitatges a la zona de Llevant. “Hem de fer un POUM del segle XXI que posi per davant la sostenibilitat i la cohesió de ciutat. (Aquest projecte) no cohesiona, no respecta el medi ambient”, ha manifestat el batlle, el qual també ha garantit la voluntat de comptar amb la participació ciutadana.

Per la seva banda, el conseller de Territori, Xavier Puig, ha admès que la decisió del Suprem té unes conseqüències “desproporcionades” i “molt greus” que caldrà afrontar. A curt termini, ha explicat que constituiran una comissió tècnica amb la Generalitat per traçar unes normes urbanístiques transitòries que permetin “salvaguardar” els projectes que es consideren necessaris.

A mitjà termini, ha afegit Puig, s’haurà d’afrontar la revisió del POUM perquè s’hi veuen “abocats” per la sentència. Aquesta revisió permetrà abordar canvis perquè hi hagi eixos comercials “més reeixits”, densificar més la ciutat i fer-la més compacta, segons ha desgranat. Per fer-ho, però, es planteja dotar de més recursos l’àrea d’Urbanisme i l’equip de govern estudia la contractació d’un gerent per a aquesta àrea.

L’actual govern també vol una nova ubicació per a la CLH

La secció cinquena de la sala del contenciós del Tribunal Suprem ha corroborat, tal com ja va fer el TSJC, que a l’hora d’elaborar el planejament del 2013 es va ometre l’informe previ estatal en matèria d’hidrocarburs, considerat un tràmit “substancial”. El cas deriva d’un contenciós interposat per l’empresa Compañía Logística de Hidrocarburos (CLH), que s’hauria vist abocada a trobar un nou emplaçament si el planejament hagués tirat endavant.

El govern municipal vol una nova ubicació per a la CLH i desenvolupar el Pla de Millora Urbana previst a la riba del Francolí que dona a Ponent. La intenció era convertir l’ús industrial existent en terciari, regenerar la façana fluvial, adequar-hi un parc públic lineal i construir-hi un pont, entre d’altres. “Que la CLH surti d’on està és importantíssim perquè limita el creixement de la ciutat. És una peça que fa nosa, no pot estar ubicat a la trama urbana i farem el possible perquè surti d’allà”, ha insistit Ricomà.

L’alcalde ha insistit que l’anterior POUM estava fet amb uns criteris de creixement “molt exagerats” i que no contemplava aspectes com la rehabilitació urbana, la connectivitat entre diferents zones de la ciutat ni aspectes “centrals” de mobilitat sostenible. “Ho entomem amb responsabilitat, però també certa il·lusió. Volem fer un tràmit ben fet i que sigui el POUM que la ciutat necessita”, ha conclòs Ricomà.