Tarragona, punt neuràlgic casteller

La ciutat acollirà en menys d’un mes un calendari casteller frenètic que culminarà en el Concurs de Castells

La recuperació de l’activitat del món casteller era un dels moments més esperats per una ciutat que el viu de la manera que ho fa Tarragona. La tornada, que inclou el Concurs de Castells a l’octubre, prometia ser de les més dures que es recorden, però les colles tarragonines sembla que comencen a fer funcionar el seu engranatge després d’un Sant Magí per emmarcar.

A l’horitzó d’aquesta temporada, hi ha tres dates marcades amb vermell per les quatre colles tarragonines: la diada de Santa Tecla de divendres, la diada de la Mercè amb el tradicional pilar caminant i el concurs de castells que tindrà lloc a la TAP el primer cap de setmana d’octubre. A més, Xiquets de Tarragona i Colla Jove dels Xiquets de Tarragona també posaran l’accent casteller al primer diumenge de festes juntament amb els Castellers de Vilafranca i la Colla Jove dels Xiquets de Valls. Tres caps de setmana seguits que convertiran la ciutat en el centre casteller del país.

Un Sant Magí inoblidable

La diada a la mítica Plaça de les Cols del 19 d’agost va canviar per complet el xip de les colles tarragonines. Alfredo González, cap de colla de Xiquets, explica que les sensacions després de la diada van ser “brutals” i que la colla va sortir “amb confiança, motivada i alegre”. Amb un 2d8f i un 5d8 descarregats i després d’un 2019 per oblidar, els matalassers van acabar eufòrics i amb l’única espineta de no haver provat el 3d9f. “Li faltava un puntet. En el moment que un castell així et cau, t’eclipsa la feina anterior i no ens podíem deixar emportar per l’eufòria”.

Els seus rivals ciutadans tampoc es van quedar enrere. La Jove es va convertir en la quarta colla en assolir els dos castells bàsics de nou (4d9f i 3d9f) aquesta temporada, fet que va fer esclatar l’alegria a la Plaça de les Cols. “Pujava a quarts i només baixar vaig enfilar el carrer Major i vaig marxar perquè em podia l’emoció”, relata Jordi Alomà, cap de colla dels liles, quan se’n recorda d’un 3d9f que va suposar “una injecció de moral i d’autoestima molt important” pels seus. Els canvis de la temporada en l’estructura de 3 feien dubtar a alguns de la viabilitat del castell, però el Jordi assegura que confiava en la feina als assajos i que s’havien guanyat “poder afrontar un nou repte per Festa Major”.

La Plaça de les Cols, que al barri marítim defineixen com a “talismà”, també va repartir rialles als Xiquets del Serrallo. Un dels seus dos caps de colla, Nil Martínez, valora l’ambient viscut i la resistència dels seus per ser capaços d’estrenar dos nous castells (5d7 i 3d7a) anant quarts en l’ordre d’actuació. “Hem recuperat el nivell de 7,5, no podia sortir res millor”.

En el cas de Sant Pere i Sant Pau, afirmen que aquest Sant Magí “esdevindrà referencial”. El cap de la colla cooperativista, David Lobo, valora la diada únicament “amb elogis” i apunta que el resultat és “la recompensa a la feina” durant aquest retorn. De fet, la gran diada (2d7, 3d8 i el primer 4d8 de la temporada) ha “obert la caixa dels trons” en un curs que s’esperava més d’adaptació.

Tornar a la plaça

Aquesta és precisament una sensació compartida per les quatre colles. Totes han donat petites passes i han assegurat les seves estructures amb la principal premissa de no caure. La feina de renovar bastants peces i la precocitat de la canalla ha obligat a anar amb peus de plom a cada nou repte.

“Durant la pandèmia s’ha fet molta feina amb la canalla i tenim la que podríem aconseguir en una temporada normal, però és molt jove i l’objectiu és assegurar els castells”, descriu l’Alfredo González. Per la seva banda, el David Lobo remarca que aquesta renovació ha sigut “gradual” i un “procés complicat”, tot i que s’han endut la sorpresa que “la feina que havia de durar 2 anys s’ha concentrat i materialitzat en dos mesos”.

Les quatre subratllen la “pedagogia” en aquest tram tan repetitiu a l’hora de tirar castells i la importància de sumar cada cop més gent a la causa. En el cas del Serrallo, porten una dinàmica de creixement des del 2018. Uns anys en què han buscat “un equilibri entre apropar-nos al jovent universitari, a les famílies i al barri del Serrallo de nou”.

Arrossegar una altra vegada la massa social amb què comptaven és una de les tasques que ha costat més a la Jove, com també la resta de les colles. Les baixes importants per temes laborals i embarassos, sumat a les dificultats d’acumular les camises que estaven acostumats a veure, ha comportat que la temporada comenci a mig gas. Tot i això, després de la diada de Vilanova, els liles no han fet més que créixer fins a recuperar la presència a què ens tenen acostumats.

 Propera parada, Santa Tecla

Després de l’emoció de recuperar una diada de les grans a Sant Magí, arriba el torn de la patrona. A més, Santa Tecla serà la prova de foc per les colles castelleres, donat que el cap de setmana del 24 de setembre serà el previ a l’esperat Concurs.

La Jove ha consolidat els castells de Sant Magí en les seves diades posteriors, fet que podria donar “peu a mostrar nous reptes” per aquests tres caps de setmana. Jordi Alomà no s’arronsa davant d’aquestes diades exigents i relata que “la idea és poder arribar a una Santa Tecla de màxims i incorporar la gamma alta de 8”. Unes aspiracions que aniran lligades a les sensacions de la colla, ja que intenten “minimitzar al màxim el risc de caiguda”.

Per a Xiquets, que també seran presents el 18 de juliol, el principal objectiu de cara a Santa Tecla seria “consolidar el 2 i el 5, i anar a pel 3d9f”. Els matalassers esperen trobar el punt que els va faltar per Sant Magí i fer el salt definitiu per entrar al Concurs amb la moral pels núvols.

Des del barri cooperativista són força previnguts a l’hora d’apuntar cap a un castell en concret per festes. David Lobo explica que actualment tenen “molts fronts oberts”. Entre ells, treballen amb un 3d8 per ficar-li un pilar a finals de temporada o un 2d8 a llarg termini. Tanmateix, és realista sobre la dificultat que suposa aquesta passa i assegura que “no serà Santa Tecla el dia que cremarem les naus”.

Els reis del pilar caminant

 Quan parlem de les principals festes de la ciutat, un dels actes castellers més tarragoní és el pilar caminant del 24 de setembre. En aquest àmbit, hi ha una colla que destaca per sobre de la resta, els Xiquets del Serrallo. “Té una mística i ho sentim com una tradició”, el descriu el Nil Martínez, que enguany anhela aconseguir arribar al balcó de l’Ajuntament per 25a vegada consecutiva. El cap de la colla marinera assenyala que és un castell que el preparen tècnicament amb molt temps d’antelació, encara que avisa que ho donaran tot durant la diada del 23 de setembre. “La patrona és la patrona i no hipotequem el 23 per arribar bé al pilar”.

El Nil, que l’ha portat com a baix des del 2015, explica que es tracta “d’un dia en què tots estem en igualtat de condicions” i posa de relleu el moment de l’arribada als peus de l’Ajuntament. Quan l’objectiu s’assoleix, la colla i el padrí del pilar salta d’alegria mentre compten a ple pulmó tots els anys seguits que fa que el completen. Els serrallencs esperen repetir aquest “moment increïble i preciós” i poder comptar fins a 25.

Concurs de novetats

La colla del barri marítim serà l’única tarragonina al Concurs de Castells durant la jornada de dissabte. Un fet que els portarà a “representar a la ciutat” en aquella diada. Aquestes circumstàncies venen donades perquè SPiSP ha aconseguit plaça per actuar diumenge amb les millors colles per primer cop des que s’organitzen dues jornades diferenciades a la TAP.

“Serà un moment important de la temporada i de la nostra història, un desig fet realitat. A més, és un indicador de l’ascens de Sant Pere i Sant Pau”, comenta orgullós David Lobo. L’únic hàndicap serà en l’àmbit logístic, donat que no és el mateix ser cap de cartell dissabte que ser colla per la cua diumenge a l’hora de repartir les ubicacions, l’espai per la canalla o les rondes conjuntes. En tot cas, la temporada els ha col·locat en aquest context i ho afrontaran “amb la màxima de les ambicions”.

D’altra banda, els matalassers són realistes per marcar un objectiu i afirmen que “el principal és descarregar els castells que portem i quedar en la millor posició possible”. Per a Alfredo González, la colla hauria de plantejar el concurs com una diada i, en cas de tenir un castell especial llest per poder pujar una posició, intentar-ho.

Qui va amb les aspiracions més altes és la Jove. Jordi Alomà entén que “per guanyar, haurien de fallar molt les del davant” perquè Vilafranca i les dues colles vallenques arriben a un gran ritme. Tant els verds com la Vella de Valls parteixen com a favorits per endur-se la victòria. Malgrat les dificultats d’entrar en aquest TOP3, els liles assistiran “amb la intenció de portar els reptes més superiors que ens puguem plantejar” i optar a fer-se un lloc al podi de l’esperat Concurs.