.gif)
Després que el passat 24 d’abril el Consell Plenari aprovés el Pla Local de Joventut 2028 de la ciutat, aquest matí, el conseller de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona, Guillermo García de Castro, ha presentat els reptes i actuacions previstes en el nou text.
A l’acte també han assistit el professor de Sociologia de la URV, investigador i col·laborador de la Càtedra d’Inclusió Social de la URV, Àngel Belzunegui; el doctor en Sociologia i professor lector al Departament d’Infermeria i Co-Director de la Càtedra d’Inclusió Social de la URV, Francesc Valls; i la representant de la Cooperativa La Bastida, Júlia Mullerat. Els tres han exposat els resultats de l’estudi encarregat des de la conselleria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona anomenat “Retrats de la joventut tarragonina”.
Tal com ha recordat el conseller García de Castro, el Pla Local Tarragona Jove 2028 és el document que regeix les actuacions en matèria de joventut que tindran lloc en el període 2025-2028. “Som davant del 7è Pla Local de Joventut per Tarragona i ha procurat fixar mesures i actuacions concretes”, ha dit.
Els programes que el conformen són fruit d’un procés participatiu amb més de 4.000 persones al llarg de quatre anys: joves, professionals que treballen amb joves, entorn proper i grups municipals. Arran de les aportacions recollides mitjançant els diferents mecanismes s’han establert els reptes i fites que regiran aquest Pla.
“D’aquesta manera, connectem les necessitats i demandes de les persones joves amb les actuacions previstes en aquest Pla. Volem millorar les condicions i la qualitat de vida de les persones joves amb aquest pla viu i dinàmic, en constant transformació per adaptar-se a la realitat canviant dels i les joves. Hi ha tot un conjunt d’eines de participació a disposició de la ciutadania de manera permanent per escoltar la seva veu i connectar les possibles dinàmiques o opcions d’actuació”, ha dit García de Castro.
Els joves de Tarragona i el seu discurs
L’informe, elaborat per la Universitat Rovira i Virgili a petició de l’Ajuntament de Tarragona, recull les veus dels i les joves i formula recomanacions concretes per avançar cap a una ciutat més inclusiva, cohesionada i atenta a les seves necessitats i aspiracions.
“És una crida a reflexionar sobre les polítiques de joventut des del coneixement, l’evidència i la proximitat” ha explicat Àngel Belzunegui.
El treball dut a terme per la URV radiografia les condicions de vida, les desigualtats i les necessitats de les persones joves de Tarragona, i proposa mesures per orientar les polítiques municipals de joventut. Ho fa a partir de les dades d’una enquesta realitzada a més de 1.300 joves tarragonins i tarragonines de 15 a 17 anys; de prop de 500 valoracions dels serveis juvenils i més de 1.700 valoracions sobre les activitats realitzades en els darrers anys. Finalment l’estudi també té en compte diverses trobades col·lectives amb joves i amb agents vinculats al món juvenil.
L’informe constata que les trajectòries dels i les joves a Tarragona estan condicionades per factors com l’entorn social, la classe, el gènere i l’origen. El cost de l’habitatge i de la vida, els baixos salaris i la inestabilitat laboral dificulten l’emancipació, una problemàtica compartida amb les persones joves d’arreu del país.
El procés de transició a la vida adulta està marcat per les desigualtats de partida. L’ajuda familiar esdevé clau —tant en l’àmbit econòmic com en el suport emocional— però aquesta dependència endarrereix l’edat d’emancipació i també reprodueix desigualtats socials d’origen.
Paral·lelament, l’heterogeneïtat urbana pròpia de les grans ciutats es reflecteix en les percepcions dels i les joves de Tarragona, que basculen entre la identitat de pertinença al barri i el desig de potenciar la vida social i cultural als barris, alhora que reclamen més cohesió entre joves de tota la ciutat.
Les relacions familiars continuen essent fonamentals en la vida dels joves, proporcionant suport emocional i econòmic. La figura materna és percebuda com un referent emocional, mentre que la paterna sovint s’associa amb disciplina i esforç. Aquesta visió freqüentment expressada, denota una transmissió generacional dels estereotips de gènere.
Els joves tarragonins valoren profundament les amistats basades en la reciprocitat i el suport mutu. D’altra banda, són conscients que les xarxes socials adulteren les relacions que estableixen, i que aquest tipus de contactes són sovint superficials i efímers. També les xarxes creen un sentiment permanent d’inseguretat entre els joves, ja que inciten a una constant comparació entre ells. En l’estudi també els joves destaquen la necessitat d’espais de trobada reals per enfortir els vincles socials físics.
L’informe reflecteix una creixent acceptació de la diversitat de gènere i orientació sexual, encara que denuncien la persistència de discriminacions i micromasclismes. Per altra banda, la majoria de joves perceben la política com un àmbit distant i poc representatiu de les seves necessitats i consideren la política aliena als seus interessos.
Tarragona vista pels joves
Els joves consideren que Tarragona és una ciutat amb potencial, però mancada d’opcions d’oci assequibles per a ells. Destaquen la necessitat de generar espais de trobada que no depenguin del consum.
Benestar emocional i hàbits de salut: una preocupació creixent
La salut és un àmbit clau: el 19% de les 6.087 consultes registrades a l’Oficina Jove del Tarragonès el 2023 van estar relacionades amb aquest tema. Dins l’enquesta realitzada, 27% dels adolescents presenta malestar emocional, un 18% baixa autoestima, un 16% irritabilitat i un 11% dificultats per acceptar el mateix físic.
L’informa també constata la presència de consums primerencs: abans dels 15 anys, un 60% d’adolescents de la ciutat ha fumat tabac, un 40% s’ha emborratxat i un altre 40% ha consumit cànnabis. El consum és més probable entre joves amb malestar emocional. En canvi, una major autoestima, la participació en activitats socials o culturals, la pràctica esportiva i en determinats casos la religió actuen com a factors protectors. L’informe recomana reforçar els espais de suport emocional i desplegar estratègies de prevenció adaptades a la realitat local.
Cultura, participació i serveis: bones valoracions, però reptes d’accessibilitat
Els espais juvenils com l’Espai Jove Kesse o l’Oficina Jove tenen una valoració mitjana superior a 9 punts sobre 10, amb més de 3.000 persones usuàries anuals. Tot i això, l’estudi demostra que cal millorar-ne l’accessibilitat territorial i fer-los més coneguts entre el conjunt de joves, aproximant-los especialment als barris de Ponent i entre els col·lectius menys participatius.
L’activisme juvenil gira entorn de l’ecologisme, el feminisme i la justícia social. Les demandes inclouen més cultura durant tot l’any, suport a la creació artística, més canals de difusió i menys barreres burocràtiques o econòmiques per participar en la vida pública.
El nou pla local arriba en finalitzar el període de vigència de l’anterior Pla Local de joventut 2021-2024 esdevé el marc de referència en les decisions i les línies de treball de les polítiques municipals de Joventut durant els propers quatre anys.
Aquest Pla s’emmarca en les polítiques estratègiques de l’Ajuntament de Tarragona i en el Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat), actualment, també en procés de redefinició.
