NIL HIERRO
Tranquil·litat. Viure tranquils. Sona bé, oi? Tot sovint quan ens preguntem què és el que volem, d’entrada, ens deixem endur per respostes típiques i socialment exteses, com pot ser salut, diners i amor, per exemple. D’altres, es conformen amb una de les tres coses, tot sovint quan creuen que les altres ja les tenen o bé que una cosa portarà les altres o ajudarà a mantenir-les. Tot plegat, és força més complexe a l’hora que simple. Per una part, en la vida tot està connectat i no tenim compartiments estancs. La nostra salut ens afecta a tots els nivells, entre d’ells l’emocional, vinculat a l’amor, o al rendiment professional, vinculat a la prosperitat. De la mateixa manera, l’amor ens fa ser més productius i a nivell fisiològic ens mantè més dinàmics alhora que estables, enfortint o, si més no respectant, per tant, el nostre estat de salut. I, pel que fa als diners, doncs sovint, malauradament no sempre, pot ajudar a millorar la nostra salut, invertint-los en benestar, tractaments o millor assistència mèdica o sanitària i, d’altra banda, malgrat de manera enganyosa, molts tenen la creença que també ajuda en l’amor. En aquest sentit, no és pròpiament certa aquesta creença, si bé pot sostenir-se pel fet que amb d’una banda es pot fer front a liquidar problemes que afecten les relacions personals o de l’altra es pot accedir a béns de consum o a activitats lúdiques o de plaer que poden fer aflorar emocions o generar estats anímics que ajuden a trobar o a reavivar relacions de parella.
Ara bé, per sobre de salut, diners i amor hi ha la tranquil·litat, el bé preuat de trobar-se simplement bé, a gust, en pau. L’absència de problemes, i més en els dies que corren, no té preu, doncs en un estat real de tranquil·litat permanent és on resideix l’essència de la felicitat, sens més. De fet, la prova és que malgrat algú pugui gaudir de salut, diners i amor, podria no sentir-se feliç, precisament, perqué no troba la tranquil·litat. I, pel contrari, hi ha persones que se senten plenes i felices i potser no gaudeixen de diners, salut o amor.
És per aquest motiu que estic tan orgullós de ser advocat i de poder ajudar, en certa mesura i des de la humilitat, a que persones trobin la tranquil·litat que necessiten. Ser conscient que, darrere de la problemàtica que et porta un client al teu despatx hi ha la seva necessitat de no patir i de traspassar-te a tu la preocupació és la clau per saber gestionar el seu conflicte a nivell humà, independentment del tractament jurídic, legal o econòmic que se li ha de prestar. En essència sóc, doncs, venedor de tranquil·litat, el producte més venerat i buscat, si bé això té un preu i no és altre que assumir el problema del client com a propi, soportar-ne personalment la pressió i saber gestionar-ho perqué no t’afecti. Tanmateix, la satisfacció d’estar ajudant es tan gran que esvaeix el pes de la responsabilitat, transformant-t’ho en gratitud per poder ser d’utilitat perqué altres persones trobin la seva tranquil·litat.
