Divendres, 29 de març de 2024
És notícia

L’Anella Mediterrània espera un nou model de gestió que en potenciï les instal·lacions

Avatar photo

L’oposició critica la manca de projecte de futur de PSC i PP per la gran obra de la cita esportiva

Han passat deu mesos des de la finalització dels Jocs del Mediterrani de Tarragona 2018 i la ciutat encara no té clar què n’ha de fer de la gran obra de la cita: l’Anella Mediterrània. És un espai de 28 hectàrees entre els barris de Camp Clar i Bonavista que va ser l’epicentre de l’activitat esportiva durant els Jocs. S’hi van reformar equipaments que havien quedat obsolets, com l’estadi d’atletisme; i se’n van aixecar de nous, com el Palau d’Esports o la piscina olímpica. També es va enjardinar molta superfície, amb un llac artificial inclòs. Una gran zona verda d’oci i esbarjo per als tarragonins, però que ja presenta els primers símptomes de deixadesa. A dia d’avui hi ha dubtes sobre què fer-ne, com gestionar-ho i quins usos se li han de donar. L’equip de govern, amb PSC i PP al capdavant, no han desenvolupat una proposta potent de gestió i l’oposició, fragmentada, ho critica des de diferents punts de vista. Els veïns es feliciten perquè s’ha revitalitzat un espai abans abandonat i que ara té potencial present i futur, malgrat que encara ha de resoldre algunes traves burocràtiques per funcionar a ple rendiment.
El gran impulsor dels Jocs i de l’Anella Mediterrània va ser el PSC, liderat per Josep Fèlix Ballesteros, que aspira a seguir d’alcalde per quart mandat consecutiu. El batlle assegura que el projecte “està claríssimament encarrilat” i valora que a la ciutat li han quedat unes inversions en equipaments esportius per prop de 50 milions d’euros que sense els Jocs no s’haurien produït “mai”. L’Ajuntament, va invertir 12 milions en la urbanització de l’entorn de l’Anella. Actualment la gestió va a càrrec del Patronat Municipal d’Esports i estan en procés de licitació diferents elements de la zona d’oci, com restaurants, bars o el lloguer de barques del llac artificial. Per Ballesteros “tot aquest conjunt farà que sigui una inversió viable i que sigui útil perquè la pràctica esportiva a la ciutat funcioni”.

També treu pit el soci de govern de Ballesteros i titular de la conselleria d’Esports, el Partit Popular. La formació creu que la gestió ha de seguir en mans del Patronat Municipal d’Esports, que segons ells ho està fent “amb uns excel·lents resultats”. “Aquest any hi celebrarem nou campionats autonòmics i nacionals de natació, atletisme, pentatló i tennis taula; i a més és espai de sortida i arribada de proves com la Mitja Marató i la Marató de Tarragona”, remarquen.

Crítiques des de l’oposició
No ho tenen tan clar des de l’oposició. El portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona i cap de llista dels republicans en aquestes eleccions municipals, Pau Ricomà, etziba que “en mans de Ballesteros qualsevol oportunitat acaba sent un desastre”. Recorda la polèmica que hi va haver a mig mandat amb una possible externalització del servei de gestió de l’Anella a l’empresa Santa Gadea, que es quantificava en 2,5 milions anuals que el consistori havia de pagar a la companyia durant 40 anys. Els republicans van ser especialment bel·ligerants contra la proposta. “Li vam salvar el coll –a Ballesteros-, hauria estat una vertadera animalada”, assenyala Ricomà. Segons el seu punt de vista la gestió hauria de ser pública, però “això no vol dir que es puguin concessionar determinats serveis”, exposa. “Les entitats i els esportistes necessiten espais i el Patronat Municipal d’Esports té prou múscul i trajectòria per poder-ho fer”, proposa el republicà.

En canvi hi ha altres partits que aposten per una gestió 100% pública. Un d’ells és l’actual portaveu del PDeCAT a l’Ajuntament i cap de llista de Junts per Tarragona, Dídac Nadal. Considera que “tant el recinte com els equipaments han de ser d’ús diari per a la ciutadania”, ja sigui a través dels clubs esportius tarragonins o mitjançant entitats que impulsin esdeveniments esportius i culturals. Una línia compartida gairebé en la seva totalitat per la CUP, que a més creu que ha de ser el mateix Patronat Municipal d’Esports qui lideri la infraestructura. Des d’En Comú Podem defensen un model similar, en el qual es prioritzin “les necessitats en matèria esportiva tan de l’entorn de Campclar i Bonavista com dels clubs esportius de base de la ciutat”.

No està gaire allunyat d’aquestes tesis, però amb matisos, el cap de llista de Ciutadans, Rubén Viñuales. El candidat de la formació taronja posa el focus en el fet que “Ballesteros va dir que l’estiu passat el model estaria fet, abans dels Jocs, i no ha estat així”. La seva visió passa perquè sigui una empresa pública qui gestioni l’Anella i fins i tot hi pugui haver una col·laboració de la Diputació de Tarragona o la Generalitat. Viñuales posa en valor que es tracta “d’un indret únic” que va més enllà dels equipaments, però assenyala que se li ha de treure profit. Una manera d’aconseguir-ho, al seu parer, seria atreure usuaris: “Hem d’intentar que s’hi facin estades esportives i vinguin federacions, com fan altres ciutats de l’entorn, i que donen un rèdit turístic i econòmic a la ciutat”. Aquesta atracció s’hauria d’acompanyar d’un increment de la capacitat hotelera als barris de Ponent i una connexió “amb busos llançadora amb el centre de la ciutat”. La visió captadora de turisme i generadora de recursos també la tenen des d’En Comú Podem.

De tota manera, hi ha un escepticisme força estès entre l’oposició sobre la capacitat de gestió que pugui tenir el PSC de Ballesteros i denuncien que ja es comencen a percebre signes de deixadesa en l’entorn de l’Anella. “Des dels Jocs hem aprovat cinc o sis decrets al plenari de reposició de cablejat elèctric de coure que s’ha robat”, exposa Viñuales, i ho quantifica en uns 27.000 euros, assumits per les arques municipals. El cert és que només fent un tomb per l’Anella ja es veuen els primers desperfectes a la zona del llac, a més de vegetació que creix sense control en zones on no ho hauria de fer.

Els que sembla que estan encantats amb l’Anella Mediterrània són els veïns. Els barris de Campclar i Bonavista en són els grans beneficiats, ja que l’Anella es troba entre les dues àrees residencials, que han guanyat una zona verda i equipaments allà on abans hi havia descampats i runa. “Podem gaudir més de l’esport i fer salut alhora” valora Frangi Gutiérrez, vocal d’Esports de l’Associació de Veïns de Bonavista. També consideren molt positiu per a la ciutat la celebració dels Jocs i les instal·lacions esportives que han quedat.

La propietat del Palau d’Esports
La joia de l’Anella Mediterrània és el Palau d’Esports. Va ser la gran aportació que va fer la Generalitat als Jocs Mediterranis, amb un cost d’uns 18 milions d’euros, i tot i que s’havia de cedir a l’Ajuntament un cop finalitzada la construcció, quasi un any després el Govern en continua sent el propietari. Joan Plana, cap de la Representació Territorial de l’Esport a Tarragona de la Generalitat, assegura que hi ha hagut problemes tècnics i burocràtics que han complicat el tràmit, però que en les properes setmanes, o mesos, estarà resolt. De fet, la secretaria general de l’Esport i l’Ajuntament de Tarragona tenen damunt la taula un conveni de cessió per un any per tal que el consistori pugui fer-se càrrec de l’equipament mentre es concreta el traspàs. “Proposem un conveni temporal d’un any per tenir temps suficient. De fet ja es va fer un conveni temporal pels Jocs, i també hem fet cessions puntuals d’una o dues setmanes quan s’han fet competicions organitzades per l’Ajuntament”, exposa el responsable de l’Esport a Tarragona.

De tota manera, sobre la taula hi ha dues opcions per fer efectiu el canvi. Una cessió de propietat o una cessió d’ús “pel màxim que marca la llei”, que Plana apunta que són 70 anys. “L’objectiu final és que el Palau el gestioni íntegrament l’Ajuntament”, assenyala. Sigui quina sigui la fórmula definitiva, tindrà cost zero per les arques municipals. A l’Ajuntament però, no ho acaben de veure del tot clar i sembla que fins després de les eleccions no es podrà desencallar la situació.

Segons la Generalitat, l’única cosa que haurà d’assumir el consistori, més enllà del manteniment, és la compra del material esportiu que farà falta per dur a terme algunes competicions. Aquest punt va ser polèmic fa uns mesos, quan l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros va manifestar que si l’equipament no estava 100% acabat no volia rebre l’obra. Plana defensa que el que es va adquirir inicialment “era per poder fer els Jocs”, en concret, la competició d’handbol. Per tant, faltaria cobrir amb parquet, o un altre material, la totalitat de la superfície hàbil de la zona de pista, a més de material específic de cada esport, com cistelles de bàsquet o xarxes de voleibol. “Tot això que no forma part de l’obra creiem que ho han de comprar ells”, indica Plana referint-se a l’Ajuntament, i defensa que “és el mateix tracte que hem tingut amb tothom quan hem fet altres pavellons” en diferents ciutats del país.

Amb tot, el cap de l’Esport a Tarragona també defensa que “la lletra petita del document de cessió ha de tenir l’opció de poder fer alguna reserva d’ús” per si la Generalitat vol organitzar alguna competició al Palau d’Esports. “Tenim el compromís de col·laborar per fer competicions esportives d’alt nivell” i que a més puguin suposar un benefici per a la ciutat, exposa, i defensa que “l’equipament no és per la Generalitat ni per l’Ajuntament, és per la ciutat”.

La base d’operacions del Nàstic
Un projecte que sembla que es desencallarà en els propers mesos és el de la ciutat esportiva del Club Gimnàstic de Tarragona. Els terrenys que queden entre el llac artificial de l’Anella Mediterrània i la zona on s’ha d’instal·lar la zona comercial de Ten Brinke acolliran tres camps de futbol de gespa artificial, un de gespa natural i un edifici de serveis. L’Ajuntament, propietari dels 47.000 metres quadrats destinats a aquest ús, ja ha fet la cessió per un període de 50 anys. La inversió per dur a terme el projecte serà d’entre 4 i 5 milions d’euros i seran assumits íntegrament pel Nàstic.

Si bé inicialment estava previst que les obres comencessin just després dels Jocs Mediterranis del 2018, des del club asseguren que s’engegaran en el darrer trimestre d’aquest any. El director general de l’entitat, Lluís Fàbregas afirma que el projecte definitiu s’acabarà cap a finals d’estiu i la primera fase esperen que finalitzi “el primer trimestre del 2020”. Aquesta part inicial contempla la posada en marxa del camp de gespa natural, que ha de servir de centre d’operacions del primer equip, i d’un dels artificials. La resta es desenvoluparà durant 4 anys, amb la qual cosa des del club confien que estigui enllestida durant el 2023. L’edifici de serveis serà d’una planta i ha de satisfer les necessitats dels equips del futbol base. Comptarà amb vestidors, sales polivalents, un espai mèdic, un bar restaurant i una sala de premsa.

Una part dels diners necessaris per fer la inversió el club encara no els té a la caixa, sinó que estan lligats a la venda d’uns terrenys a tocar del Nou Estadi, a la zona de la Budellera. Aquestes parcel·les són propietat de l’entitat en un 45%, el mateix percentatge que també té l’Ajuntament. Fàbregas assegura que l’operació està pendent “d’aprovació definitiva” però que “ja hi ha comprador per fer-hi una zona comercial i residencial”. En cap cas però estan condicionats a la situació esportiva de l’equip, que amb el descens a 2aB deixarà d’ingressar una important suma de diners en concepte de drets televisius.

Futur
Tot i els diferents equipaments que ja té a dia d’avui l’Anella Mediterrània i als quals sembla que s’hi afegirà la ciutat esportiva del Nàstic, Ballesteros somia amb ampliar encara més l’oferta amb un Centre d’Alt Rendiment Esportiu, que el batlle el situaria entre el Complex Educatiu de Tarragona i l’Anella. “Ho estem parlant amb Ensenyament i Esports”, anuncia l’alcalde, si bé reconeix que la idea es troba en una fase molt inicial. A més l’impuls definitiu hauria d’arribar per part de la Generalitat, tot i que afirma: “Estem absolutament disposats a acollir-lo i promocionar-lo, i a connectar-lo amb un bus llançadora”.

Amb tot, els desitjos d’èxit de l’entorn són compartits per tots els candidats. “D’aquí quatre anys m’imagino l’Anella plena de gent, plena d’activitat esportiva i sent una joia esportiva del sud de Catalunya”, remarca Ballesteros. Per Ricomà el principal és que “hi passin coses” i assegura que si arriba a l’alcaldia agafarà el projecte “amb una gran il·lusió perquè estigui en mans dels ciutadans”.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Sumem per Salou aposta per un esforç de renovació, adaptació i millora dels espais públics urbans

Notícia següent

Edició especial a Vilanova i la Geltrú del Dia Internacional dels Museus

Notícies relacionades