El trasllat de les Facultats de Ciències de l’Educació i Psicologia al campus Catalunya no està garantit a causa de la manca de finançament per enllestir el projecte, ara en construcció. Segons ha explicat la rectora, Maria José Figueras, aquest dimarts després del consell de govern, hi ha diners per aixecar l’edifici, però falten uns set milions d’euros per acabar tota l’obra. Amb aquests diners, però, només es podria garantir el trasllat d’Educació, i no seria abans del 2022. Per tot plegat, Figueras ha apuntat que els passos a seguir a partir d’ara s’han de “madurar” amb la comunitat universitària. Entre les possibles opcions hi hauria la de condicionar, de moment, una part de l’edifici que ara s’està construint per evitar que quedés inutilitzat durant un llarg període de temps. Amb tot, l’edifici vell del campus Sescelades hauria de condicionar-se si ha d’acollir estudiants per més anys dels que s’havia previst.
La segona fase de les obres està en procés d’adjudicació, que es farà d’aquí a un mes i mig. A partir d’aleshores, aquesta part, que aixecarà l’edifici sobre els fonaments de la fase 1, s’iniciaran les obres, amb una durada d’uns 11 mesos. Aquesta segona fase compta amb un pressupost de 2 milions d’euros, garantits. La incertesa s’obre a partir d’aquí. La rectora ha apuntat que la Generalitat va “donar a entendre” que hauran de seguir treballant amb els pressupostos, congelats, el 2020, i que no hi ha obres previstes a curt termini.
Un dels escenaris a considerar a partir d’ara és si val la pena el trasllat i, si es descarta, què s’ha de fer al vell edifici del campus Sescelades. Les facultats implicades “tenen un llistat de 14 punts de coses a arreglar per deixar aquesta temporalitat en la situació més digna possible”, ha especificat Figueras.
Una altra opció és valorar si, acabada la fase 2, s’habilita la part superior de l’edifici –per aules de seminari, per exemple- per no mantenir-lo tancat i quina és la inversió que en aquest cas s’hauria de fer. Aquest és l’objecte d’un estudi que s’ha de presentar. En aquest cas, la rectora no descarta recórrer a inversors externs, que s’ofereixen a les universitats a interessos baixes. “Haurà de ser la universitat qui decideixi si es vol hipotecar”, ha suggerit. Per ara, “hi ha diners per aixecar l’edifici, però no per connectar-lo amb l’altre, fer aules de despatxos o urbanització”. Amb set milions d’euros, es desplaçaria Educació però Psicologia quedaria fora, “o haurien d’estar molt estrets”.
La rectora reconeix que la decisió a prendre no és fàcil i admet que ella tampoc ho té clar, i per això vol madurar-ho amb la comunitat universitària. Tampoc vol perdre de vista la possibilitat que el Govern canviï de polítiques, ja que fins ara “sempre s’havien finançat des de la Generalitat”. En aquest sentit, ha dit que entén la decisió de l’anterior equip rectoral, a qui abans havia criticat per “manca de previsió”, i ha raonat que “has d’acabar arriscant” o caure en “l’immobilisme”.
Figueras també ha recordat que en els pressupostos sempre hi queda un romanent que es podria destinar a millorar algunes condicions, però ha alertat que hi ha edificis que ja necessiten millores. Com a exemple, ha posat el Centre de Formació Permanent de la Fundació URV, que ha patit els últims aiguats.
Pressupost congelat fins al 2020
Figueras ha donat compte en el consell de govern d’aquest dimarts, el segon que presideix, del pressupost del 2018 i 2019 i l’estimació per al 2020. El pressupost, de 104.208.036 euros, ha quedat congelat fins al 2020. El personal suposa un 72% de la despesa. Tot i que es preveu reduir un punt percentual cada any, hi ha increments de despesa vinculats al creixement vegetatiu de la plantilla, la promoció del personal i el pagament de la Seguretat Social de les noves places de funcionaris i personal laboral.
Pel que fa a la taxa de reposició, es passarà de 13 a 14 places, un augment que no compleix amb el que la universitat precisa, segons Figueras. La rectora ha apuntat que voldria que la universitat comptés amb “més autonomia i capacitat de decisió” per invertir en professorat i que no estigués només vinculat a les baixes per jubilació.
Increment del 8% en nous alumnes però alerta per l’abandonament
La rectora de la URV ha fet un bon balanç de la matriculació, amb un augment d’un 8,4% de nous alumnes als graus. Amb tot, la universitat estudiarà les xifres, ja que el nombre es queda en un 1% amb una visió global de tots els estudiants, si es té en compte l’abandonament. Figueras ha celebrat “la captació” d’alumnes, però ha reclamat que cal “retenir-los” perquè acabin els graus a la URV i cursin després un màster. Pel que fa als estudiants de màster, han accedit als estudis un 9,75% més d’estudiants que el curs passat, la qual cosa fa que el total d’estudiants de màster d’aquest curs sigui el 9,10% superior al curs 2017-18.
Dos nous dobles graus i set màsters per al curs 2019-20
El consell de la URV ha aprovat aquest dimarts la programació de titulacions oficials per l’any vinent, amb dos dobles graus i set màsters nous. Es tracta del grau d’Enginyeria Biomèdica i Enginyeria de Sistemes i Serveis de Telecomunicacions, que s’impartirà a l’ETSE, i Enginyeria Química i Tècniques de Bioprocessos Alimentaris, que s’impartirà a l’ETSEQ. Els nous graus tindran deu places disponibles cadascun. Pel que fa als màsters, ja ha rebut la verificació favorable el de Recerca Avançada en Estudis Humanístics, que disposarà de 25 places.
La resta de màsters estan en fases diferents dels tràmits necessaris per poder-se oferir. Així, n’hi ha quatre d’interuniversitaris, que coordinen altres universitats de l’Estat: el Màster en Enginyeria Agronòmica, el Màster en Planificació, Governança i Lideratge Territorial, i el Màster en Condicionants Genètics, Nutricionals i Ambientals del Creixement i del Desevolupament. El Màster en Direcció d’Empreses i Administració d’Empreses també és interuniversitari i coordinat per la URV, i es tracta d’una doble titulació internacional que s’ofereix amb la Trade Cooperative University of Moldova. S’està tramitant també el Màster en Sistemes i Tecnologies de Conversió d’Energia, que oferirà l’ETSEQ.
A més d’aquests estudis oficials, s’han aprovat dos títols propis de postgrau que oferirà el Departament de Dret Públic de la Facultat de Ciències Jurídiques: el Diploma de Postgrau en Gestió, control i fiscalització jurídica i econòmica dels ens locals, que ha estat una sol·licitud de formació de la Diputació de Tarragona, amb qui s’ha establert un conveni de col·laboració, i el Diploma Postgrau en Dret urbanístic avançat, que ha estat una licitació de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.
