En matèria de transparència exigeixen la revisió i actualització dels plans de risc químic de tots els municipis, activar mecanismes de comunicació clars i adequats tecnològicament a la realitat actual, i permetre consultar el pla d’emergència integral de tot el complex.
Les demandes de seguretat passen per la revisió dels plans d’emergència, en la línia d’analitzar si fan falta nous sistemes d’aïllament, contenció, bunquerització o soterrament d’instal·lacions; així com la revisió del Plaseqcat i el Plaseqta. També es planteja determinar les distàncies de seguretat mínimes entre les indústries de risc i la població, i portar a la pràctica els objectius de la comissió d’estudi de la seguretat a la petroquímica aprovada pel Parlament.
Les entitats adherides també defensen mesures per minimitzar l’impacte de la indústria sobre la salut i el medi. En aquest sentit, demanen un estudi exhaustiu sobre els nivells d’immissió de compostos químics, control continu dels focus emissors, estudis acústics, un estudi epidemiològic i un estudi hidrogeològic -per conèixer la contaminació de sòls i aigües properes al complex.
El manifest també reclama endurir l’exigència d’aplicació de la normativa i que les empreses que reiteradament tinguin expedients sancionadors oberts no puguin seguir operant. A més, planteja que la legislació s’adeqüi i incorpori els compostos químics perillosos per a la salut i el medi derivats d’aquesta activitat, i que se n’analitzin alguns com l’1-3 butadiè, “dels quals se’n coneix el seu gran potencial tòxic”.
La intenció, segons ha avançat Torres, és entrar el manifest a registre la setmana vinent a la Delegació del Govern i que vagi adreçat al Departament de Presidència pel caràcter transversal de les reivindicacions. El termini per a les adhesions, però, continuarà obert una o dues setmanes més amb la intenció de sumar-hi més col·lectius, segons han detallat els impulsors en un acte de presentació a les portes de l’Ajuntament de Tarragona.