Fa gairebé quatre mesos, Santi Castellà deixava el seu lloc com a subdelegat del Govern estatal per passar a ser el president de l’Autoritat Portuària del Port de Tarragona. El socialista agafava el relleu del republicà Saül Garreta i encetava un mandat on el “consens” havia de ser la tònica dominant. Parlem amb Castellà per conèixer el seu perfil i la implicació del Port amb Tarragona i el territori.
Quan el president Illa li va oferir anar al Port, li va costar prendre la decisió?
És apassionant el Port. Tinc una certa passió pels temes de territori. Vaig començar com a vicerector de Territori a la Universitat Rovira i Virgili i durant quatre anys vaig muntar el programa d’antenes del coneixement. Allà vaig descobrir que en el territori hi havia molt per fer. La meva trajectòria posterior en els àmbits polítics que m’he mogut i com a subdelegat sempre ha estat vinculada això. Crec que Salvador Illa va veure aquí l’evolució lògica de la meva carrera i tenia sentit fer del Port un motor del territori.
La seva família paterna és d’arrels pescadores a La Ràpita. L’influeix d’alguna manera?
Sempre he sentit atracció. El meu avi era de la marina mercant i va estudiar a l’escola nàutica de Barcelona. Ha tingut diferents vaixells de cabotatge i la família va comprar un vaixell de pesca. La Ràpita és una referència emocional important per la família i t’ajuda a entendre la relació entre la terra i el mar.
“Té sentit fer del Port un motor del territori”
Els pescadors ara estan en peu de guerra per la seva supervivència. Com ho veu l’Autoritat Portuària?
En uns anys ens penedirem d’haver deixat morir la pesca. No només és l’extracció de peixos, sinó que també és una relació amb el mar. Genera molta identitat, cultura, comprensió d’espais, un model de relacions intergeneracionals i un producte de quilòmetre zero. Estic convençut que hi ha solucions i capacitat d’autoregulació per evitar mesures tan dràstiques. Tenim la sort que la conselleria d’Agricultura i Pesca va reaccionar molt ràpidament i de manera proactiva. Va anar a parlar a Brussel·les i s’ha pogut dimensionar el que podria haver sigut molt greu.
Vam tenir un president que havia sigut alcalde, un d’arquitecte i vostè que ve del món acadèmic. Què pot aportar el seu perfil a l’Autoritat Portuària?
Vinc de la universitat i amb una certa dedicació a temes de geopolítica i les relacions internacionals, però en els darrers anys m’he dedicat molt a la gestió dels temes del territori. Cada setmana veia molts alcaldes i he estat darrere de temes energètics i de reindustrialització en un període apassionant com el de fer aterrar els fons Next Generation. Entre tots hem pogut multiplicar per quatre les xifres que teníem inicialment. Són molts els àmbits: platges, indústria, eficiència energètica, carreteres… És difícil trobar un Ajuntament que no hagi pogut tenir un projecte. Crec que aporto aquesta comprensió d’un territori carregat d’oportunitats i que necessita enlairar-se. Hi ha la sensació que sempre hem arribat tard i ara ens passa el darrer tren de la història.
Que hagi tingut aquests enllaços amb Madrid i conegui bé el Govern estatal és un punt a favor per un president de l’APT?
Les relacions amb el Ministeri de Transports, Indústria i altres és important. Tinc una bona agenda de contactes i entenc la mentalitat amb què treballen. Podrem accelerar alguns temes. D’altra banda, la bona connexió Port-Generalitat-Govern de l’Estat també pot ajudar.
“En uns anys ens penedirem d’haver deixat morir la pesca. No només és l’extracció de peixos, sinó que també és una relació amb el mar”
El ferrocarril és indispensable pel transport de mercaderies. Quina visió té?
Tarragona està molt ben posicionada. Seríem l’enllaç que tothom escolliria. Passa per davant nostre el corredor del mediterrani que uneix des d’Almeria fins al centre d’Europa. I també tenim el corredor central. Aquest encreuament i el posicionament entre Barcelona i València ens dona una situació privilegiada. Podem ser un important hub logístic i que tota la indústria del territori es vegi reforçada.
Tenim una línia que va per la costa i hem aconseguit transformar-la totalment i amb ample europeu. El tercer fil és bàsic pel territori. Si no tinguéssim ample europeu, ens quedaríem aturats. És veritat que ha de ser per passatgers i les mercaderies haurien de trobar una línia per l’interior. Soc un gran defensor de la línia Reus-Roda i hem d’aconseguir que es faci el més aviat possible. Per això, necessitem un posicionament conjunt del territori. Ara bé, ens fem molt poc favor si la manera de reclamar la línia de l’interior és criticant el tercer fil. Ha de ser provisional i una solució durant uns anys. Fins que no arribi la línia per l’interior, tenim la sort de comptar amb l’ample europeu.
Es reivindica com a president de “consens”. Podria liderar aquesta reivindicació?
El Port ha de ser un instrument del conjunt del territori. No només per l’entrada i sortida de mercaderies, sinó també per articular-se. Estarem a disposició dels alcaldes, de la Generalitat i les empreses per confeccionar el consens. Tenim dos avantatges que ens ajuden. La primera és la neutralitat política. El Port juga a favor de les oportunitats econòmiques del territori. I, en segon lloc, l’alta qualificació tècnica. Tenim gent molt preparada i elevem el nivell de la discussió. Evitem discutir sobre ‘capelletes’ per fer-ho sobre solucions tècniques i amb números.
Els trens pel Serrallo tenen data de caducitat?
Ha de tenir-la. No és normal el nivell de soroll i molèstia que estan patint. Hem d’ajudar a buscar una solució i estic segur que entre Tarragona, Vila-seca i nosaltres en trobarem una. Evitar maniobres dins del Serrallo serà una aportació pel desenvolupament i el creixement urbà d’aquesta part de la ciutat. Sempre l’ajuntament ens trobarà al seu costat.
“El Port té dues avantatges per articular el territori. La neutralitat política i l’alta qualificació tècnica”
Quan parlem dels coloms, molts cops es culpa directament el Port. Què poden fer?
Tenim un problema amb una plaga de coloms que té múltiples causes. No hi ha culpables. Hi ha molta població de coloms que viuen al territori i troben on menjar als magatzems de gra del Port. Això necessita diverses respostes. L’Ajuntament ha iniciat un pla que crec que donarà bons resultats per evitar que visquin tants coloms i capturar-ne alguns. El Port col·laborarà en tot el possible. Per exemple, que els vials del Port estiguin nets, que els accessos als magatzems siguin més complicats pels coloms amb cortines de plàstic i fent protocols de bones pràctiques amb les empreses que es dediquen a l’estiba del cereal. El més important és que la mateixa empresa que dissenya solucions per l’Ajuntament les està dissenyant per a nosaltres.
Com s’obligaria aquestes empreses de l’estiba perquè ajudin?
Les bones pràctiques de les empreses contribueixen al benefici de tots, també d’elles. Farien un millor producte i són les primeres interessades. Hem d’aconseguir seduir tots els actors perquè les implementin. No serà especialment complicat.
Com avança la solució per la remodelació de la Plaça dels Carros?
És una barrera entre el Port i la ciutat. Ens interessa ser el més permeables possibles i que els accessos siguin més amplis. Tarragona no pot viure d’espatlles al Port. Una Tarragona oberta al mar és més Tarragona. Per tant, hem de trobar solucions conjuntament amb l’Ajuntament. Fer unes escales molt més àmplies i amables, un ascensor que funcioni i trobar fórmules de permeabilitat sabent que passarà el tramvia. Ara estem amb la plaça del Port i mirarem que en el marc d’aquesta obra es puguin trobar unes primeres solucions per fer-la més permeable. No ens estarem de res.
Els creuers són un turisme necessari per al territori?
Ha estat una operació d’èxit per un territori que es volia explicar amb tota la seva diversitat. Ha trobat una oportunitat perfecta per situar-se en el mapa global i avui Tarragona és molt més coneguda. El turisme és una font d’ingressos i hem d’aconseguir desestacionalitzar-lo. En això, els creuers ens ajuda molt. L’arribada dels creueristes ha estat una oportunitat molt bona que s’ha sabut aprofitar per dinamitzar el comerç i la restauració. Hem de continuar en aquesta línia.
“Tenim un problema amb una plaga de coloms i el Port col·laborarà en tot el possible”
Debatem més del compte sobre els creuers?
La majoria de turistes al territori no arriben a través dels creuers. Necessitem més turisme per ser un territori més fort. Tenir més temps obert l’aeroport, més xarxa hotelera i més oportunitats. El turisme és una font d’ingressos directa, però també de creació de marca i d’aprofundir en elements d’identitat. Soc un gran defensor de la indústria del turisme ben regulada i els creuers és una història d’èxit. No ens serà fàcil aconseguir tan ràpidament tants creuers i tan bons. La terminal de creuers de Tarragona és un exemple per altres ports de l’Estat.
Defineix la Zona d’Activitats Logístiques com la “joia de la corona”. Què té d’especial i competitiva?
Primer, l’espai. Estem parlant de 90 hectàrees regulades urbanament, el que són 90 camps de futbol. No s’han de fer nous plans. A més, té l’arribada de mercaderies per vaixell, la qual cosa és bàsica per a una indústria important o pel sector logístic. Té la intermodalitat amb el ferrocarril al costat de l’estació de la Boella i, al mateix temps, totes les possibilitats de l’arribada per carretera. No tenim massa terreny industrial condicionat i, per tant, dins del context del nord-est de l’Estat és un terreny molt desitjable.
Quina indústria ha de venir i quan es podria implantar?
En un màxim d’un any tindrem la ZAL plenament disposada. Tenim moltes visites interessades, especialment d’indústries del sud-est Asiàtic i la Xina. Estem treballant amb la Generalitat per veure quina és la més adequada. Si ens toca escollir a nosaltres, direm la que vulgui el territori. Estem pensant en una indústria que pugui generar molts llocs de feina, prop d’un miler, i moltes oportunitats amb indústries associades. Els temes que més estem escoltant és la indústria dels automòbils elèctrics, dels semiconductors o de bateries.
Lligat a la ZAL hi ha els Prats d’Albinyana.
És un projecte de referència i molt ben plantejat. Cal agrair la voluntat insistent de Vila-seca perquè això estès en un grau d’excel·lència elevat. És una zona atractiva en la biodiversitat i serà un complement idoni a l’espai. Passarem d’un turisme més de platja a un de respectuós amb el medi. Un turisme culte i de qualitat. Es tracta d’una aportació que el Port havia de fer al territori.
“En un màxim d’un any tindrem la ZAL plenament disposada. Tenim moltes visites interessades, especialment d’indústries del sud-est Asiàtic i la Xina”
Quina estratègia cultural té amb el Moll de Costa?
El Moll de Costa és la nostra illa cultural, com Berlín. Hem de fer que la gent vingui al Moll de Costa per veure què troba. Ens hem especialitzat a fer activitats de moltíssima qualitat i tenim pensat què realitzar als quatre tinglados.
Com els projecten?
Un d’ells dedicat a l’arqueologia clàssica romana, amb conveni amb la Generalitat, el MNAT i el Museu Estatal d’Arqueologia Clàssica. Un segon dedicat a l’art contemporani de nivell europeu, amb exposicions d’escultura i de pintura. Un tercer dedicat a artistes de proximitat i emergents, cuidant l’entorn cultural. I el tinglado número 1 dedicat a congressos i seminaris. Que sigui un far de coneixement i plantegi aquells debats estratègics. Hem de potenciar la marca Moll de Costa i redefinir l’espai urbà. Per exemple, m’agradaria que el Museu del Port tingués un espai de cafeteria, que el fes més atractiu.
Ha parlat amb diferents alcaldes. Quin paper li demanen que tingui en aquesta nova àrea metropolitana?
L’àrea metropolitana s’està configurant com una mancomunitat de serveis entre diferents ajuntaments. Més enllà d’aquesta àrea metropolitana, hi ha una gran regió metropolitana de 450 mil persones a qui el tramvia ajudarà a connectar. El Port ha de ser un instrument de l’àrea metropolitana. Articular la seva logística i les sortides ferroviàries, ha de ser un hub industrial per generar llocs de treball, ser l’espai cultural de l’àrea metropolitana i també un hub de la sostenibilitat, motor de la transició ecològica del territori. A partir d’aquí, el Port no ha de ser un ajuntament més, sinó tenir una tasca d’observador i de diàleg permanent.
