En el moment de resurrecció del seguici popular de Tarragona, els esbarts van esdevenir crucials per recuperar l’extens catàleg de balls a la ciutat. Dins de l’Esbart Dansaire de Tarragona, el Ball de Gitanes va veure la llum el 1985 i cinc anys després es van llençar a ampliar el seu repertori. “Es circumscriu dins d’un circuit de recuperació del seguici que comença el 1984 i que pràcticament recupera tots els elements. Dins d’aquesta dinàmica, se’ns acudeix muntar el 1990 el Ball de Pastorets”, relata Salvador Fà, peça clau de l’Esbart.
Coincidia també en el fet que el 1989 el Salvador havia fet un treball de recerca sobre els balls parlats a la zona del Camp de Tarragona i el Penedès, contactant aleshores amb molts balls de pastorets del país. Un fet que va facilitar molt replicar el model més conegut de la zona. La primera referència que es tenia d’aquest ball a Tarragona era del 1633, coincidint el seu període de màxima continuïtat entre el 1877 i el 1929. A més, era considerat juntament amb els Diables, les Dames i Vells i les Gitanes, com un dels quatre balls predilectes dels tarragonins vuitcentistes.
Entre els documents que van recopilar, s’hi trobava dos textos dels parlaments i una fotografia antiga aproximadament del 1920 que els permetia veure els personatges i la indumentària que portaven.
A banda de la documentació que van trobar per donar vida al ball, més tard també van recuperar de la família Aleu un altre document de parlaments manuscrit de l’any 1909. A més, l’any 1995 van tenir la sort de validar tot el que havien documentat en trobar una persona que als anys vint del segle passat havia ballat de majoral. Amb tot, aquell antic majoral confirmava que la dinàmica a inicis del segle XX era “un pèl diferent”. Segons explicava, feien representacions curtes, ballaven per diferents llocs i passaven la barretina cada moment. “Ballaven molt menys, fa 100 anys el protagonisme el tenien els paraments”, puntualitza el Salvador.
L’afegit del ball
Encara que ara la part ballada té més pes que els parlaments, aquests també esdevenen una peça molt estimada pels seus membres. La Laura Sampietro, balladora de Pastorets, esmenta que els parlaments tenen una estructura molt marcada: “el pastor es queixa al majoral o a la pastora i al final reben la resposta”. Tot i això, “fa uns quants anys que vam fer variacions amb parlaments entre dos i confrontacions”. L’estructura també ha patit lleugeres modificacions. “Ara parlem més de l’actualitat i intentem mantenir la primera estrofa del ball antic, per conservar l’essència del Ball de Pastorets. A vegades costa reinventar-nos i mantenir la part tradicional, però crec que s’ha trobat molt bé l’equilibri”, afirma la Laura.
Per exemple, si abans es queixaven que tenien un rabadà que no cuidava les ovelles, ara lliguen això amb el fet que no les cuida perquè està enganxat al mòbil. Entre els temes, n’hi ha alguns que no fallen mai, sent els polítics o els matalassers alguns dels blancs habituals del seu parlament. De totes maneres, la Laura reconeix que són “molt respectuosos i inclús massa correctes”. “Sempre que hem criticat ho hem fet d’una manera bonica”, explica.
A l’hora de muntar-los, assenyalen que tenen una manera de funcionar bastant “assembleària”. A mitjan juliol es reuneixen tots i acaben de decidir quins seran els temes que protagonitzaran els parlaments, sempre que una notícia d’última hora no ho capgiri tot. Un cop acotats els temes és el Pablo Varona qui porta la veu cantant en l’escriptura. Curiosament, ell no forma part del ball de manera “oficial”, sinó que és la parella d’una balladora i fa 10 anys que els ajuda amb aquesta tasca. “És un crack i està al dia de la política i l’actualitat. Li enanta fer els parlaments. No participa en el ball, però l’últim any li vam donar un reconeixement com si fos un més”, destaca.
Un cop tenen tots els parlaments escrits, se’ls reparteixen i fan les darreres modificacions. “Quan els llegeixes, n’hi ha alguns que saps quina persona l’ha d’interpretar tant sí com no. De fet, el Pablo a vegades els fa pensant directament en aquesta persona”, relata la Laura. Tant els assajos com els dies dels parlaments són habituals entre les anècdotes que sempre repassen, però n’hi ha una que els va impactar a tots i inclús va fer plorar a alguns. “El 2022, el Pablo va sortir d’entre els pastors i amb un parlament li va demanar matrimoni a la Mercè. Vam plorar tots com a magdalenes”, recorda la Laura amb la pell de gallina.
Un ball físic
El ball parlat també el repliquen els Pastorets Petits, que estan de 25è aniversari. Al contrari que altres balls de Santa Tecla, les característiques dels Pastorets ha permès una transició generacional més fàcil. “Hem tingut molt de dilema amb aquest tema. N’hi ha alguns que deixen de ballar als 13 i fins als 18 no poden tornar al gran. En el nostre cas, és una mica diferent, sobretot perquè és un ball molt físic i no podem tenir balladors que siguin molt grans”, desgrana la Laura. Per la seva banda, el Salvador afirma que “passats els 30, això no ho aguanta ningú”.
Per tant, tenen una continuïtat directa entre l’un i l’altre. És a dir, acaben el petit i ja van directament al gran. Inclús n’hi ha alguns que acaben fent “el doblet”, participant en ambdós balls en una mateixa Santa Tecla. Com són bastants balladors, s’organitzen les sortides segons les disponibilitats, l’assistència als assajos i l’antiguitat. En total, 16 persones surten al seguici, encara que ara volen incorporar un ballador de reserva perquè és habitual trobar-se amb alguna lesió.
Folklore en miniatura
Precisament, serà el Ball de Pastorets Petit qui organitzarà la 40a Mostra de Folklore Viu aquest dissabte 14 de setembre. El Salvador i la Laura remarquen que enguany els ha costat molt tirar-ho endavant a causa de la temàtica. “Vam pensar una cosa molt xula que no s’ha fet gaire. Que la mostra sigui basada en els balls petits amb una visió àmplia. Poden ser balls on només participen petits o adaptacions dels grans”, anuncien. Naturalment, l’organització ha estat més farragosa perquè els petits no estan mai acostumats a sortir i, a banda de mobilitzar els balladors, també has de coordinar els pares.
La mostra titulada “La festa que creix” portarà a Tarragona el Ball de Pastorets Petit, el Ball de la Primera de Valls, el Ball Parlat de Marcos Vicente de Reus, el Ball dels Muntanyesos del Vendrell, el Ball de Panderetes de Sant Pere de Ribes, la Dansa de les Vetes del Corpus Christi de València, els Nans i Capgrossos de l’Arboç, els Gegants infantils del Pi de Barcelona i Cavallets, els Gegants i Mulassa Petits de Sant Feliu de Pallerols. Una proposta que aportarà un toc diferencial per aquestes quatre dècades de l’acte.
