Els integrants del bestiari són probablement les peces més reconeixibles del Seguici Popular, sobretot entre els més menuts. Des de 1993 aquest grup d’animals s’havia mantingut invariable, després que aquell any s’incorporessin tant la Víbria com el Lleó. La tendència, però, es va trencar gairebé dues dècades després, quan la família teclera va donar la benvinguda a un nou element de foc: el Griu.
Encara que les festes de Santa Tecla van acollir-lo el 2014, per buscar els seus orígens ens hem de remuntar més enrere en el temps i sobretot allunyar-nos del centre. Concretament, l’any 2009 a la Vall de l’Arrabassada. “La idea neix de quatre membres de l’associació de veïns, que volíem buscar una bèstia o uns gegants que fossin representatius del barri”, relata Josep Maria Bertran, un dels seus impulsors.
L’objectiu no era ni molt menys sortir al seguici, sinó poder treure’l per les festes del barri i fer xalar a la gent. A més, esperaven que aquesta nova iniciativa cohesionés un barri força nou a la ciutat i que necessitava més implicació veïnal. De les quatre persones que eren al principi, van passar a poc més d’una desena i es van posar mans a l’obra.
La idea del Griu
En primer lloc, es van contactar amb la Diputació, que els va ajudar a impulsar el seu projecte. L’ens supramunicipal va proposar treballar amb un Taller d’Ocupació Corporatiu sobre Cultura Popular i Tradicional que tenien a Tortosa i es van posar a buscar idees. El Josep Maria reconeix que no tenien “gaire clar” el que volien fer, però el nom del griu es va plantar sobre la taula i va agradar. De fet, era una bèstia que ja s’havia intentat recuperar anteriorment a Tarragona.
L’imatger Joan Iniesta va ser l’encarregat de donar-li forma. “Va buscar grius i altres animals. Al principi, va dibuixar una àliga, però li vam dir que no a la proposta perquè ja en teníem una a la ciutat. Aleshores, vam pensar a posar-li el cos de lleó”, explica el Josep Maria.
El resultat va ser una peça similar a la que coneixem avui dia. Un animal fabulós meitat àliga i meitat lleó. El cap, les urpes davanteres i les ales avalen la condició d’au del cel, mentre que el cos, potes posteriors i cua testimonien la terra.
El Griu va aparèixer finalment a les festes del barri del 2012, on tothom se’l va fer seu. La bèstia complia l’objectiu que s’havien marcat: “gaudir i fer gaudir”. Amb tot, van voler anar un pas més enllà. “Després de sortir pel barri i de veure la figura, vam pensar que es mereixia anar més lluny. Ens vam posar en contacte amb l’Ajuntament i ens van animar a presentar-lo com a projecte”, apunta el Josep Maria.
Un més del seguici
La tasca d’intentar entrar al seguici popular de Tarragona no era gens fàcil. Com dèiem, el Griu ja s’havia proposat com a nou membre del bestiari sense gaire èxit. Havien de tenir molt ben argumentada la seva inclusió si volien passar el filtre de l’Assessora del seguici i, per aquest motiu, van comptar amb l’ajuda del gestor cultural Jordi Bertran.
Segons l’estudi històric, el Griu de Tarragona apareix reflectit en el sotacor de la sagristia de la catedral realitzada entre 1355 i 1360, que recull la festa de l’època. A més, la seva iconografia també apareix en el primer protocol o consueta de les Festes de Santa Tecla de 1369 presidint l’altar major de la catedral. A banda de les festes majors, també presidia l’altar major durant altres moments com el Nadal o la Mare de Déu de Setembre.
A banda de justificar històricament la seva inclusió, el Josep Maria recorda que van haver de fer unes petites modificacions a la peça. “Abans el Griu era menys agressiu. Ens van fer retocar les urpes del davant, la pintura i la forma dels ulls”, remarca.
Amb tot els tràmits realitzats, tocava presentar-lo a la ciutat sencera. Per primera vegada, el Griu sortia de la Vall de l’Arrabassada per anar just darrere de la Víbria del Serrallo pels carrers del centre. “Anàvem amb molt de respecte i sabíem que les mirades de tothom estaven sobre nosaltres”, rememora el Josep Maria. Malgrat que eren els principiants, no van dubtar ni un moment en baixar les escales de la Catedral després de l’entrada de l’entrada del braç. “El primer any ens feia respecte, però vam dir que si la resta ho feia nosaltres també podíem. Ara s’ha convertit en el moment estrella de les festes”.
Més enllà dels nervis, la colla va quedar sorpresa per la bona rebuda que va tenir i van convertir ràpidament en un més de Santa Tecla. De fet, és habitual que en els primers anys costi que les noves incorporacions acabin calant en l’imaginari dels tarragonins. Tot i això, el Josep Maria afirma que després de 10 anys voltant per Tarragona “l’identifiquen molt bé i tothom sap qui és”. Inclús des de les escoles pregunten si tenen materials del Griu, ja que els alumnes en demanen de manera recurrent.
Implicació dels petits del barri
Però, una dècada després, on ha quedat el seu lligam amb el barri? La figura ha tingut molt bona acollida a la Vall de l’Arrabassada i el seu correfoc durant les festes del barri sempre s’omple de veïns que gaudeixen del foc. Amb tot, els adults no han acabat de sentir-se cridats a participar i a la colla hi ha més gent de fora que de dins.
Curiosament, aquesta dinàmica no s’ha repetit amb el Griu Petit. Fa cinc anys es va posar en marxa la versió reduïda de la bèstia i fins ara hi ha una majoria de nens del barri a la colla. És a dir, una tendència totalment contrària al gran.
Els 10 anys els han permès créixer i evolucionar com a colla, gràcies a l’ajuda d’altres entitats com els Diables del Morell, el Bou de Tarragona, el Drac de Tarragona o la Víbria. “Partíem de zero i hem evolucionat cap a millor. Sempre ens ho hem pres com una manera de passar-nos-ho bé. No hem anat a competir mai, sinó que únicament hem buscat gaudir i fer gaudir a la gent”. Un objectiu que els continua acompanyant allà on van.
10 anys de foc
Per celebrar la dècada al seguici, la colla ha organitzat diversos actes. El 13 del concert estrenen l’aniversari amb un concert del Va Parir Tour al Parc del Francolí, on també hi haurà djs locals que escalfaran l’acte. A més, el 14 de febrer organitzaran una cercavila de foc amb 10 bèsties convidades, mentre que el Griu Petit farà el mateix l’endemà. Aquesta activitat tindrà un tram inclusiu a tota la Rambla Vella, amb només bengales i sons fluixos dels tabals.
