El president del Port de Tarragona visita el jaciment de la Cella de Salou

El president del Port de Tarragona, Saül Garreta, i el director de Desenvolupament Corporatiu de l’APT, Joan Basora, han visitat el jaciment de la Cella de Salou, acompanyats pel coordinador de l’excavació i Vicerector de la URV, Jordi Diloli, i el director de la intervenció, Ivan Cots, per conèixer els primers resultats de la campanya d’excavació arqueològica finançada pel Port de Tarragona.

La visita al jaciment és conseqüència de la col·laboració del Port de Tarragona i la URV per impulsar aquesta campanya arqueològica al poblat de La Cella, situat al terme municipal de Salou. El Port de Tarragona finança els treballs que està desenvolupant l’empresa IBER en una àrea de més de 550 m²del jaciment que es troba en terrenys portuaris adjacents a la part ja excavada i consolidada sota responsabilitat de l’Ajuntament de Salou. Els primers treballs del mes d’agost han permès confirmar algunes de les hipòtesis de partida i reforcen, encara més, la singularitat del jaciment.

Origen grec

El descobriment d’unes teules de possible fabricació hel·lènica podria confirmar l’origen grec de la ciutat. Hauria estat aquesta civilització l’encarregada de dissenyar, organitzar i impulsar aquest assentament comercial a principis del segle IV aC., i en la qual hi haurien conviscut membres de diverses comunitats d’origen púnic, iber i grec.

Aquesta confirmació de l’origen grec, junt amb el descobriment d’un nou barri de la ciutat a la zona nord-est del jaciment, obre la porta a revisar la història sobre la presència i influència grega a la península Ibèrica, tal com la coneixem, ja que La Cella hauria estat un assentament amb dimensions urbanístiques i unes connexions comercials internacionals de gran abast capaces de rivalitzar amb altres assentaments de la Mediterrània.

Un espai sagrat

Les excavacions han tret a la llum noves estructures d’habitatges de característiques i dimensions similars a les que ja es van excavar a la zona del jaciment en terrenys municipals. En el cas particular de La Cella, els habitatges són tots de grans dimensions, la majoria amb més de 90 m², i amb una estructura reticular basada en un repartiment de l’espai pautat a partir d’un patró fix, tant per a la delimitació de parcel·les com per a la distribució interior dels habitatges, amb la finalitat de constituir un pol comercial i un punt de control de la badia al nord del Cap de Salou.

Una de les troballes més importants en un dels edificis excavats ha estat el que podria ser un ‘Andró’, un espai reservat als homes, o algun tipus de recinte sagrat. La cambra, de grans dimensions, presenta un banc adossat a la paret i les restes d’una llar de foc en forma de pell de brau, freqüent en edificis sagrats d’aquesta època en altres punts a la Mediterrània, i conegut amb el nom de lingot xipriota.

Durant aquests treballs, a més a més de restes ceràmiques d’àmfores i estris domèstics, també han aparegut nombrosos pesos de teler de terracota, anomenats pondus/pondera, la qual cosa confirma la importància d’aquesta ciutat no només com a àrea comercial sinó també com a centre de producció tèxtil. Els pesos descoberts tenen dues grandàries diferents, els més grans pertanyerien a telers de cànem i els més petits estarien destinats a telers de llana.

Singularitat

Per als responsables de l’excavació, “ens trobem davant d’un una ciutat amb uns objectius eminentment econòmics en la qual l’activitat principal va ser el comerç i la representació dels interessos dels diferents actors del port natural situat entre l’antiga Tarrakon-Kesse i el Cap de Salou”.

La Cella era un vertader “Port of Trade” amb relacions comercials internacionals amb importants assentaments de la Mediterrània occidental com per exemple, les colònies gregues de Massàlia (Marsella), de la Magna Grècia (Sicília i Sud d’Itàlia), però sobretot amb Ebussus (Eivissa), una important colònia púnica que actuava com a vertader “hub comercial” que connectava el nord d’Àfrica, el Sud Peninsular amb la resta de la Mediterrània occidental.

Els resultats d’aquesta campanya arqueològica han reforçat encara més a confirmar la identificació de La Cella amb la Cal·lípolis que Rufi Fest Aviè va situar en aquest litoral just abans de la ciutat de Tàrraco “aquella Cal·lípolis famosa que, per l’elevada i excelsa alçada de les muralles i pels seus cims, s’enlairava cel amunt, aquella que, amb l’àmbit del seu solar immens, cenyia, per ambdós costats, un estany, sempre fecund en peixos” (traducció de P. Villalba, 1986).